LA VEGUERIA MÉS PRESENT A L’ANOIA, 13-11-2009

El passat divendres dia 13 va tenir lloc a l’Ateneu d’Igualada, en el marc de l’exposició de la Vegueria, una taula rodona sobre l’Anoia i la Vegueria Penedès. Moderats per Francesc Puertas, els ponents van ser Jordi Riba, Josep M.Torras i Ribé, Joaquim Solé i Fèlix Simon. Aquestes quatre persones representaven postures ben diferenciades en relació al tema, van mantenir un debat ric i civilitzat, i la impressió general és que de totes les possibilitats, la més fonamentada i viable és l’adhesió de l’Anoia a la Vegueria Penedès.

L’acte va començar amb molta puntualitat amb la intervenció del Director General de Publicacions Anoia, Francesc Puertas que va presentar els ponents.
El primer a intervenir va ser en Josep M.Torras, historiador local i professor de la Universitat de Barcelona, dient que històricament els anoiencs som perifèrics i és una comarca de mal col•locar, ja van tenir problemes Pau Vila i companyia autors de l’organització territorial republicana. És evident que la Vegueria Penedès ens necessita i la pregunta que ens hem de fer és què hi guanyem o hi perdem els anoiencs.
En Jordi Riba, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada i membre pel PSC va defensar que l’Anoia hauria de romandre a la regió I (la regió metropolitana), és un espai de més oportunitats. On no volem anar és a la Catalunya Central, sinó mirar cap al litoral, i si la Regió I no pot ser ens decantaríem pel Penedès.
Joaquim Solé, economista, professor de la Universitat de Barcelona i assessor del Govern de la Generalitat, va parlar que s’han de considerar la identitat i la prestació se servis: aquests, en un 80% són d’educació, sanitat i serveis socials i on podrem estar més ben atesos és a la Catalunya Central.
Fèlix Simon va intervenir com a representant de la Plataforma: va fer una mica d’història del moviment per la Vegueria que va començar per l’Alt Penedès es va anar escampant pel Baix i el Garraf fins arribar també a l’Anoia. A les quatre comarques ho veiem com una nova alternativa per aplicar una millor política territorial (el territori és la base de las política). Tenim drets, identitat, i voluntat de futur.

Hi va haver després un segon i un tercer torn d’intervencions més dialogat.
En Josep M. Torras diu que no es veu reflectit a la Catalunya central i potser sentimentalment més al Penedès. Jordi Riba creu que una homogeneïtat tant es podria donar-se al Penedès com a les Centrals, la qüestió no és aquesta sinó on tenim millors oportunitats. Joaquim Soler creu que l’estructura metropolitana s’ha anat fent i té molt de pes; l’eix diagonal en construcció pot donar molt de joc; un equilibri entre Manresa, i Vic i Igualada fent-li de pinça, podria ser molt profitós; a l’Anoia som una mica autises i jo he parlat amb alcaldes que van votar a favor de la Vegueria Penedès i no sabien què votaven. Fèlix Simon diu que hi ha dos models el de les àrees metropolitanes i el que defensem nosaltres, més semblant als lands alemanys.

En un moment de la conversa surt la qüestió que les vegueries pengen d’un fil pel Tribunal Constitucional. Es fa esment del seu doble paper: d’una banda descentralització de la Generalitat (però això no vol dir presa de decisions) i de l’altra servei al món local (fer de Diputacions): aquí és on el TC hi pot posar més pegues. És difícil que es puguin tocar les províncies. Torras diu que aleshores veuria amb bons ulls com a proposta possibilista un àmbit funcional amb Anoia, Alt Penedès i Garraf. Fèlix exposa amb contundència que l’àmbit de planificació Penedès no és un desig, sinó que ja existeix i que s’està posant en marxa: esmenta el comunicat de premsa i la intervenció del Conseller Nadal de dijous.

Després d’una hora i quart d’interessant debat, Francesc Puertas en va fer un precís resum i va obrir in breu torn de paraules. Destaca la intervenció d’un membre de la Plataforma a l’Anoia que va lamentar les paraules de Solé sobre la ignorància dels alcaldes dient que se’ls va explica un per un i amb detall què significava adherir-se a la vegueria Penedès. A la resta d’intervencions van predominar dos temes: el perill que el TC tombi les vegueries i un sentiment mai desfavorable a la Vegueria Penedès.

Això podria ser el resum del debat. Sense necessitat que el Fèlix en fes una defensa aferrissada, la impressió general va ser que era el camí més viable i lògic. I entre els ponents, l’únic que s’hi va oposar, però tampoc de manera irreductible va ser en Joaquim Solé. Tant en Josep M.Torras com en Jordi Riba van deixar la porta oberta. D’en Fèlix i d’en Francesc ja en sabem, i tant!, la posició.

VEGUERIA PENEDÈS, AUDIOVISUAL I COL.LOQUI A LA SEU SOCIAL DE L’AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA DE VILANOVA I LA GELTRÚ, 06-11-2009

El passat divendres 6 de novembre, al local de l’A. E. Talaia de Vilanova i la Geltrú es va projectar l’audiovisual “El Penedès un clam”. A continuació, Josep Faura (president de la Plataforma Vegueria Penedès) i Joan Raventós (president de l’A.E.Talaia i membre de la Plataforma Vegueria Penedès) van obrir un col.loqui amb tots els assistents que omplien la sala on va tenir lloc l’acte.

L’activitat estava enmarcada dins el cicle “Divendres Culturals de Tardor” que l’A.E.Talaia organitza, cada any, durant els mesos de setembre a desembre.

L’acte va començar amb una petita presentació d’en Joan Raventós, president de Talaia. Seguidament en Josep Faura, president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, va fer una breu introducció que va donar pas a la projecció del vídeo “El Penedès un Clam”. El vídeo, que va ser estrenat el 18 d’abril de 2008 en motiu de la “Nit de la Vegueria”, i amb una durada de 25 minuts va ser la base del col.loqui posterior. Al capdavant del col.loqui hi continuaren en Joan Raventós i principalment en Josep Faura, el qual va ampliar algunes informacions que el vídeo no inclou i va anar trenant el col.loqui amb les intervencions i preguntes de les persones assistents.

Des de la Plataforma Vegueria Penedès animem a les entitats i associacions a realitzar actes d’aquest tipus, que fan arribar el missatge i la conveniència de la Vegueria Penedès en la nova divisió territorial de Catalunya que marca el nou estatut.

El Penedès Pot i Vol Ser Vegueria

Torrelles de Foix, 24-25 octubre 2009, Exposició "El Penedès pot i vol ser Vegueria"

Emmarcada dins els actes de la XX Fira Artesana de Torrelles de Foix, Dissabte i diumenge 25 d'Octubre 2009, es podrà visitar

l'exposició "El Penedès pot i vol ser vegueria"
Horari: de 10 del matí a 8 del vespre
Lloc: vestíbol de l'Ajuntament
(Pl. Lluís Companys 1)
Torrelles de Foix

Espai publicitari cedit pel F. C. Vilafranca

Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Vegueria Penedès) agraïm al F.C.Vilafranca l'espai cedit per a col.locar la nostra pancarta, situada a les tanques d'un dels córners del camp, i que llueix des d'aquest cap de setmana 24/10/2009.

El discurs de Puigcercós a Núria

La lectura atent del discurs de Joan Puigcercós a Núria, després d'haver estat elegit candidat a la Presidència de la Generalitat, permet adonar-se de determinats silencis, de segons quins accents i d'ambigüitats calculades.

"Esquerra ha situat en la centralitat política el dret a decidir [independència] i ara toca exercir-lo" Aquesta era la frase que destacaven els retalls de notícies a la televisió. El discurs real, entre d'altres coses, també parlava d'una "revolució verda" (…) "sense gas, petroli, ni urani'; que en el terreny econòmic i energètic s'ha de "canviar el paradigma de model productiu català defugint 'demagògies'"; i pel que fa a la competitivitat, que "ERC confia situar-la dins la igualtat i la solidaritat".

Val a dir que tant de bo aquest discurs fos també el de CiU, PSC i PP dins unes discrepàncies suportables… Ja faríem alguna cosa. ICV diu més, si més no teòricament i Reagrupament està formulant un altre discurs, que caldrà veure.


Pel que fa al dret a decidir: fa temps que els regidors i alcaldes d'ERC ja s'han decidit a favor de la Vegueria Penedès i l'Àmbit, junt amb els de CiU, PP i un sector del PSC. Els diputats parlamentaris d'ERC, CiU, PP i Ciutadans s'han decidit dues vegades per l'Àmbit.També ho han fet ciutadans, entitats i empresaris. Però ERC ha bloquejat la presentació d'un projecte de llei al Parlament, consensuat entre la PVP i els partits que li donen suport, cosa que, a hores d'ara, hauria suposat ja la consecució de l`Àmbit Penedès i les delegacions corresponents. Ha silenciat la vuitena vegueria i deixa que sigui la propera legislatura la qui "decideixi", si tot va bé. Pel que sembla, el dret a decidir per a Catalunya, per part d'ERC, no coincideix amb el del Penedès i l'articulació del país serà probablement la que dicti el PSC, centralista, autoritari i catalanista vergonyant. Però a ERC no li convenen tensions amb Montilla i Nadal…

Puigcercós parla d'una Revolució Verda, sense gas i sense petroli: com es pot fer sense ser acusat de "demagògia"? Competitivitat dins la igualtat i solidaritat: per part de qui? Quina competitivitat més enllà de la que coneixem? Tot es pot dir quan hi ha entusiasme… Perquè el tripartit, a més del Pla Territorial Metropolità que posa en perill el Penedès, aprova el CIM i el pla d'infraestructures i no discuteix el context del model de creixement actual. Són els grups de pressió de sempre els qui "decideixen", mentre associacions i plataformes protesten i regategen uns quants metros cúbics de ciment. En nom del dret a decidir, s'estarà disposat a la convocatòria de consultes i debats entre ciutadans i institucions sobre el model de creixement, paisatge, boscos, recursos, agricultura i diàleg territorial? I com exercir-lo sense una llei electoral justa?

El discurs posa el pes de l'acció sobre els militants. Sembla que es vulgui dir: voteu la independència i confieu en el partit. En això segueix, malauradament, la tònica dels altres partits. Però els militants no són el país i n'hi ha de moltes menes, com a tot arreu i es necessita, a més dels votants, molta més gent, temps i esforços per a la independència.

Les paraules són una arma de molts talls per allò que diuen o deixen de dir, o mig diuen.

Josep Faura, Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia
(Article publicat a l'Extra 21/10/2009)

Caixa Penedès i la reordenació del sistema financer

La primera Caixa d’Estalvis espanyola va ser la de Madrid, fundada l’any 1838, i a Catalunya, la Caixa d’Estalvis i Monte de Piedad de Barcelona, el 1844. A partir de 1926, per a les caixes s’inicia el procés de reconeixement del seu caràcter d’entitats de crèdit. La reinstauració del sistema democràtic i la liberalització del sistema financer permeten l’equiparació de l’operatòria entre bancs i caixes. L’Estatut de 1979, permet el traspàs de competències exclusives a la Generalitat i que s’aprovi la llei de caixes d’estalvis catalanes de 1985, que les defineix com entitats sense ànim de lucre que tenen com a objectiu millorar el nivell social i econòmic del seu àmbit d’actuació.

A partir de l’any 1979 es permet l’obertura d’oficines dins de la pròpia Comunitat Autònoma, al Penedès en tenia 84; però és el 1988 que s’autoritza anar a tot l’Estat, i de les 188 oficines (37% al territori Vegueria Penedès), es passa, a les 675 oficines, a finals del 2008. Una expansió molt accelerada amb un afany expansionista, que pot haver desvirtuat el model. Ara tan sols el 12% de les oficines són a la Vegueria Penedès, el 75% a la resta de Catalunya, i el 13%, a les comunitats de d’Aragò, València i Madrid. Però, una de les mesures de restricció de despesa, fruit del reflux del consum, va suposar fa uns mesos, l'anunci del tancament de 39 oficines, el 6% de la seva xarxa de sucursals.

En l’actual procés de reordenació del sistema financer, impulsat pel Banc d’Espanya, que pot implicar pèrdua d’autonomia i més control de Madrid, s’argumenta que és per a guanyar dimensió i baixar la taxa d’impagats. Antoni Serra i Ramoneda, expresident de Caixa Catalunya, declarà a l’Avui el passat dia 9 que les integracions es fan per tancar oficines i reduir personal. Actualment, estan en marxa dues fusions de caixes catalanes: la de Catalunya, Tarragona i Manresa, per un costat; i la de Girona, Manlleu, Sabadell i Terrassa per l’altre; la Laietana i Penedès, des de ja fa uns mesos, van desestimar participar-hi, i ara mantenen contactes per una possible fusió.

Malgrat hi ha qui pensa, que les fusions no son estrictament necessàries i són un mal negoci, des de fa uns mesos s’ha parlat d’aliances exteriors de Caixa Penedès, que podrien està buscant un soci a fora de Catalunya. A l’any 1991, es va constituir la societat INFODESA, participada a parts iguals per Caja Duero, Caja de Navarra, Caixa Penedès i Cajasol, amb l’objectiu de compartir solucions tecnològiques. Actualment, Caixa Laietana, figura entre els seus clients, i això pot facilitar la fusió amb Caixa Penedès, que sigui quina sigui, la decisió que prengui, ha de garantir que la seva identitat continuï lligada al nostre territori, que no obligui a una nova denominació i a una nova marca.

D’aquí a tres anys i escaig, es complirà el centenari del naixement de l’entitat vilafranquina; el patrimoni d’intel·ligència i sensibilitat acumulada, impulsora de moltes de les activitats culturals i socials penedesenques, cal que segueixi lligat, i amb compromís pel desenvolupament econòmic responsable i del patrimoni social del territori de la Vegueria Penedès.

Fèlix Simon
Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia

LES VEGUERIES I EL DRET A DECIDIR

La Diputació de Tarragona, l’única de les 4 que està governada per CIU, amb la benedicció del PSC, ERC, PP i ICV ha partit la província en 2. S’han posat les bases per a les noves vegueries, la de l’Àmbit del Camp de Tarragona i la de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, i les seus dels Consells de Vegueria, que substituiran les Diputacions, a Tarragona i a Tortosa. Amb la inauguració de les dependències descentralitzades, al Palau Climent de Tortosa s’inicia un procés irreversible al marge del que digui el Tribunal Constitucional. Un procés que pot portar a fer confluir en unes mateixes instàncies les delegacions del Govern de la Generalitat. Val a dir que equivaldria a una demostració d’unitat i confluència dels interessos polítics i estratègics.

 

Les Terres de l’Ebre, amb les seves quatre comarques, talment com el Penedès, són una realitat econòmica i social amb futur i per això és imprescindible que les Administracions hi facin una aposta decidida. L’inconvenient que patim els del Penedès, es la nostra situació geogràfica, entremig de les dues metròpolis. Aquest fet ha estimulat llur avidesa en imposar-nos interessos aliens a la personalitat territorial i política del Penedès, i, per tant rebutjables.  La destrucció d’un teixit territorial afecta l’estructura del país. Les reivindicacions penedesenques no són un caprici; com les de qualsevol altre territori,  han d’ésser considerades en una visió orgànica, de conjunt. Si es debatien sota aquesta mirada - cosa que no es fa – confluïrien en el millor per a Catalunya.

 

A finals de juliol, van ser notícia les declaracions del conseller de Governació, Jordi Ausàs, en assegurar que el govern té el compromís d’aprovar aquesta tardor la nova organització territorial de Catalunya, basada en les vegueries. El mateix conseller ha dit més d’una vegada que les Terres de l’Ebre serà la vegueria escollida, i que en una primera fase acompanyarà les altres capitals de les actuals províncies.  Però per damunt de la voluntat expressada per aquest territori,  també ens recorda que és essencial la concurrència de l’Estat, tant per a la modificació de les lleis com per pactar el finançament de les vegueries. Ell creu que tot plegat podria desembocar en una aplicació parcial de la normativa en les eleccions municipals del 2011.

 

Algú dubta, doncs, que el nostre Estatut és de fireta, que el nostre finançament és molt escàs i que som dependents en les qüestions importants? El poder real de la nostra autonomia administrativa, de baixa qualitat democràtica, ens porta irremeiablement a una via morta. Cada territori té el dret i l’obligació de trobar  el seu encaix amb el país. És molt urgent un canvi de model que respongui a la voluntat del poble i que garanteixi el nostre dret a decidir, per poder deixar de viure en una comunitat subordinada, i viure en una Vegueria Pròpia, per aconseguir la recuperació i el reforçament del territori, dins de la nostra nació catalana, amb l’aspiració legítima a la plena sobirania, a tots els nivells.

 

Fèlix Simon

Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia

 

Convergència Democràtica de Catalunya dona suport explícit a la Vegueria Penedès

Amb data 20/09/09, el Consell Nacional de CDC Convergència Democràtica de Catalunya ha adoptat l'acord de demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que aprovi, tal i com estableix l’Estatut d’Autonomia, la nova llei d’organització territorial i, també donar suport a la creació de la Vegueria del Penedès, en el moment en què el Parlament de Catalunya debati aquesta llei.

Podeu veure la notícia en alguns mitjans de comunicació:
RadioTelevisió de Vilafranca del Penedès
El punt

Vins&Blogs i Premis Blocs Catalunya

Des de la Plataforma Vegueria Penedès us animem a participar a la trobada de blocaires que organitza la Penedesfera (comunitat de blocaires del Penedès), i que està oberta a qualsevol persona, entitat, empresa, ... que tingui bloc.
La convocatòria és oberta a tothom, tant del Penedès, com de fora del Penedès.

A continuació reproduïm la convocatòria de l'organització:

El 2n Vins&Blogs de la Penedesfera ja el tenim aquí. Serà el dissabte 3 d’octubre i està convocat per Caves Castellroig, amb el suport del Patronat de Turisme de Subirats.

Aquest celler del municipi de Subirats serà l’amfitrió de la trobada informal de blocaires, interessats en web 2.0 i TIC. A més a més de reunió per desvirtualitzar-se, la data també pot servir de celebració si el Bloc de la Penedesfera, bitàcola col.laborativa entre tots els membres de la comunitat de blocaires, resulta guanyadora dels Premis Blocs Catalunya 2009 que es celebren el dia anterior a Vic, el 2 d’octubre, i a la qual ha arribat finalista gràcies a la votació popular. Ara tot depen del prestigiós jurat que també avaluarà 4 blocaires del Penedès que opten al guardó a les respectives categories.

Caves Castellroig destaca per la seva innovació en la comercialització, amb una dedicació estratègica a internet, doncs bloc i twitter complementen la seva acurada web amb botiga inclosa. La prova és que va participar com a ponent al Cava&Twitts de les 2es Jornades de la Penedesfera del passat juny al Vendrell. El programa de la trobada comença a les 10 hores, començant parlant del que es cou al món blocaire i web 2.0 en general. A continuació es faràuna petita visita al celler de la família Sabaté i Coca on s'explicarà la filosofia “Vins de Terrer”. Finalment es farà el tast diferencial de vins 2009 i 2008 per veure el destí del vi segons el seu terrer. La jornada estarà guiada en tot moment per l’enòleg de la família Marcel Sabaté, artífex de productes d’altíssima qualitat i reconeguts mundialment. Val a dir que és una activitat molt interessant, a l’entorn incomparable d’aquesta cava del Penedès i oberta a tothom, amb l’únic requisit de tenir un bloc a internet. Per tant estant convidats bloggers de dins i fora de la Penedesfera. Només cal confirmar l’assistència a l’esdeveniment creat a Facebook.

L’acte de lliurament dels Premis Blocs serà el 2 d’Octubre a Vic. És un fet molt important que el Bloc de la Penedesfera, format per tots els apunts dels prop de 585 blocaires penedesfèrics que parlen sobre la comunitat, web 2.0 i TIC relacionats amb el territori sigui entre els 10 finalistes en la categoria de blocs corporatius. La Penedesfera és la comunitat de noves tecnologies més nombrosa de Catalunya. Per això no es tot, fins a 4 blocs penedesfèrics més també opten al guardó i han estat finalistes a les següents categories:

• Personals: Des de la terra del paper, Joan Pinyol (Capellades)
• Educació: Bloc de Blocs, Francesc Balaguer (La Llacuna)
• Formats audiovisuals: foto gomets, Jordi Torà (Calafell)
• Blocs polítics: theplateishot, Ricard Espelt (Copons)

Més informació al Portal de la Penedesfera http://www.penedesfera.cat

Pregó institucional diada 11 de setembre a Capellades

La Plataforma per una Vegueria Pròpia va realitzar el parlament-pregó institucional de la diada de l'11 de setembre 2009 dintre els actes organitzats per l'Ajuntament de Capellades.
El parlament va ser preparat per en Sergi Marin, membre de la permanent de la Plataforma, que iniciat per ell mateix, i per una indisposició temporal sense importància, va haver de ser finalitzat per en Fèlix Simon, membre també de la permanent.
L'acte va tenir lloc el mateix 11 de setembre a la Font Cuitora de Capellades a les 11 del matí, amb l'assistència de nombrós públic.