dissabte, 25 de febrer del 2017

Comunicat 213, Celebració i Mirada Endavant, 24.02.2017

El dijous dia 23 la PVP va organitzar un acte al Vinseum de Vilafranca amb motiu de la celebració de la Vegueria Penedès. L'acte va constar de tres taules rodones, una amb representació de les entitats, una altra amb els alcaldes de les quatre capitals i una tercera amb els parlamentaris que van presentar la proposició de llei, majoritàriament penedesencs (vegeu el comunicat 212). Però tan important com les taules era la presència de nombrosos penedesencs i penedesenques units en el goig de poder celebrar una tan esperada efemèride. Per això entremig de les taules rodones es van fer diverses projeccions audiovisuals al·lusives a la vegueria, entre elles un divertidíssim sketch del programa Polònia de l'any 2010.

 

A la primera taula rodona es preguntava a Albert Tubau, Joan Tarrada i Blai Paco,  presidents respectius de l'Institut d'Estudis Penedesencs, de Tastavins Penedès, de la Unió Empresarial de l'Anoia i a la professora de la UPC a Vilanova Ariadna Llorens des quins avantatges es veia a la vegueria des del punt de vista de cada entitat, i va impactar la frase que un dels participants va adreçar al moderador: pregunta'm quins inconvenients hi veus i et diré: cap! A partir de l'àmbit d'actuació de cada entitat es va parlar de temes com treballar plegades les empreses, millorar les comunicacions; fer entendre que la vegueria no sols no és cap cost afegit, sinó que suposarà un millor aprofitament dels recursos; impulsar les xarxes coneixement i poder comptar amb una universitat pública de primer nivell, aprofitar les enormes possibilitats del turisme en general i de l'enoturisme en particular, etc.

 

A la segona taula, hi eren presents els alcaldes de les capitals penedesenques, Martí Carnicer del Vendrell, Neus Lloveras de Vilanova, Pere Regull de Vilafranca, i en representació de l'alcalde d'Igualada que per un compromís ineludible d'última hora no hi va poder assistir, el tinent d'alcalde Jordi Pont. Van destacar l'avantatge que per a les ciutats i el territori significa la Vegueria, per la massa crítica que ofereix, per la centralitat que representa,i per poder dur a terme polítiques comunes a partir d'un territori que fa anys que funciona.  També es va destacar l'oportunitat d'articular la vegueria des d'una nova perspectiva evitant errors i inèrcies del passat. Evidentment va sortir el tema de la capitalitat i en això van intervenir amb prudència, però amb dos compromisos clars: avançar en la línia de la cocapitalitat i de la descentralització de serveis a les quatre ciutats, i fer-ho des d'una postura de diàleg i  consens.

 

A la tercera taula hi van ser presents les parlamentàries penedesenques de Junts pel Sí Maria Rossell, Alba Vergés i Teresa Vallverdú, la del PSC Eva Martínez i la de CSQP Hortènsia Grau. També per problemes d'última hora no hi va ser el ribetenc Joan Garriga de la CUP. Un dels focus del debat va ser si les vegueries són possibles sense culminar el procés que ha de dur a la República Catalana i en aquest punt les diputades de JxS, van fer un salt en el sentit de dir, com que ens en sortirem, seran possibles i d'una total utilitat per articular el territori. Amb la resta de diputades hi va haver consens en el sentit que el Parlament ha de seguir treballant com si les vegueries ja fossin plenament vigents en un seguit de temes que afecten el territori, per exemple el canvi climàtic, o la millora de finançament i competències del món local.

 

Va tancar l'acte el president de la PVP en una vibrant i emotiva al·locució d'enaltiment de l'esperit col·laboratiu que ha presidit la marxa cap a la vegueria i de gratitud envers tots els que ho han fet possible, fent un esment especial del suport i la complicitat dels mitjans de comunicació, sobretot del territori. Va acabar fent cinc propostes concretes: les dues primeres són l'aprovació del Pla Territorial (que és a punt de fer-se públic) i la ràpida implementació de la Vegueria en tots aquells aspectes que ja es poden dur a terme, punts aquests a què estan obligats els poders públics. Les altres tres són propostes de la PVP: la constitució de l'Assemblea dels 72 alcaldes, que faria en part la tasca del futur Consell de vegueria, la creació de la Marca turística Penedès, i l'erecció d'un potent Centre d'Interpretació i Promoció del Penedès.

 

Després de l'acte va tenir lloc un sopar festiu al restaurant el Cigró d'Or basat en productes emblemàtics de les 4 comarques i acompanyats d'una acurada selecció de vins del Penedès.

 

---

 

La Vegueria al DOG

 

Les lleis entren en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Dons la modificació de la Llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès va se publicada en el DOG del dilluns dia 20 de febrer, de manera que des del 21 de febrer la Vegueria Penedès és una realitat legal a tots els efectes.


dimecres, 15 de febrer del 2017

Comunicat 212, JA TENIM LA VEGUERIA, I ARA QUÈ?, 14.02.2017

Dijous 23 de febrer 2017, a les 19 hores

AUDITORI DEL VINSEUM

Museu de les Cultures del Vi de Catalunya

Plaça de Jaume I, 5

Vilafranca del Penedès

 

-       EL PENEDÈS ÉS POSSIBLE.

Ja som com els altres 7 territoris, és el que volíem; ara Catalunya som 8 àmbits veguerials.

o   Albert Tubau - president de l'Institut d'Estudis Penedesencs

o   Blai Paco – president Unió Empresarial de l'Anoia

o   Joan Tarrada – president Tastavins Penedès

o   Manel Cervera, secretari PVP (moderador)

 

-       VEGUERIA I CIUTATS    

1.- Donat per descomptat que la vegueria beneficiarà el conjunt del Penedès, quins creieu que seran els beneficis més importants que pot reportar a la vostra ciutat i per extensió a la vostra comarca?

2.- Esteu d'acord que els serveis de la Generalitat es descentralitzin a les 4 capitals i no en una de sola? I en cas afirmatiu, hi ha algun d'aquests serveis que creieu que seria especialment pertinent que fossin a la vostra ciutat?

o   Marc Castells – alcalde d'Igualada

o   Martí Carnicer – alcalde del Vendrell

o   Neus Lloveras – alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

o   Pere Regull – alcalde de Vilafranca del Penedès

o   Cati Morell, periodista (moderadora)

 

-       DESCENTRALITZACIÓ I CAPITALITAT

1.- Per l'experiència que teniu, pel que ha passat a les altres vegueries, creieu que de veritat es produirà una descentralització efectiva dels serveis de la Generalitat a la vegueria del Penedès en tres anys com a màxim?

2.- La llei diu que la capitalitat comarcal l'ha de decidir una llei del Parlament. Amb quins criteris penseu que s'ha d'escollir aquesta capitalitat? Es pot contemplar la possibilitat d'una cocapitalitat o capitalitat compartida entre més d'una ciutat?

o   Alba Vergés – diputada de Junts pel Sí

o   Antoni Castellà – diputat de Junts pel Sí

o   Eva Martínez – diputada del PSC

o   Hortènsia Grau – diputada de Catalunya Sí que es Pot

o   Joan Garriga – diputat de la CUP-CC

o   Maria Rosell – diputada de Junts pel Sí

o   Maria Senserrich – diputada de Junts pel SÍ

o   Teresa Vallverdú – diputada de Junts pel SÍ

o   Antoni Ribas, periodista (moderador)

 

-       LLIURE ALBIR!

El Penedès és la terra que estimem i sobre la qual vivim, una terra plena de sensacions sovint indescriptibles.

o   Fèlix Simon , president de la PVP


dijous, 9 de febrer del 2017

Comunicat 211, Avui És Un Dia Històric Pel Penedès, 08.02.2017


Amb la Vegueria Penedès, els penedesencs hi guanyarem tots. El Penedès som les persones que hi vivim, quasi mig milió, i totes elles, encara que moltes no ho sàpiguen, avui hem recuperat el lloc que històricament hem ocupat en el conjunt del nostre país, un lloc que ens pertoca per justícia, per funcionalitat i per dignitat

 

El Penedès, en unes dimensions i uns límits semblants als de la vegueria que avui s'ha aprovat, és una realitat que va existir durant més de cinc segles, des de principis del segle XIV fins l'any 1833, quan amb la divisió provincial espanyola va desaparèixer com a tal i a sobre va ser trossejat entre les províncies de Barcelona i Tarragona, divisió avui encara vigent. La ponència de la divisió territorial de la Generalitat republicana anava pel camí de la restauració, però la derrota del 1939 va frustrar aquest camí.

 

El restabliment de la democràcia i de la Generalitat va poder replantejar una nova organització territorial de Catalunya que d'entrada no contemplava el Penedès com una de les seves parts. I va ser quan el territori va engegar una mobilització sense precedents, liderada per la PVP, un procés fet des de baix, amb un final d'èxit, gràcies a l'optimisme i fidelitat infatigables d'uns pocs, però amb el coratge i compromís, i sentiment de pertinença, de la majoria qualificada que s'hi ha anat afegint... ajuntaments, consells comarcals, entitats, empreses, ciutadans...

 

Després de molts avatars, de grans alegries com el reconeixement de l'Àmbit de planificació el juliol del 2010 i de grans decepcions com la no inclusió de la Vegueria Penedès en la llei aprovada quinze dies després, avui finalment s'ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que, com hem dit, li pertoca per història, per funcionalitat i per dignitat. Si tots aquests ingredients es garanteixen en el procés que viu ara el nostre país,  tindrà un final també exitós i alliberador, ja que voldrà dir que haurem recuperat les nostres llibertats col·lectives.

 

Ras i curt, estem en la millor disposició per sentir-nos part activa i  compromesa,  la millor manera de sentir-nos integrants d'aquest  país únic, que vol emancipar-se per esdevenir una República catalana independent, i per això centrarem totes les nostres energies per tirar endavant el procés constituent que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja.

 

Alegria i goig es el que sentim ara la gent de la PVP, i que volem compartir amb totes aquelles entitats, agents socials i econòmics, partits polítics, i penedesencs en general, que han cregut i compartit les nostres il·lusions, el nostre desig i voluntat de construir de manera col·lectiva i participativa, un futur millor.

 

VISCA EL PENEDÈS I VISCA CATALUNYA.

 

*Aquest és el text de la intervenció feta al Parlament per Fèlix Simon, president de la PVP.

 

 

AVUI HEM FET HISTÒRIA !!!

 

 

Després d'aquest llarguíssim i atzarós camí que ha durat més de 12 anys:

 

2004, 11 de setembre: Manifest pel Penedès de l'Institut d'Estudis Penedesencs

2005, 27 de gener: Neix la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP)

2005, maig: Comença la campanya de mocions als ajuntaments per demanar l'Àmbit i la Vegueria Penedès: abans d'un any se n'han recollit més de 30 i el resultat final són 67 adhesions de 72 possibles, només hi han faltat 3 ajuntaments de l'Alt Penedès, 1 del Baix, 1 de l'Anoia i cap del Garraf. També han aprovat les mocions els 4 Consells Comarcals

2005, maig: Simultàniament comença una campanya d'adhesions a la qual se sumen entitats cíviques i culturals, organitzacions vinculades al món econòmic i al sector del vi, i persones a nivell individual

2006, maig-juny. Comença la tramitació parlamentària de l'Àmbit de planificació que s'interromprà a causa del final de la legislatura, però es reprendrà a finals d'any

2008, abril. La PVP organitza la nit de la Vegueria

2010, febrer, El Govern presenta el projecte de llei de Vegueries sense el Penedès

2010, 14 de juliol. El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la creació de l'Àmbit de Planificació Penedès

2010, 27 de juliol. El Parlament aprova amb els vots del PSC, ERC i ICV la llei de Vegueries sense el Penedès

2011. Els grups parlamentaris de SI (febrer) i CiU (maig) presenten una proposta de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi el Penedès, proposta que decaurà el setembre del 2012 en finalitzar la legislatura

2011, juny. Després de la sentència contra l'Estatut, el Parlament ajorna la constitució de les vegueries amb els vots de CiU, PP i Cs

2013, juliol. El govern de la Generalitat dóna llum verda al decret que regula la creació de l'Àmbit territorial del Penedès. L'inici dels treballs té lloc el juny del 2014

2015, 10 d'abril. Presentació del llibre El Penedès era possible i del mapa de la Vegueria

2015, maig. El grup de CiU presenta una proposta de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi el Penedès, que decaurà al cap de poc en finalitzar la legislatura

2016, abril-maig. La PVP rellança l'ofensiva per la Vegueria fent una ronda de contactes amb els Parlamentaris penedesencs i/o encarregats d'afers territorials; la Presidenta del Parlament; el Vicepresident del Govern i els Consellers de Territori i Governació; i els Grups municipals dels ajuntaments de les 4 capitals penedesenques

2016, 2 de juny. Els grups parlamentaris de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP presenten conjuntament una proposició de llei de modificació de la llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès

2016, 28 juliol. El Parlament aprova tramitar la modificació de la Llei de Vegueries per incloure-hi la del Penedès amb una amplíssima majoria: 98 vots favorables dels grups esmentats contra 34 de Cs i PP, les esmenes a la totalitat dels quals queden rebutjades.

 

Avui , 8 de febrer del 2017, a les 17,10:

 

EL PLE DEL PARLAMENT HA ACORDAT LA CREACIÓ DE LA VEGUERIA PENEDÈS amb els vots a favor del grups JxSí, PSC, CSQP i CUP i el vot en contra de Cs i PP (94 vots favorables i  34  contraris) mitjançant l'aprovació de la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès.

 

PENEDESENCS I PENEDESENQUES, L'ENHORABONA

I EL RECONEIXEMENT MÉS SENTIT A TOTS ELS QUI HO HAN FET POSSIBLE


dimecres, 1 de febrer del 2017

Comunicat 210, La Setmana Que Ve Hi Haurà Vegueria !!, 31.01.2017

TAMBÉ ESTÀ ENLLESTIDA LA PROPOSTA PRELIMINAR DEL GRUP DE TREBALL DEL PLA TERRITORIAL DEL PENEDÈS

Finalment ha arribat l'hora. Tot i que l'anunci oficial de l'ordre del dia del plenari de la setmana que ve no sortirà fins aquest divendres, ja es pot afirmar que en el plenari dels propers dimecres 8 i dijous 9 figurarà a l'ordre del dia l'aprovació de la Proposició de llei d'adaptació de la Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries, a la nova comarca del Moianès i a la creació de la vegueria del Penedès. El divendres es concretarà dia i hora. El fet que el debat de la llei de pressupostos s'hagi hagut de diferir ja que alguns grups de l'oposició han portat el text al Consell de Garanties Estatuàries, ha deixat via lliure per a la tramitació d'altres lleis entre les quals aquesta de creació de la Vegueria Penedès. Dimecres o dijous que ve serà doncs un dia històric per al Penedès, ja que després de més de dotze anys d'esforços l'objectiu serà acomplert. Cal, que tots ens en felicitem.

Com vàrem anunciar en el nostre anterior comunicat, els darrers tràmits d'aquesta proposició de llei s'han fet en un temps relativament breu, i després del treball de la ponència i la presa o no en consideració de diverses esmenes, avui mateix s'ha presentat el text a la Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge que és qui li ha de donar el vistiplau per anar al Ple. La sessió d'avui de dita Comissió ha estat breu atès que els grups que donen suport a la llei, JxSí, PSC, CSQP i CUP, i que sumen 99 dels 135 escons de la Cambra, ja havien transaccionat la majoria d'esmenes i per tant avui han donat el seu suport al redactat definitiu que és el que serà aprovat pel Ple.

I per completar les bones notícies de la setmana hem tingut coneixement que el Grup de treball encarregat del Pla Territorial del Penedès ha completat la redacció del document de Proposta preliminar, que properament serà presentat en públic. És un text que mostra, a partir de l'estat actual dels treballs, l'estructura final a completar i els continguts a desenvolupar. Planteja un seguit d'escenaris demogràfics i econòmics amb un horitzó temporal del 2031. Es tracta de població, ocupació, atur i habitatge, a partir dels quals estableix uns principis rectors pel que fa al tres sistemes territorials bàsics: espais oberts, assentaments, i infraestructures de mobilitat i transport. I tot plegat acompanyat d'un completíssim nombre de dades i d'una cartografia física i temàtica exhaustiva.

Ara vindran les fases d'exposició pública, esmenes, nova redacció i nova exposició pública, i finalment resolució favorable del Conseller de Territori i Sostenibilitat i aprovació pel Govern de la Generalitat. Queda un llarg recorregut, però aquest text de què avui parlem n'és la base indispensable, i si les coses van com esperem el Pla podria ser aprovat aquest mateix any.