L'Àmbit Funcional del Penedès a punt per a la seva aprovació definitiva (comunicat 154, 30-06-2010)

L’Àmbit Funcional de Planificació Territorial del Penedès, serà aprovat pel Ple del Parlament en data propera. És una gran notícia, que omple de satisfacció moltíssims penedesencs i penedesenques que han desitjat i esperat amb impaciència aquest decisiu reconeixement de la unitat territorial que formen l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i bona part de l’Anoia

L’acord per unanimitat de tramitar la proposició de Llei presentada per CIU i PP al Ple del Parlament de Catalunya del dia 16 de desembre de 2009, va atorgar un punt de partença sòlid. Enrere quedava un itinerari atzarós i ple d’obstacles, com ja hem denunciat repetidament, que va des del bloqueig dels anteriors acords de la Comissió de Política Territorial del 21 de juny de 2006 i del 5 de desembre de 2007, fins a la dilació de més d’un any de la proposició de llei que havia estat presentada l’estiu del 2008 pels partits abans esmentats. I encara, un cop admesa la llei a tràmit, va ser real l’amenaça que alguna esmena parcial signifiqués una retallada important, però sortosament això es va poder evitar.

Després de seguir els passos establerts, es va nomenar la ponència, que va estudiar les esmenes proposades, especialment per part del tripartit, algunes de les quals compliquen el camí d’aquest àmbit sobretot en imposar un desplegament reglamentari del qual els altres àmbits estan exempts, tal com vam donar a conèixer en el nostre comunicat 152 del passat 15 de juny. Amb tot, la part substancial de la llei tirava endavant amb un ampli consens.

El 28 de juny va ser publicat l’informe que avui ha estat presentat a la Comissió de Política Territorial per a la seva aprovació definitiva amb el corresponent dictamen, i que ha comptat amb l’acord de tots els grups parlamentaris. Superats doncs tots els tràmits i amb el dictamen enllestit, la llei està a un pas de ser aprovada en el proper ple del 14-15 de juliol, si la Mesa del Parlament, com així sembla que serà, decideix incloure-ho a l’ordre del dia.

Vivim, doncs un moment transcendental que ens ha d’omplir de goig i d’esperança. Ara no és hora de fer-nos retrets. Aquesta és una fita històrica, una gran VICTORIA DE TOT EL PENEDÈS, fruit del treball i la constància de moltes persones, des de la PVP, les entitats, institucions, organitzacions empresarials, organitzacions i partits polítics, mitjans de comunicació, i de tanta i tanta gent a nivell individual. Ho celebrarem plegats tant bon punt l’aprovació sigui definitiva. Mentrestant:

ENHORABONA PENEDÈS

GRÀCIES A TOTS I A TOTES!

EL PERQUÈ I EL COM DE LA CAMPANYA DE LA PVP (5/5), 22-06-2010

Qualsevol territori que vulgui tenir uns referents clars, obeint una lògica i perseguint uns objectius inequívocs, haurà de maldar per aconseguir-ho i li tocarà resistir i perseverar. Ara bé, implicar-se en aquest procés no acostuma a ser una actitud generalitzada i el que és més habitual és que sigui una minoria la que pren la iniciativa, es mobilitza i treballa amb generositat, fent la feina pròpia i l’aliena. Està demostrat que la millor estratègia és assolir la proximitat del poder i la subsidiarietat en la presa de decisions, ja que ajuda a tenir consciència de quines son les possibilitats reals per desenvolupar les prestacions a què hom aspira i creu tenir dret; és en l’àmbit local on es viuen els problemes globals i des de on es pot començar afrontar el futur amb confiança.

El president Pasqual Maragall en el debat de política general del 28.09.2004, declarava que Catalunya havia de tenir un model territorial propi que garantís el progrés social i econòmic, i això es podia plantejar gràcies a l’impuls de les vegueries, construint espais de creixement, d’identitat econòmica i de connexió amb l’entorn, per formar un conjunt equilibrat i sostenible; i tot gràcies a tres principis fonamentals, descentralització (proximitat i subsidiarietat), eficiència (racionalitat i simplicitat) i heterogeneïtat (flexibilitat i simetria). Però en aquest projecte el Penedès seguiria esquarterat, en tres vegueries, com desprès al cap de 6 anys s’ha confirmat amb la Llei que va aprovar el govern el 02.02.2010, i que tenim pendent que ratifiqui el Parlament, esperem que amb l’esmena per afegir-hi el Penedès.

Poc abans d’aquell debat de política general, un manifest de l’IEP, presidit aleshores per Joan Solé i Bordes, posava en alerta a tothom. La resposta no es va fer esperar, especialment entre els grups més compromesos en la defensa del territori, com ara els que integràvem el col·lectiu Salvem el Penedès, i va ser així que va néixer la Plataforma per una Vegueria Pròpia, una entitat que té per finalitat recuperar definitivament el nostre reconeixement. La PVP ha fet un llarg camí, ple d’anades i vingudes, de gent que han abandonat i d’altres que s’hi han incorporat, amb grans dosis d’il·lusió, que ha persistit fins avui sense defallir, amb menys gent activa que la del principi, però amb un equip compacte que, en aquesta darrera fase de la campanya, ha cregut que era necessari optar per unes maneres més racionals que emocionals.

L’estratègia de la PVP es va definir des del principi, i l’hem seguit al peu de la lletra: tres onades d’un any/dos anys cadascuna, cavalcant cada una d’elles sobre la següent, i desplegant de manera cronològica les cinc tasques establertes; la primera, la presentació de la PVP i la divulgació de les seves finalitats, la segona l’agitació al carrer, una fase prèvia a la tercera i molt important, que va ser la recollida d’adhesions a ciutadans, entitats, empreses, associacions, per iniciar les determinacions jurídiques en una quarta fase, les mocions als ajuntaments i consells comarcals, i finalitzar l’actual i darrera, que la varem anomenar de control i que està concentrada gairebé exclusivament en els grups polítics del Parlament de Catalunya.

Durant aquests darrers 2.000 dies hem fet una feina transversal, de mobilització, de debat i de reflexió, sense limitacions i amb el compromís dels que hi han volgut ser, cosa que ha permès demostrar que som un poble amb aspiracions compartides i propòsits comuns. Però encara queden reptes pendents i gestos per veure, els toca als parlamentaris, més enllà dels tacticismes, tancar els acords. El que era una finalitat de la PVP, creiem que ara és una realitat majoritàriament compartida, s’ha despertat l’esperit penedesenc, el sentiment de pertinença a una entitat territorial específica, pròxima i pròpia. I per fer-ho possible ara, només cal que els polítics pensin en el Penedès, i no pas en les properes eleccions; l’objectiu final és preservar els valors que encara conserva aquest territori, corregir-ne els estralls que s’hi han produït i que amenacen d’estendre-s’hi i projectar-hi un futur amb menys creixements quantitatius i més desenvolupament qualitatius; i això només ho podem encarrilar amb l’Àmbit i la Vegueria del Penedès.

Fèlix Simon

Plataforma per una Vegueria Pròpia

A punt de fer el CIM: un pla director imposat (comunicat 153, 21-06-2010)

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar inicialment el Pla Director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès (18-6-2010) Aquest pla contempla la posada en marxa del Centre intermodal del Penedès (el CIM o Logis Penedès) i el document del DPTOP diu textualment que aquest centre logístic “és coherent amb les determinacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona”

El Penedès en general i la PVP en particular hem reclamat des de fa cinc anys poder disposar d’un àmbit de planificació propi, un àmbit que sembla que finalment arribarà, i amb el temor que quedi descafeïnat. Les reiterades dilacions del DPTOP no són pas alienes a la possibilitat d’aprovar aquest Pla director. Hem tingut sempre clar que si l’àmbit s’hagués tirat endavant en el seu moment (i algun partit no hagués canviat de parer en el moment decisiu) el territori hauria tingut veu i vot en la decisió de si vol aquesta infraestructura, com la vol, on la vol, o si senzillament no la vol. Un debat que segur que no hauria esta fàcil perquè hi ha opinions, arguments i interessos contraposats, però que en qualsevol cas evitaria imposar les coses des de fora en coherència amb un àmbit de planificació que no és el nostre. I, fet aquí, també s’hauria pogut tenir en compte l’opinió dels ajuntaments destinataris de la infraestructura que ara per ara si han manifestat clarament en contra.

El CIM suposa per les seves dimensions (177 ha) un impacte impressionant damunt del territori amb conseqüències sobre el medi ambient i la salut, tot i que es preveuen cauteles. I sobretot pot significar el final irreversible d’un model de país i de comarca construït a escala humana a partir del potencial agrícola, vinícola, turístic, de serveis i moderadament industrial. D’altra banda, el pla preveu que el CIM estigui connectat amb l’AP7 (de titularitat estatal), amb l’A7 (també i a hores d’ara inexistent) i amb el futur corredor ferroviari mediterrani d’amplada europeu (el més calent del qual és a l’aigüera). Es planteja una grandiosa infraestructura, majoritàriament logística, sense tenir-ne lligats els accessos.

El gran esquer per “vendre” aquest pla és la creació del llocs de treball, un esquer especialment llaminer en moments de tant d’atur i en una comarca on és tan alt com el Baix Penedès. Els números que consten al document de la Generalitat parlen de 5770 llocs de treball directes i 9330 si s’hi afegeixen els indirectes. No ens oposarem pas a la millora de l’ocupació a les nostres comarques però preferiríem que les oportunitats de feina anessin cap a una altra banda. I a més, no podem deixar de tenir dubtes sobre aquestes xifres que, en un cas similar com el del CIM Vallès, no guarden ni de bon tros aquesta proporció. Finalment, ateses les dimensions del mercat de treball a les nostres comarques, costa d’imaginar que de cop hi pugui haver gairebé 10000 llocs més. I en tractar-se de feines de baixa qualificació hi ha una possibilitat molt alta que els nous llocs de treball facin un efecte crida fora del Penedès i no solucionin l’atur interior.

En resum, la Plataforma per una Vegueria Pròpia reitera que l’àmbit Penedès arriba tard. El volem, el necessitem i ens ajudarà a millorar la planificació i el futur del nostre territori. Però aquest retard ens pot deixar servituds de difícil redreçament: el CIM n’és un exemple paradigmàtic.

ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ PROPI SENSE RETALLADES

VEGUERIA PENEDÈS, JA

LA PARTICIPACIO CIUTADANA I ELS SEUS INSTRUMENTS (4/5), 15/06/2010

En una democràcia representativa, que és aquella que nosaltres patim o gaudim, segons es miri, l’eina de participació ciutadana per definició és el dret de vot que exercim cada quatre anys, entre llistes tancades proposades pels aparells dels partits, i gràcies. Se suposa que tots coneixem el programa electoral detalladament, i, per tant, triem el que entenem escau. Per qui no acaba de creure-hi, i vol alguna cosa més participativa, els poders polítics ens brinden unes eines o instruments més aviat escadussers i parcials.

El principal d’ells és l’anomenada INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR. Es tracta de recollir un número ingent de signatures, sota unes formalitats realment notables, en pro d’una formulació legislativa concreta, que cal menar al Parlament de Catalunya per què quan a aquest li sembli entri al debat parlamentari. El número de signatures exigides, el termini per recollir-les, i les formalitats de validació de les mateixes fan quasi be impossible assolir-les fora de l’àmbit metropolità, i sense el suport de les administracions. A més, queda en mans dels partits parlamentaris la seva presa en consideració per dur-les al debat en ple, i, encara, poden ser rebutjades sense més (exemple de la ILP contra els transgènics), o, preses en consideració, ser subjecte de tal quantitat d’esmenes que la facin irreconeixible (cas de la ILP contra les corrides de toros). Així, doncs, molta feina per a poc resultat, i del tot contraindicat per iniciatives territorials o sectorials limitades .

Una altra via és la que proposa la nova Llei de Consultes. Aquesta té quasi els mateixos entrebancs formals de l’anterior, però, a canvi, possibilita la seva aplicació a nivell municipal (no comarcal o veguerial), i obliga la Generalitat o l’Ajuntament a convocar la ciutadania a una consulta no vinculant sobre el particular interessat. En el cas que es pretengui un referèndum, cal el previ permís de l’Estat espanyol. Els dèficits democràtics, doncs, tornen a ser formals, territorials, sobirans, i de manca de vinculació. Tot plegat, doncs, una altra via morta, a la pràctica, si es proposa des de la societat civil.

La intervenció als òrgans de poder a través de la introducció de mocions en llurs plens decisoris, per exemple ajuntaments o consells comarcals, per tal que aquest instin instàncies superiors a prendre tal o qual acord legislatiu precisen de la prèvia complicitat de participants en els mateixos, la garantia d’un acord de majoria qualificada, i la voluntat de complir-lo. Està, per tant, massa sotmesa a aquestes prèvies complicitats, que causen recels i confrontacions, i tampoc no garanteixen cap resultat. Aquest ha estat l’instrument utilitzat per la PVP en la fase argumental de la campanya pro vegueria i àmbit Penedès, amb els resultats ja coneguts a municipis i comarques.

Finalment, queda el més opac i des-regulat de tots ells. La formació de grups d’influència prop dels òrgans de poder, insinuant tendències sociològiques favorables als pretesos influïts, amb caràcter d’avantatge territorial, normalment electoral, a favor dels mateixos, o de reacció més o menys abraonada, normalment territorial o sectorial, a certes negatives a allò que es proposa aconseguir per la dita influència. Malgrat ser el sistema que menys ens agrada, hem de dir que és el que dona millors resultats, atès que, utilitzat a l’extrem per la PVP en la seva campanya a favor de l’àmbit i la vegueria, és l’únic que ha donat algun fruït. La qual cosa no deixa de ser controvertit al si de la pròpia Plataforma entre el recolzament dels seus partidaris, les crítiques dels seus detractors, i en tot cas denúncia de la qualitat i capacitat de la nostra classe política.

Allò que caldria, al nostre parer, és que, conseqüència d’acostar l’elegit a l’electe, la pressió social al territori o al sector la sentís el propi electe en referència al que representa sense embuts ni escapatòria, en una reforma a fons del nostre sistema electoral que establís llistes territorials veguerials i/o obertes, d’elecció directa, i, naturalment, amb el Penedès com a una de les circumscripcions d’aquest esquema.

Sergi Marin i Sanabria

Plataforma per una Vegueria Pròpia.

L’Àmbit de Planificació entra a la recta final però no s’han esvaït tots els dubtes (comunicat 152, 15-06-2010)

La proposició de llei de l'àmbit de planificació Penedès que el Parlament va acordar tramitar per unanimitat el 16 de desembre del 2009 està entrant ja a la recta final, però no s'han esvaït tots els dubtes que aquesta tramitació ha generat.

En primer lloc sorprèn la lentitud amb què ha tirat endavant en comparació amb la llei de vegueries; tot i dur-li dos mesos d'avantatge és gairebé segur que aniran al mateix Ple, i encara això serà així perquè la de vegueries ha hagut de passar pel Consell de Garanties Estatuàries. Sembla que hi ha una voluntat clara del tripartit d'evitar que l'àmbit s'aprovi abans que les vegueries. Una aprovació prèvia de l'àmbit hauria estat un argument gairebé incontestable per incloure el Penedès en el redactat inicial de la llei de vegueries.

La segona sorpresa ha estat la pluja d'esmenes que li ha caigut al damunt quan es tracta d'una llei sense complicacions i que semblava consensuada d'entrada. Unes poques són del grup Mixt (Ciutadans) però la majoria les han presentades els tres grups del Tripartit de manera conjunta. Lògicament no n'hi ha de CiU ni del PP ja que són els partits que van presentar la iniciativa legislativa.

Dues de les esmenes del PSC-ERC-ICV fan referència a un factor nou: un reglament que ha de desenvolupar la llei. Això no havia passat en la tramitació del primers àmbits ni en el de l'Alt Pirineu-Aran afegit el 2001: en aquets casos la llei era el punt final. Un reglament és sempre una arma perillosa que està en mans del govern (no del parlament) i que pot desvirtuar o descafeïnar el sentit de la llei. Un cop més el Penedès és discriminat i se l'obliga a fer un camí molt més difícil i tortuós que la resta de territoris catalans.

Una tercera sorpresa ve de la tria del relator. La ponència, com és normatiu, va nomenar un relator; tot i que la llei la van proposar els grups de l'oposició, el corró parlamentari ha imposat que el relator fos d'un dels partits del govern, en concret el representant del PSC. Es dóna la paradoxa que qui menys ha cregut en aquest àmbit, que va arribar a votar-hi en contra en comissió, que va estar a punt de presentar una esmena a la totalitat a la llei, ara serà l'encarregat de defensar-la en el ple parlamentari on es durà a aprovació.

I l'última sorpresa és una petita esmena que afecta la PVP i que queda per la història de la petulància de ses senyories. Al paràgraf setè de l'exposició de motius (que no té valor normatiu) es deia textualment "Especialment després de la forta mobilització social impulsada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia". A petició del tripartit aquest paràgraf ha estat suprimit, no fos cas que algú pensés que la ciutadania hi ha tingut alguna cosa a veure. Després s'ompliran la boca de participació.

Aprofitem l'avinentesa per informat de l'última hora de la llei de vegueries.

El 2 de juny, i en el termini mínim possible, es publica al Butlletí Oficial del Parlament la versió del Projecte de llei de vegueries amb les modificacions introduïdes a la Comissió d'Afers Institucionals. Les esmenes desestimades de l'oposició (pràcticament totes) s'inclouen en el redactat de la llei sota el títol "Esmenes reservades per a defensar en el Ple". Entre aquestes hi ha la famosa esmena de CiU, amb el número 16 que és la que demana la creació de la vegueria del Penedès; CiU manté també la polèmica esmena del referèndum. El projecte està ja llest, doncs, per anar al Ple per a la seva aprovació. Com que les esmenes es voten per separat, vol dir que fins a l'últim segon queda oberta la possibilitat de la inclusió del Penedès.

Tanmateix, primer el grup parlamentari del PP i després el de CiU han portat aquest projecte de llei al Consell de Garanties Estatuàries. Això en retardarà un mes la possible aprovació ja que no podrà anar al ple de finals de juny com volia el govern, sinó que haurà d'anar, previsiblement, al del 14-15 de juliol atès que el Consell té un mes de termini fer formular el seu dictamen. Caldrà veure, en el no gens improbable cas que el Consell formuli serioses objeccions a la llei, si el govern farà cas d'aquest màxim òrgan consultiu del nostre entramat institucional o decidirà, com ja ha fet altres, vegades tirar pel dret.

Suposant que s'aprovin totes dues lleis, al final d'aquesta legislatura ens quedarà un país amb vuit àmbits, set vegueries i una vuitena demarcació que no és exactament una vegueria (l'Aran), que segons com és més, però que en canvi no és un àmbit, i amb la resta d'àmbits que són vegueries, excepte un que no n'és, i que ben mirat és com un àmbit virtual fins que un reglament no li posi l'uniforme preceptiu. Un veritable garbuix en nom de la planificació i de l'ordenació territorial.

ARA, L'ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS

ELECCIONS CADA QUATRE ANYS (3/5), 8-6-2010

Democràcia etimològicament signifiqui govern del poble, i les lleis
intenten articular els procediments perquè això sigui possible, encara
que no sempre ho aconsegueixi. La Constitució garanteix l'autonomia de
l'individu davant l'estat (status libertatis), i també el dret a
participar en la formació de la voluntat estatal (status activae
civitatis) exercint tant el dret a elegir i ser elegit a les assemblees
representatives (sufragi actiu i passiu), com el dret a ocupar càrrecs
públics. Així l'article 23.1 reconeix el dret a participar en els afers
públics, directament o per mitjà dels representants, lliurement elegits
en eleccions periòdiques per sufragi universal.

En les eleccions s'elegeixen els representants del poble. Són un
mecanisme d'expressió de la voluntat popular, però mai l'abandó del seu
poder en els electes, que són els que prenen decisions, tenen el poder
normatiu i endeguen projectes en el seu nom. La forma d'escollir-los ja
és controvertida. Així hi ha queixes de partits que no veuen una
correlació entre els vots que reben i els escons que obtenen, o pel
nombre de vots que calen per tenir un escó segons la circumscripció. Són
temes que s'articulen en les lleis electorals. I són difícilment
modificables una vegada passen l'etapa constituent ja que els interessos
d'uns i altres es contraposen i porten a l'immobilisme i la paràlisi. Un
exemple clar és Catalunya, on la llei electoral vigent és encara
provisional després de trenta anys. Aquesta és una de les raons per les
que es demana que si es modifica, i es fa per Vegueries, no poden quedar
decisions a fer més endavant tant en la definició com en l'àmbit, perquè
si una llei ja té feina per aconseguir suports, les modificacions són
gairebé impossibles. Per tant el Penedès ara.

Temes com l'administració territorial no es poden estar debatent cada
quatre anys, que és el termini habitual de les legislatures. Són fruit
de pactes institucionals i els acords es protegeixen per majories
qualificades. També l'educació, afers estrangers, pensions, relacions
laborals, estratègia antiterrorisme, etc. Malgrat això els representats
del poble poden analitzar i debatre tots els temes i actuar d'acord a
llur preparació, ideari i capacitat, entenent per tal adhesió de vots
suficients per tirar les iniciatives endavant. A vegades però es tanquen
en una torre de marfil i s'allunyen de la realitat. Malgrat es deuen al
poble que els vota, prefereixen seguir el dictat de qui els posa a les
llistes.

Per això s'articulen organismes intermedis que garanteixin l'adequada
participació ciutadana. Alguns són institucionals, encara que són poc
escoltats, no gaire efectius i sovint contaminats per la política. En
altres els ciutadans troben les lleres d'accés al poder barrades per
l'herbam dels interessos i els procediments. I sovint queden desencisats
perquè els partits solen desenvolupar ponts de diàleg amb les altres
formacions, fan acords i prenen compromisos que a vegades els
condicionen. Aleshores actuen de manera autònoma amb la representació
que tenen. Cerquen les contrapartides que creuen adients per les
negociacions i renúncies d'aquells temes que veuen difícil tirar
endavant i que acaben sent menys prioritaris. Per això floreixen els
lobbies de tall anglosaxó que cuiden de mantenir informats els òrgans
legislatius i tenen cura de que no surti cap cosa contrària als seus
interessos. Mantenen contactes, fan propostes i miren de moure els seus
partidaris per mostrar les seves capacitats. Són camins polítics
legítims, sempre que no es serveixin de pràctiques corruptes o il·legals.

D'ací que per obtenir determinants posicionaments, com la Vegueria del
Penedès, s'ha constituït una plataforma transversal, no partidista, amb
l'únic objectiu d'aglutinar esforços, explicar situacions, incentivar
actuacions, fer el seguiment i assegurar que les informacions flueixin
de dalt a baix i de baix a d'alt, de manera que es sigui el més eficient
possible en la consecució dels interessos del territori. Perquè el
ciutadà ha de tenir la certesa que els representants del poble són
simplement això, i no una autoritat més a la que han de servir.

Pere Prat
Plataforma per una Vegueria pròpia

EL PLE I LES COMISSIONS DEL PARLAMENT (2/5), 1-6-2010

La PVP des d’un inici de la seva campanya, fa uns cinc anys, tenia clar que per poder aconseguir l’àmbit de planificació i la vegueria, hauria de passar pel Parlament. Per la majoria de la ciutadania, el Parlament com a institució és una gran desconeguda, però encara ho és més la seva organització i funcionament. Intentarem explicar part d’aquestes a partir de la trajectòria de la PVP. Remarquem d’entrada la diferència entre els projectes i les proposicions de llei: els primers es fan a instàncies del govern mentre que les segones provenen dels grups parlamentaris.

Atès que la creació d’un nou àmbit va dins del paquet de la legislació referent als plans territorials de Catalunya, es va optar per aconseguir que la Comissió de Política Territorial instés al Govern a fer un projecte de llei per crear l’àmbit de planificació Penedès. Això es va fer dos cops, el 2006 i el 2007, comptant amb el suport de CiU, ERC i PP, però en els dos casos es va fracassar, en el primer per l’acabament sobtat de la legislatura i en el segon per les contínues dilacions del govern en concret del Departament de Política Territorial que van anar molt més enllà dels quatre mesos que preveu el reglament.

Es va decidir una altra estratègia que era presentar una proposició de llei de l’àmbit directament a la Mesa del Parlament (juny 2008) amb el suport dels tres mateixos partits, però a l’últim moment ERC se’n va desmarcar al·legant que continuaria treballant-hi des de dins del govern. En no obtenir-ne resultats es va demanar als partits CiU i PP que activessin la proposició de llei al Parlament (desembre 2009) i aquesta vegada va ser la definitiva: es va admetre a tràmit amb el suport de tots els grups ja que el PSC va retirar l’esmena a la totalitat.

Seguint els passos establerts, la proposició de llei s’ha tramitat a la Comissió corresponent (la de Política Territorial), on s’han dut a terme les compareixences proposades pels grups parlamentaris i a partit d’aquí ha continuat el seu camí per via d’urgència. El termini de presentació d’esmenes s’ha dilatat fins el 2 de juny, dia en que està previst que es creí la Ponència que ha de redactar el text definitiu de la llei, i que posteriorment passarà al Ple per a la seva votació i aprovació.

Pel que fa a la Llei de Vegueries, és un projecte presentat pel govern a través del Departament de Governació i forma part del desenvolupament de l’Estatut. El procediment seguit ha estat el següent: admissió a tràmit per la Mesa del Parlament per via d’urgència, votació de les esmenes a la totalitat, reenviament a la Comissió d’Afers Institucionals on s’han realitzat en un sol dia les mínimes compareixences, creació i treball de la Ponència on s’han vist les esmenes parcials a la llei. Una d’elles, presentada per CiU demanava la inclusió de la Vegueria del Penedès, que com se sap no figura en el redactat inicial de la llei, però la majoria governamental (PSC,ERC,ICV) la va rebutjar el passat dia 27 de manera que a hores d’ara la vegueria Penedès queda ajornada sine die.

D’altra banda, l’informe del Lletrat del Parlament posa en qüestió l’adequació de diversos punts de la llei amb l’Estatut i en aquest context els grups de l’oposició n’han sol·licitat l’enviament al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que dilatarà un mes la tramitació (a part de la sentència del Tribunal Constitucional que previsiblement s’abraonarà amb les vegueries). El tràmit parlamentari ha de continuar amb la recepció de l‘informe del Consell, el reenviament de la llei al Ple, on es podran admetre esmenes, el debat i la votació de la llei.

Tot i que les circumstàncies no inviten pas a l’optimisme, creiem que encara queden oportunitats, si hi ha la coherència i la valentia política suficient, perquè el Penedès sigui una Vegueria més de Catalunya, ara, des d’un inici. Després d’anys de feina, i donada la solució pactada pel govern amb el Síndic d’Aran, creiem que és hora que el Govern sigui coherent i no discrimini al Penedès per interessos partidistes.

Julio Ramon i Berrio

Plataforma per una Vegueria pròpia.

LA VEGUERIA AL PARLAMENT (1/5), 25-05-2010

Cinc anys de treball i d’esforç de tantíssims penedesencs i penedesenques per tal de poder disposar d’un àmbit de planificació i d’una vegueria pròpies han desembocat a la riba on havia de desembocar, el Parlament de Catalunya. Si volíem que les nostres comarques tinguessin reconeguda la seva singularitat i que disposessin dels mateixos instruments que els altres territoris, calia que les lleis del país així ho establissin.

En democràcia qui fa les lleis és el Parlament, dipositari de la sobirania popular a través dels representants electes del poble. A Catalunya d’això en sabem molt, perquè portem segles d’història desbrossant aquest camí: s’ha dit que les Corts Catalanes són una de les formes democràtiques més antigues d’Europa. I al Penedès també: la primera cort general documentada es reuní a Vilafranca el 1218 durant el regnat de Jaume I.

L’actual Parlament de Catalunya fou restablert per l’Estatut de 1979, quan a tot l’estat s’instaurà la democràcia després de la dictadura. L’integren 135 parlamentaris escollits pel sistema de llistes tancades i bloquejades. Una disposició transitòria implantà un sistema electoral que té com a circumscripció la província a manca d’una llei electoral pròpia que en més de 30 anys no hi ha hagut manera de tirar endavant

Els diputats s’agrupen en grups parlamentaris. L’òrgan de direcció del Parlament és la Mesa, constituïda pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris. Hi ha dos períodes de sessions ordinàries, un que va de l‘1 de setembre al 31 de desembre i un altre del 15 de gener al 31 de juliol. Es poden fer sessions extraordinàries fora d’aquests períodes.

Ens trobem a finals de legislatura i queden poc més de dos mesos de sessions, cosa que en principi vol dir 4 plenaris en els quals es presenten les lleis a aprovació. Les dues lleis que ens afecten de manera tan directa formen part d’un gran paquet de lleis que es pretén que siguin aprovades dins d’aquesta legislatura. A tal fi, s’estan tramitant per la via d’urgència.

Com s’ha dit abans, el Parlament és el màxim òrgan de representativitat ja que reuneix totes les persones que el poble ha escollit. Tot i que la tria té lloc un cop cada quatre anys, l’esperit democràtic no consisteix a donar en un xec en blanc als electes per tot el període, sinó que aquests escoltin contínuament la pulsació dels seus votants. Després de tot el que ha passat al Penedès en aquests darrers anys, de la mobilització a favor de la vegueria, de les mocions aprovades per la immensa majoria dels ajuntaments –que no legislen, però que representen la voluntat popular a una escala més propera, simple i espontània–, del clam dels sectors professionals, culturals i associatius, etc., seria una decepció molt gran que el Parlament no instituís l’àmbit de planificació Penedès en les mateixes condicions que la resta d’àmbits i que la vegueria Penedès no figurés en el redactat inicial de la llei de vegueries. Esperem que els nostres diputats facin honor a la seva condició de representants del poble i no de transmissors de les consignes dels partits.

Un apunt per acabar. Ja s’ha dit que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia. Els intents de fer-la no han arribat a bon port, entre altres coses perquè segons l’actual Estatut es requereix una majoria qualificada de 2/3. On sí que sembla que hi ha acord entre totes les forces és que la circumscripció electoral al parlament català siguin les vegueries: una raó més, i de pes, per reclamar la vegueria del Penedès.

Manel Cervera

Plataforma per una Vegueria pròpia

La ponència de la Llei de Vegueries fa concessions a l’Aran però No al Penedès (comunicat 151, 02.06.2010)

La llei de vegueries ha passat ara el tràmit de la Ponència. La Ponència té la missió d'estudiar les esmenes presentades i recomanar quines creu que val la pena incorporar al text de la llei; la Ponència està integrada per un representant de cada un dels grups de la cambra els quals hi tenen vot ponderat, és a dir proporcional a la seva representació. Hi ha un ponent relator que en aquest cas ha estat el diputat d'ERC senyor Miquel Àngel Estradé.

Del total de 47 esmenes considerades, la ponència tan sols recomana tenir-ne 9 en consideració que afecten 5 dels 32 articles, i 6 més que modifiquen les disposicions addicionals. Totes les esmenes recomanades per la ponència són de les que han estat presentades pel PSC+ERC+ICV, llevat de 3 del PPC amb poca incidència.

Amb les seves recomanacions la ponència redacta un informe que lliura a la comissió corresponent, en aquest cas la d'Afers Institucionals, la qual és qui farà el redactat definitiu del projecte de llei que se sotmetrà al Ple. Aquest informe haurà d'anar acompanyat del que ha estat demanat al Consell de Garanties Estatuàries. El Ple és qui ha d'aprovar la llei votant en principi article per article, i durant la sessió plenària hi ha encara lloc per fer modificacions.

Pel que ens afecta més directament, una de les esmenes recomanades modifica l'article 9 que estableix les demarcacions veguerials on s'atén la reivindicació del síndic de l'Aran d'excloure aquest territori de la vegueria de l'Alt Pirineu, mentre que no es té en consideració l'esmena que afectava el mateix article reclamant l'addició de la demarcació veguerial del Penedès. O sigui que a la pràctica hi ha vuit demarcacions, malgrat haver-se dit per activa i passiva que només n'hi hauria set, però la vuitena no és el Penedès.

Aquests són els fets a data d'avui. Davant d'aquests fets, el Secretariat de la PVP vol fer constar el següent.

1. L'excepció aplicada a la vall d'Aran, no fa més que confirmar un tracte de favor al síndic d'Aran, diputat del grup del PSC, i una clara actitud del tripartit de deixar de banda les reivindicacions del Penedès.

2. En aquest mercadeig, ha quedat ben clara un cop més l'escassa capacitat (o bé l'escassa voluntat) d'ERC d'incidir a favor de la vegueria Penedès en del si del govern i de la ponència.

3. La llei de vegueries, feta amb consensos parcials, desoint les reivindicacions del territori, qüestionada en diversos aspectes pel mateix lletrat del Parlament, i portada al Consell de Garanties Estatuàries, no sembla que sigui el millor instrument per a una organització de futur i estable del territori. I enllà de tot això, la PVP només pot donar el seu suport i assentiment a una llei que inclogui el Penedès.

4. En qualsevol cas, la PVP continuarà lluitant i pressionant perquè l'esmena a favor del Penedès sigui incorporada i pugui ser votada a favor en el tràmit final de la llei que és el Ple del Parlament.

ARA, L'ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS

Una esmena a la Llei de Vegueries pot fer possible la Vegueria Penedès Ara (comunicat 150, 03-05-2010)

Ens trobem en aquests moments en plena tramitació de la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació (el que coneixem com a àmbit) i de la llei de Vegueries. Els nostres darrers comunicats 148 i 149 informaven de la intervenció del president de la PVP en el tràmit de compareixences de la llei de Vegueries i d’ell mateix i altres representants del territori en la de l`àmbit de planificació; aquest dimecres dia 5 hi haurà la segona tongada de compareixences en relació amb aquesta darrera llei, la qual a partir d’aquest moment seguirà la seva tramitació per la via d’urgència. Cal destacar la unanimitat de la Cambra a favor de l’àmbit i les afirmacions de representants dels partits de la majoria governamental en el sentit que aquest àmbit s’aprovarà amb el mateix contingut que la resta, paraules que esvaeixen els dubtes d’un possible “descafeïnament”.

A part d’aquest tràmit, en relació amb l’activitat parlamentària que afecta el Penedès cal remarcar els dos punts següents.

a) La presentació d’esmenes a la llei de vegueries. El termini acabava el dia 28 d’abril i avui han sortit publicades al Butlletí Oficial del Parlament. N’hi ha un total de 45 presentades pel grup parlamentari del PP (25), els tres partits de la majoria governamental de forma conjunta (14) i el grup parlamentari de CiU (6). Volem destacar que les dels grups de la majoria inclouen algunes propostes formulades per la PVP en el sentit d’agilitar la tramitació en els articles 4-6 que són els que preveuen la creació de noves vegueries. Però sens dubte l’esmena de més transcendència per als penedesencs és la tercera de les presentades pel grup de CiU que afecta l’article 9 de la llei, el que enumera quines són les vegueries, i diu textualment així: Addició: h) La demarcació veguerial del Penedès comprèn els municipis corresponents a les comarques de l‘Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, llevat, en aquest cas, dels 7 municipis de l’Alta Anoia... (els enumera). Si aquesta esmena s’aprovés, tindríem la vegueria del Penedès al mateix moment que s’instauressin les altres set, cosa que vol dir, si els terminis es compleixen, en un màxim de dos-tres mesos. Cal tenir en compte que el mateix Butlletí del Parlament d’avui publica la creació de la ponència parlamentària que ha d’elaborar l’informe sobre la llei de vegueries.

b) La reunió de membres de la PVP amb parlamentaris dels grups que han donat suport a la vegueria: CiU, ERC i PP. Val a dir que els representants del PP excusaren la seva assistència. Amb els dels altres grups es va parlar, sobretot, del tema de l‘esmena de CiU per sondejar (i impulsar) la disponibilitat a donar-hi suport. Tot i que la conversa no sempre va ser fàcil, i tot i que els dos partits mantenen posicions no coincidents, la impressió dels membres de la PVP és que es comença a produir un desglaç i que la possibilitat d’un vot favorable suficient a l’esmena pro-Penedès no és una quimera.

Per acabar unes reflexions complementàries

- Com se sap l’Estatut està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i un dels aspectes que té moltes possibilitats de ser suprimit és el de les vegueries, especialment en el sentit que aquestes substitueixen les diputacions.

- En el supòsit d’aprovació i no recusació de les vegueries, caldrà per desplegar-les modificar fins a 14 lleis estatals, cosa que vol dir comptar amb la no sempre fàcil anuència i col·laboració del govern de Madrid; podria ser que això es fes una vegada, però si el Penedès no hi és d’entrada, serà dificilíssim tornar a moure la maquinària estatal per a noves modificacions

- En el supòsit de no aprovació de la llei o de supressió de les vegueries per part del Tribunal Constitucional (que es podria produir fins i tot abans que la llei fos aprovada), recobra una especial rellevància l’àmbit de planificació ja que segons la legislació vigent, mentre no hi hagi una nova divisió territorial, els àmbits exerceixen subsidiàriament les funcions de descentralització de la Generalitat i dels seus serveis.

Per a la PVP, les 8 vegueries són sobretot una aposta per a l’equilibri territorial de Catalunya ja que poden millorar les condicions econòmiques, ambientals i socials de tot el país, i no cal dir del Penedès. Per això, volem fer una nova crida i aquesta sí que serà la definitiva, dirigida a tots els partits, també al PSC i a ICV, per aprovar ara el projecte de llei de vegueries, amb la demarcació del Penedès incorporada.

La PVP és una entitat cívica que ha cohesionat el moviment a favor de la vegueria del Penedès tan bé com ha sabut i amb tanta energia com ha pogut. Ara hem arribat a un punt gairebé de final del recorregut i la responsabilitat que la vegueria sigui una realitat és en mans dels nostres representants electes. Esperem que actuïn amb responsabilitat, per damunt de consignes i tacticismes, i facin realitat la VEGUERIA PENEDÈS ARA: ho tenim a tocar, i per això continuarem amb el nostre compromís de treball fins el darrer instant, que vagi teixint les complicitats necessàries.