Era un 27.07.2010 el tripartit decideix tirar endavant la llei de vegueries sense el Penedès; pocs dies abans, el 14, havíem assolit amb tots els vots a favor esdevenir un àmbit funcional de planificació, el que volia dir que érem com els altres 7, però el somni només va durar 13 dies... Desprès han continuat moltes trifulgues, que evidencien certes contradiccions que tenen algunes de les persones considerades justes, però que tot ho justifiquen amb els seus silencis "políticament correctes". Més clar... aigua!
Al cap de sis anys i un dia, el Parlament dona llum verda a seguir tramitant la modificació de la Llei, i així corregir el greu error... Els socialistes entenen que hi ha una majoria social a favor de la nova divisió territorial i que recupera un espai natural i històric de relació i treball municipal que ja es desenvolupa; Catalunya Si que es Pot creuen que es pot fer efectiu aquest principi de proximitat i poder garantir una millor eficiència i eficàcia en els serveis que rep la ciutadania; Junts pel Si creu que amb les tres quartes parts del Parlament es pot adaptar la legislació a una realitat territorial, i que la política s'omple de sentit quan respon a la voluntat de la gent. I la CUP afirma que som un territori amb dimensió humana, gestionat des d'una proximitat assumible.
Desprès del Ple del passat 28 de juliol, la proposició és tramesa a Comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. I es convoca el termini per proposar compareixences: atesa la tramitació d'urgència acordada, 3 dies hàbils (del 01.09.2016 al 05.09.2016). I seguim endavant, amb el coratge necessari. I això ens porta a una altra consideració: s'apropa el final d'aquest llarg trajecte iniciat a l'estiu del 2004, una crida que anava més enllà de les nostres fronteres imaginàries aparentment ingènua, però que traspua una gran saviesa, ja gaudirem del nostre somni fet realitat.
L'ésser humà va sempre més enllà, estem oberts al que podem arribar a ser. La vida és un camí... i el camí de cadascun de nosaltres és personal i únic. Les diferències són expressió de la llibertat i la generositat personals. Només l'amor que es dóna a fons i desinteressadament és capaç de ser fecund i de donar vida. I aquesta reflexió és també aplicable a la nostra col·lectivitat, l'àmbit de la Vegueria Penedès, però ens caldrà fer un pas més; encara que de vegades sembla que siguem autosuficients, no ho som ni molt menys. Ens necessitem els uns als altres per poder viure arrelats.
Fèlix Simon
Plataforma per una Vegueria Pròpia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada