dilluns, 14 de juny del 2010

ELECCIONS CADA QUATRE ANYS (3/5), 8-6-2010

Democràcia etimològicament signifiqui govern del poble, i les lleis
intenten articular els procediments perquè això sigui possible, encara
que no sempre ho aconsegueixi. La Constitució garanteix l'autonomia de
l'individu davant l'estat (status libertatis), i també el dret a
participar en la formació de la voluntat estatal (status activae
civitatis) exercint tant el dret a elegir i ser elegit a les assemblees
representatives (sufragi actiu i passiu), com el dret a ocupar càrrecs
públics. Així l'article 23.1 reconeix el dret a participar en els afers
públics, directament o per mitjà dels representants, lliurement elegits
en eleccions periòdiques per sufragi universal.

En les eleccions s'elegeixen els representants del poble. Són un
mecanisme d'expressió de la voluntat popular, però mai l'abandó del seu
poder en els electes, que són els que prenen decisions, tenen el poder
normatiu i endeguen projectes en el seu nom. La forma d'escollir-los ja
és controvertida. Així hi ha queixes de partits que no veuen una
correlació entre els vots que reben i els escons que obtenen, o pel
nombre de vots que calen per tenir un escó segons la circumscripció. Són
temes que s'articulen en les lleis electorals. I són difícilment
modificables una vegada passen l'etapa constituent ja que els interessos
d'uns i altres es contraposen i porten a l'immobilisme i la paràlisi. Un
exemple clar és Catalunya, on la llei electoral vigent és encara
provisional després de trenta anys. Aquesta és una de les raons per les
que es demana que si es modifica, i es fa per Vegueries, no poden quedar
decisions a fer més endavant tant en la definició com en l'àmbit, perquè
si una llei ja té feina per aconseguir suports, les modificacions són
gairebé impossibles. Per tant el Penedès ara.

Temes com l'administració territorial no es poden estar debatent cada
quatre anys, que és el termini habitual de les legislatures. Són fruit
de pactes institucionals i els acords es protegeixen per majories
qualificades. També l'educació, afers estrangers, pensions, relacions
laborals, estratègia antiterrorisme, etc. Malgrat això els representats
del poble poden analitzar i debatre tots els temes i actuar d'acord a
llur preparació, ideari i capacitat, entenent per tal adhesió de vots
suficients per tirar les iniciatives endavant. A vegades però es tanquen
en una torre de marfil i s'allunyen de la realitat. Malgrat es deuen al
poble que els vota, prefereixen seguir el dictat de qui els posa a les
llistes.

Per això s'articulen organismes intermedis que garanteixin l'adequada
participació ciutadana. Alguns són institucionals, encara que són poc
escoltats, no gaire efectius i sovint contaminats per la política. En
altres els ciutadans troben les lleres d'accés al poder barrades per
l'herbam dels interessos i els procediments. I sovint queden desencisats
perquè els partits solen desenvolupar ponts de diàleg amb les altres
formacions, fan acords i prenen compromisos que a vegades els
condicionen. Aleshores actuen de manera autònoma amb la representació
que tenen. Cerquen les contrapartides que creuen adients per les
negociacions i renúncies d'aquells temes que veuen difícil tirar
endavant i que acaben sent menys prioritaris. Per això floreixen els
lobbies de tall anglosaxó que cuiden de mantenir informats els òrgans
legislatius i tenen cura de que no surti cap cosa contrària als seus
interessos. Mantenen contactes, fan propostes i miren de moure els seus
partidaris per mostrar les seves capacitats. Són camins polítics
legítims, sempre que no es serveixin de pràctiques corruptes o il·legals.

D'ací que per obtenir determinants posicionaments, com la Vegueria del
Penedès, s'ha constituït una plataforma transversal, no partidista, amb
l'únic objectiu d'aglutinar esforços, explicar situacions, incentivar
actuacions, fer el seguiment i assegurar que les informacions flueixin
de dalt a baix i de baix a d'alt, de manera que es sigui el més eficient
possible en la consecució dels interessos del territori. Perquè el
ciutadà ha de tenir la certesa que els representants del poble són
simplement això, i no una autoritat més a la que han de servir.


Pere Prat
Plataforma per una Vegueria pròpia