En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, permeteu-me que us digui que em sento molt honrat de trobar-me entre vosaltres, penedesencs alguns, però catalans tots i totes.
Com sabeu, des de fa cinc anys, la gent del Penedès ens hem mobilitzar per poder decidir el nostre futur, volem aconseguir un espai propi: la Vegueria Penedès, un projecte sobre les previsions de la nova organització del territori de Catalunya en base a la descentralització de la Generalitat. No es tracta, per tant, d’una mera reforma administrativa. Si fos així, potser no s’ho valdria. El que ha de ser és un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat.
Tots nosaltres, estem immersos en una situació de neguit permanent, per la indiferència i manca d’entusiasme d’alguns polítics que no escolten les demandes i necessitat sorgides des del territori. I una demostració de tot això, es la decisió que va prendre el govern de la Generalitat el passat 2 de febrer amb l’aprovació de la llei de Vegueries, però sense el Penedès; i no ens han donat cap explicació per la imposició del model de 7, com tampoc la donen, per la imposició del Centre d’Intercanvi de Mercaderies, l’anomenat Logis Penedès.
Els que som humanament sensibles, segurament aquí ho som tots, ens sentim humiliats i molt desorientats d’escoltar sempre la mateixa cançó, aquella cançó de l’enfadós, que els porta ha actuar, amb l’estratègia dels fets consumats i sense escoltar el territori. No podem acceptar les actuals intencions del govern i, des del territori, entre tots, hem de tenir la capacitat per aconseguir que els partits facin possible els canvis necessaris en els projectes de govern referits al Pla territorial general de Catalunya, a la llei veguerial i a la llei electoral. Si el Parlament és l'espai on les i els representants polítics del poble exerceixen les funcions de creació, control i impuls de l'acció del Govern de la nació, i si de veritat recull el sentiment i la voluntat de la ciutadania, té el deure de reconèixer el Penedès. I a més, els grups que en el territori han donat suport a aquest reconeixement són majoritaris a la cambra.
Al Baix Penedès, igual que a l’Alt, a l’Anoia i al Garraf, hem de continuar insistint en la necessitat de tenir el nostre propi Pla Parcial Territorial del Penedès, l’instrument que ens permetrà actuar amb eficàcia i efectivitat en allò que ens es més pròxim i entre d’altres prioritats, poder desterrar definitivament el CIM (una infraestructura que potser seria útil a l’Anoia com gent d’allí ha manifestat) i poder posar fre a la galopant contaminació, provocada pels “virus metropolitans”. El nostre territori està estressat, i en ple procés de transformació, en part per la desprotecció jurídica de l’espai agrari i en part pels estralls, insisteixo, de la pressió urbanística, industrial i logística feta des de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.
Nosaltres però tenim la sort de poder triar entre aquesta opció no volguda o el marc essencial que ens ofereix la realitat natural que ens envolta, perquè al Penedès, sortosament, tenim encara una dimensió que permet planificar a escala humana, amb més continguts polítics i no estrictament tècnics, a favor de les persones, per això VOLEM menys creixement i més desenvolupament, per frenar el deteriorament dels recursos naturals.
Estem vivint al límit de la capacitat del territori, hi ha un deteriorament del paisatge i la D.O. Penedès, no acaba de tenir el prestigi que té, per exemple, La Rioja, una Comunitat Autònoma espanyola i una província sense Diputació, amb molts menys habitants que el Penedès. Cal que el Penedès recuperi el seu prestigi, un futur millor i més esperançat de les nostres comarques, tenim tots els actius per esdevenir un referent a Catalunya i a Europa.
Es bo recordar que el sentiment de dignitat neix de l’orgull i l’alegria de sentir-se persona i col·lectiu de persones que volen ser i se senten vinculats per l’esforç i el desig de prosperitat amb categoria humana. És per això, que com totes les conquestes que tenen per fita la pròpia dignitat, ara ha arribat el moment, que la voluntat del poble exerceixi, el dret a decidir, l’amor a la terra, per l’autodeterminació permanent de cada comunitat humana, per la construcció d’una voluntat col·lectiva; des de l’àmbit de la regió/vegueria, en el nostre cas la del PENEDÈS, fins a l’àmbit de Catalunya i de la nació catalana.
Les societats es constitueixen en allò en que els homes i les dones creuen. Proposem un model que aposti compaginar llibertat amb solidaritat dins un esquema polític que faciliti una millor participació i responsabilització a través de la descentralització en la presa de decisions. Ara, volem fer arribar la nostra veu a tot Catalunya per demanar solidaritat amb unes comarques que som poble i que no volem viure per més temps dividides; que volem participar en les decisions que ens afecten, de manera efectiva, amb sentit comú. És una qüestió de supervivència col·lectiva.
La democràcia només pot ser possible mitjançant el desenvolupament d’una xarxa viva, promotora de comunitats lliures i responsables, subjecte col·lectiu de llibertats i de responsabilitats, per a esdevenir un autèntic moviment polític. Cal deixar de banda les diferències, per poder enfortir les assemblees i les xarxes ciutadanes. Seran elles les que hauran de donar un dia un cos ben sòlid i un teixit resistent al referèndum vinculant sobre la independència. Un referèndum que ha de tenir per base l’autoorganització de tot el poble.
Si la democràcia és pluralitat, cal que la capacitat de decidir retorni al poble, i que qualsevol ciutadà doni el seu vot, pel que vulgui i mentre vulgui. Per això, estem convençuts que ha arribat el moment que la voluntat del poble, que som tots nosaltres, s’exerceixi en el dret a decidir. Si fem pinya, entre tots ho farem possible. Ara podem caminar “cap a una democràcia de més qualitat basada en l’equilibri de drets i deures i en la participació ciutadana”
I recordeu, als vostres familiars, als vostres veïns, als vostres amics: el 28 de febrer, TOTS A VOTAR!.
Serà un CLAM en defensa de la dignitat del nostre poble.
Fèlix Simon
President PVP
El Vendrell, 21-02-2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada