LES VEGUERIES I EL DRET A DECIDIR

La Diputació de Tarragona, l’única de les 4 que està governada per CIU, amb la benedicció del PSC, ERC, PP i ICV ha partit la província en 2. S’han posat les bases per a les noves vegueries, la de l’Àmbit del Camp de Tarragona i la de l’Àmbit de les Terres de l’Ebre, i les seus dels Consells de Vegueria, que substituiran les Diputacions, a Tarragona i a Tortosa. Amb la inauguració de les dependències descentralitzades, al Palau Climent de Tortosa s’inicia un procés irreversible al marge del que digui el Tribunal Constitucional. Un procés que pot portar a fer confluir en unes mateixes instàncies les delegacions del Govern de la Generalitat. Val a dir que equivaldria a una demostració d’unitat i confluència dels interessos polítics i estratègics.

 

Les Terres de l’Ebre, amb les seves quatre comarques, talment com el Penedès, són una realitat econòmica i social amb futur i per això és imprescindible que les Administracions hi facin una aposta decidida. L’inconvenient que patim els del Penedès, es la nostra situació geogràfica, entremig de les dues metròpolis. Aquest fet ha estimulat llur avidesa en imposar-nos interessos aliens a la personalitat territorial i política del Penedès, i, per tant rebutjables.  La destrucció d’un teixit territorial afecta l’estructura del país. Les reivindicacions penedesenques no són un caprici; com les de qualsevol altre territori,  han d’ésser considerades en una visió orgànica, de conjunt. Si es debatien sota aquesta mirada - cosa que no es fa – confluïrien en el millor per a Catalunya.

 

A finals de juliol, van ser notícia les declaracions del conseller de Governació, Jordi Ausàs, en assegurar que el govern té el compromís d’aprovar aquesta tardor la nova organització territorial de Catalunya, basada en les vegueries. El mateix conseller ha dit més d’una vegada que les Terres de l’Ebre serà la vegueria escollida, i que en una primera fase acompanyarà les altres capitals de les actuals províncies.  Però per damunt de la voluntat expressada per aquest territori,  també ens recorda que és essencial la concurrència de l’Estat, tant per a la modificació de les lleis com per pactar el finançament de les vegueries. Ell creu que tot plegat podria desembocar en una aplicació parcial de la normativa en les eleccions municipals del 2011.

 

Algú dubta, doncs, que el nostre Estatut és de fireta, que el nostre finançament és molt escàs i que som dependents en les qüestions importants? El poder real de la nostra autonomia administrativa, de baixa qualitat democràtica, ens porta irremeiablement a una via morta. Cada territori té el dret i l’obligació de trobar  el seu encaix amb el país. És molt urgent un canvi de model que respongui a la voluntat del poble i que garanteixi el nostre dret a decidir, per poder deixar de viure en una comunitat subordinada, i viure en una Vegueria Pròpia, per aconseguir la recuperació i el reforçament del territori, dins de la nostra nació catalana, amb l’aspiració legítima a la plena sobirania, a tots els nivells.

 

Fèlix Simon

Membre de la Plataforma per una Vegueria Pròpia