diumenge, 25 d’octubre del 2009

Torrelles de Foix, 24-25 octubre 2009, Exposició "El Penedès pot i vol ser Vegueria"


Emmarcada dins els actes de la XX Fira Artesana de Torrelles de Foix, Dissabte i diumenge 25 d'Octubre 2009, es podrà visitar

l'exposició "El Penedès pot i vol ser vegueria"

Horari: de 10 del matí a 8 del vespre
Lloc: vestíbol de l'Ajuntament
(Pl. Lluís Companys 1)

Torrelles de Foix

Espai publicitari cedit pel F. C. Vilafranca


Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Vegueria Penedès) agraïm al F.C.Vilafranca l'espai cedit per a col.locar la nostra pancarta, situada a les tanques d'un dels córners del camp, i que llueix des d'aquest cap de setmana 24/10/2009.

El discurs de Puigcercós a Núria

La lectura atent del discurs de Joan Puigcercós a Núria, després d'haver estat elegit candidat a la Presidència de la Generalitat, permet adonar-se de determinats silencis, de segons quins accents i d'ambigüitats calculades.

"Esquerra ha situat en la centralitat política el dret a decidir [independència] i ara toca exercir-lo" Aquesta era la frase que destacaven els retalls de notícies a la televisió. El discurs real, entre d'altres coses, també parlava d'una "revolució verda" (…) "sense gas, petroli, ni urani'; que en el terreny econòmic i energètic s'ha de "canviar el paradigma de model productiu català defugint 'demagògies'"; i pel que fa a la competitivitat, que "ERC confia situar-la dins la igualtat i la solidaritat".

Val a dir que tant de bo aquest discurs fos també el de CiU, PSC i PP dins unes discrepàncies suportables… Ja faríem alguna cosa. ICV diu més, si més no teòricament i Reagrupament està formulant un altre discurs, que caldrà veure.


Pel que fa al dret a decidir: fa temps que els regidors i alcaldes d'ERC ja s'han decidit a favor de la Vegueria Penedès i l'Àmbit, junt amb els de CiU, PP i un sector del PSC. Els diputats parlamentaris d'ERC, CiU, PP i Ciutadans s'han decidit dues vegades per l'Àmbit.També ho han fet ciutadans, entitats i empresaris. Però ERC ha bloquejat la presentació d'un projecte de llei al Parlament, consensuat entre la PVP i els partits que li donen suport, cosa que, a hores d'ara, hauria suposat ja la consecució de l`Àmbit Penedès i les delegacions corresponents. Ha silenciat la vuitena vegueria i deixa que sigui la propera legislatura la qui "decideixi", si tot va bé. Pel que sembla, el dret a decidir per a Catalunya, per part d'ERC, no coincideix amb el del Penedès i l'articulació del país serà probablement la que dicti el PSC, centralista, autoritari i catalanista vergonyant. Però a ERC no li convenen tensions amb Montilla i Nadal…

Puigcercós parla d'una Revolució Verda, sense gas i sense petroli: com es pot fer sense ser acusat de "demagògia"? Competitivitat dins la igualtat i solidaritat: per part de qui? Quina competitivitat més enllà de la que coneixem? Tot es pot dir quan hi ha entusiasme… Perquè el tripartit, a més del Pla Territorial Metropolità que posa en perill el Penedès, aprova el CIM i el pla d'infraestructures i no discuteix el context del model de creixement actual. Són els grups de pressió de sempre els qui "decideixen", mentre associacions i plataformes protesten i regategen uns quants metros cúbics de ciment. En nom del dret a decidir, s'estarà disposat a la convocatòria de consultes i debats entre ciutadans i institucions sobre el model de creixement, paisatge, boscos, recursos, agricultura i diàleg territorial? I com exercir-lo sense una llei electoral justa?

El discurs posa el pes de l'acció sobre els militants. Sembla que es vulgui dir: voteu la independència i confieu en el partit. En això segueix, malauradament, la tònica dels altres partits. Però els militants no són el país i n'hi ha de moltes menes, com a tot arreu i es necessita, a més dels votants, molta més gent, temps i esforços per a la independència.

Les paraules són una arma de molts talls per allò que diuen o deixen de dir, o mig diuen.

Josep Faura, Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia
(Article publicat a l'Extra 21/10/2009)

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Caixa Penedès i la reordenació del sistema financer

La primera Caixa d’Estalvis espanyola va ser la de Madrid, fundada l’any 1838, i a Catalunya, la Caixa d’Estalvis i Monte de Piedad de Barcelona, el 1844. A partir de 1926, per a les caixes s’inicia el procés de reconeixement del seu caràcter d’entitats de crèdit. La reinstauració del sistema democràtic i la liberalització del sistema financer permeten l’equiparació de l’operatòria entre bancs i caixes. L’Estatut de 1979, permet el traspàs de competències exclusives a la Generalitat i que s’aprovi la llei de caixes d’estalvis catalanes de 1985, que les defineix com entitats sense ànim de lucre que tenen com a objectiu millorar el nivell social i econòmic del seu àmbit d’actuació.

A partir de l’any 1979 es permet l’obertura d’oficines dins de la pròpia Comunitat Autònoma, al Penedès en tenia 84; però és el 1988 que s’autoritza anar a tot l’Estat, i de les 188 oficines (37% al territori Vegueria Penedès), es passa, a les 675 oficines, a finals del 2008. Una expansió molt accelerada amb un afany expansionista, que pot haver desvirtuat el model. Ara tan sols el 12% de les oficines són a la Vegueria Penedès, el 75% a la resta de Catalunya, i el 13%, a les comunitats de d’Aragò, València i Madrid. Però, una de les mesures de restricció de despesa, fruit del reflux del consum, va suposar fa uns mesos, l'anunci del tancament de 39 oficines, el 6% de la seva xarxa de sucursals.

En l’actual procés de reordenació del sistema financer, impulsat pel Banc d’Espanya, que pot implicar pèrdua d’autonomia i més control de Madrid, s’argumenta que és per a guanyar dimensió i baixar la taxa d’impagats. Antoni Serra i Ramoneda, expresident de Caixa Catalunya, declarà a l’Avui el passat dia 9 que les integracions es fan per tancar oficines i reduir personal. Actualment, estan en marxa dues fusions de caixes catalanes: la de Catalunya, Tarragona i Manresa, per un costat; i la de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa per l’altre; la Laietana i Penedès, des de ja fa uns mesos, van desestimar participar-hi, i ara mantenen contactes per una possible fusió.

Malgrat hi ha qui pensa, que les fusions no son estrictament necessàries i són un mal negoci, des de fa uns mesos s’ha parlat d’aliances exteriors de Caixa Penedès, que podrien està buscant un soci a fora de Catalunya. A l’any 1991, es va constituir la societat INFODESA, participada a parts iguals per Caja Duero, Caja de Navarra, Caixa Penedès i Cajasol, amb l’objectiu de compartir solucions tecnològiques. Actualment, Caixa Laietana, figura entre els seus clients, i això pot facilitar la fusió amb Caixa Penedès, que sigui quina sigui, la decisió que prengui, ha de garantir que la seva identitat continuï lligada al nostre territori, que no obligui a una nova denominació i a una nova marca.

D’aquí a tres anys i escaig, es complirà el centenari del naixement de l’entitat vilafranquina; el patrimoni d’intel·ligència i sensibilitat acumulada, impulsora de moltes de les activitats culturals i socials penedesenques, cal que segueixi lligat, i amb compromís pel desenvolupament econòmic responsable i del patrimoni social del territori de la Vegueria Penedès.

Fèlix Simon
Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia

dijous, 15 d’octubre del 2009

LES VEGUERIES I EL DRET A DECIDIR

La Diputació de Tarragona, l’única de les 4 que està governada per CIU, amb la benedicció del PSC, ERC, PP i ICV ha partit la província en 2. S’han posat les bases per a les noves vegueries, la de l’Àmbit del Camp de Tarragona i la de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, i les seus dels Consells de Vegueria, que substituiran les Diputacions, a Tarragona i a Tortosa. Amb la inauguració de les dependències descentralitzades, al Palau Climent de Tortosa s’inicia un procés irreversible al marge del que digui el Tribunal Constitucional. Un procés que pot portar a fer confluir en unes mateixes instàncies les delegacions del Govern de la Generalitat. Val a dir que equivaldria a una demostració d’unitat i confluència dels interessos polítics i estratègics.

 

Les Terres de l’Ebre, amb les seves quatre comarques, talment com el Penedès, són una realitat econòmica i social amb futur i per això és imprescindible que les Administracions hi facin una aposta decidida. L’inconvenient que patim els del Penedès, es la nostra situació geogràfica, entremig de les dues metròpolis. Aquest fet ha estimulat llur avidesa en imposar-nos interessos aliens a la personalitat territorial i política del Penedès, i, per tant rebutjables.  La destrucció d’un teixit territorial afecta l’estructura del país. Les reivindicacions penedesenques no són un caprici; com les de qualsevol altre territori,  han d’ésser considerades en una visió orgànica, de conjunt. Si es debatien sota aquesta mirada - cosa que no es fa – confluïrien en el millor per a Catalunya.

 

A finals de juliol, van ser notícia les declaracions del conseller de Governació, Jordi Ausàs, en assegurar que el govern té el compromís d’aprovar aquesta tardor la nova organització territorial de Catalunya, basada en les vegueries. El mateix conseller ha dit més d’una vegada que les Terres de l’Ebre serà la vegueria escollida, i que en una primera fase acompanyarà les altres capitals de les actuals províncies.  Però per damunt de la voluntat expressada per aquest territori,  també ens recorda que és essencial la concurrència de l’Estat, tant per a la modificació de les lleis com per pactar el finançament de les vegueries. Ell creu que tot plegat podria desembocar en una aplicació parcial de la normativa en les eleccions municipals del 2011.

 

Algú dubta, doncs, que el nostre Estatut és de fireta, que el nostre finançament és molt escàs i que som dependents en les qüestions importants? El poder real de la nostra autonomia administrativa, de baixa qualitat democràtica, ens porta irremeiablement a una via morta. Cada territori té el dret i l’obligació de trobar  el seu encaix amb el país. És molt urgent un canvi de model que respongui a la voluntat del poble i que garanteixi el nostre dret a decidir, per poder deixar de viure en una comunitat subordinada, i viure en una Vegueria Pròpia, per aconseguir la recuperació i el reforçament del territori, dins de la nostra nació catalana, amb l’aspiració legítima a la plena sobirania, a tots els nivells.

 

Fèlix Simon

Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia