dimecres, 30 de juliol del 2008

ARA, L'ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ, DEMÀ LA VEGUERIA PENEDÈS

COMUNICAT 115 - 29/07/2008

La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), després de les accions i declaracions del Departament d’Obres Públiques (DPTOP) del Govern de la Generalitat, a través del Conseller Sr.Joaquim Nadal (PSC) i del Conseller de Governació, Sr. Jordi Ausàs (ERC), fa aquesta declaració a fi de donar una visió global del procés que l’ha portat fins al present, valorar-ne els resultats i plantejar el futur immediat.

EL PROCÉS

1.- Afirmem que la idea fundacional de la PVP ha estat constantment la consecució d’un Àmbit Funcional de Planificació Territorial (AFPT) com a pas previ per a una Vegueria per al Penedès (Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf). Rebutgem, per tant, qualsevol reducció d’expectatives, com podria fer creure el silenci, per part nostra, davant les darreres decisions del govern de la Generalitat.

2.- Amb la Vegueria, es vol aconseguir un marc institucional que encarrili i doni sortida a les aspiracions democràtiques del Penedès per a un progrés en tots els sentits.

3- Aquests objectius han trobat el suport de 62 ajuntaments, dels 73 que integren el territori, que representen el 90% de ciutadans; dels 4 Consells Comarcals, milers de ciutadans, entitats, i organitzacions empresarials.

4 – La nostra tasca ha seguit els camins marcats per l’ordenament jurídic. Hem cercat en tot moment la manifestació pacífica i dialogada dels nostres plantejaments i hem aprofitant les escletxes que podíem descobrir dins aquest ordenament en què la participació ciutadana és tan restrictiva i plena d’entrebancs, que porta sovint a accions sorolloses i de tons violents.

5 – Sortosament, els grups polítics CiU, ERC, PP han traduït aquestes aspiracions en propostes parlamentàries de resolució, de juny de 2006, que va decaure pel canvi de govern; i afegint-s’hi C’s, de desembre del 2007, per les quals s’instava al Govern la creació d’un Àmbit (AFPT) en vistes a la Vegueria.

6– ERC, per la seva banda, havia esdevingut, en un principi, protagonista destacat d’aquest projecte: declaracions de Joan Puigcercós quan era Conseller; del Consell Executiu Nacional, l’acció del diputat sr. Miquel Carrillo president de la delegació d’ERC al Penedès, etc. Això feia esperar una actitud ferma i un ànim permanent i eficaç.

7– Tanmateix, la no execució del segon acord parlamentari, van portar la PVP a organitzar el 18 d’abril de 2008 la “Nit de la Vegueria” com a expressió de la voluntat penedesenca.

8 - El DPTOP, esgotant el termini, va emetre el mateix dia 18.4.08 una resposta de compliment de resolució per la qual el Penedès seria planificat des d’instàncies externes al territori, sense la capacitat pròpia d’un Àmbit i seguint el patró del pla Director de l’Alt Penedès.

9 - Tots els grups polítics, CiU, PP, C’S, i ERC en el govern, que van donar suport a la proposta de resolució de desembre del 2007, van mostrar el seu rebuig a la resposta del DPTOP pel fet de ser una interpretació esbiaixada i interessada de l’acord parlamentari.

10 – A proposta dels mateixos grups polítics i a instàncies de la Plataforma, es va decidir elaborar una proposició de llei, que havia de ser presentada conjuntament i en continuïtat amb les mocions anteriors, que obligués en ferm el govern a crear l’Àmbit, com un primer pas per a una possible Vegueria.

11 – Les converses van tenir com a resultat una proposició de llei consensuada. Tanmateix ERC, inesperadament, va trencar el consens sobre la presentació conjunta i va anunciar que presentaria la proposició per separat, a l’espera que l’allargament de termini, l’evitació d’un front comú i l’esperança d’introduir possibles matisos –sospitosos de desvirtuació de continguts- aconseguís l’anhelat consens. Això, però, suposava més temps d’espera i un possible empitjorament de la situació del Penedès sotmès a la febre planificadora del DPTOP i sense la resposta de cap instància conjunta.

12 – Per fi, el silenci reiterat d’ERC, s’ha trencat, de primer, pel DPTOP, (Nadal, PSC) emetent un Comunicat pel qual anuncia la creació d’un Àmbit per al Penedès, de simple “planejament”, no pas de planificació, que és la competència pròpia dels àmbits territorials. No en concreta els continguts i estarà sotmès al desplegament previ dels altres plans territorials de la Regió Metropolitana de Barcelona, del Camp de Tarragona i la Catalunya Central; a la planificació dels Àmbits veïns que en aquests moments es reparteixen el territori.

13 – ERC, al marge del conjunt de les forces polítiques i de la PVP, amb les quals havia concertat accions conjuntes, ha avalat la decisió del DPTOP. En unes declaracions del Conseller Ausàs es confirma la creació d’aquest tipus d’Àmbit i s’assenyala que hi “ha consens” en set vegueries, com un nombre tancat, sense fer explícita públicament la seva voluntat com a Conseller i com a membre d’ERC, de treballar per a la consecució de la Vegueria Penedès, cosa que només afirma a títol particular.

ELS RESULTATS

1 – Constatem, decebuts, que el resultat dels anys de treball sigui la instauració d’un Àmbit inconcret, amb la condicionalitat que pesa damunt seu; sotmès a seriosos dubtes sobre la seva capacitat operativa i amb la possibilitat d’una futura dependència de tres vegueries (Barcelona- Tarragonès- Catalunya Central).

2 – Se’ns força a haver de confiar en la sort o en una hipotètica conjuntura política; o en l’empenta, de resultat incert, de tota mena d’ instàncies populars i legals per aconseguir una Vegueria que ja ha rebut l’aprovació del territori. Una Vegueria que ens nega en rodó el PSC amb l’aval d’ICV i amb una ERC que cedeix.

VALORACIÓ I EXPECTATIVES

1- La sensibilitat pels avantatges i possibilitats de tot ordre que ens donaria disposar d’aquesta institució per al Penedès, el fet d’haver aconseguit, ni que siguin minsos, uns determinats resultats, el suport de sectors polítics i populars, ens fa seguir en el propòsit de treballar per la Vegueria.

2 – Valorem positivament i retem homenatge a l’acció dels ajuntaments, entitats i ciutadans, bases dels partits, regidors socialistes i d’ICV que s’han deslligat de la tònica del partit; de les CUP de Vilanova i Vilafranca; de la Federació Independent de Regidors, etc., en pro de la Vegueria. Confiem que es creïn alternatives des de tots els sectors socials i polítics per a ampliar la base popular que reclama la seva consecució.

3 – Remarquem que les posicions de CIU, PP i grup Mixt, han estat çoherents i responsables i ens reiterem a lamentar les inconseqüències d’ERC.

4 – Considerem el PSC com el veritable adversari de la Vegueria. El poder institucional que li dóna càrrecs, influència econòmica i pes polític sobre més de la meitat de la població de Catalunya, l’impedeix de no veure més enllà del seu propi interès polític; el seu ideari, pretesament “catalanista” no passa de ser una coartada que amaga la seva incomprensió del fet identitari i democràtic; el seu model de creixement, traduït en projectes per al Penedès, fets en nom d’allò que entén per “progrés”, ens situa constantment en posició de dependència amb l’Àrea Metropolitana; el PSC exerceix de fet, el paper d’una oligarquia burocràtica i paternalista que es desentén de la voluntat popular, en el nostre cas, majoritària, expressada per mètodes pacífics; en definitiva, en el cas de la Vegueria, tot dóna l’aparença que la voluntat del Govern, en el qual exerceix el seu domini, coincideix amb la del Partit Socialista de Catalunya.

5- Lamentem el seguidisme i l’oportunisme que practica ICV per a mantenir-se tot vivint dels avantatges del poder. Les migrades reformes ecologistes li fan deixar de banda les reclamacions territorials que haurien de ser un dels pilars del seu ideari ecologista i de participació democràtica, tan repetidament propugnada.

CLOENDA

Des de la incertesa, però animats per la força d’unes motivacions que donen sentit a la tasca, fem una crida a les institucions i als partits polítics, sobretot els que estan en el Govern, que s’alliberin de postures oportunistes i d’interès de partit; que dialoguin, que tractin els temes de país, que s’obrin a les iniciatives ciutadanes i estableixin uns canals d’entesa pràctica. Aquest ha estat el missatge constant de la PVP i una de les seves fites a l’hora de plantejar el model de Vegueria que voldríem per al nostre territori.