L’Institut d’Estudis Penedesencs, el passat 15 de maig de 2009, va celebrar al Teatre Auditori Municipal de Calafell, la FESTA DE LA CULTURA PENEDÈS 2009, reconeixements culturals Collita 2009.
Des de la Plataforma volem felicitar tota l'organització, amb la directiva i col.laboradors al capdavant, Josep Arnabat, Montserrat Comas, Angels Parés, Albert Tubau..... i també al Joan Solé Bordes, entre d’altres.
Entre els 4 reconeixements culturals, Collita 2009, el Teresa Basora de Promoció i Divulgació cultural, el guardó va ser concedit a la PLATAFORMA PER UNA VEGUERA PRÒPIA.
El nostre actual president JOSEP FAURA va recollir l’estatueta i va dirigir unes paraules a les més de 400 persones que van assistir-hi. A continuació podeu llegir la seva intervenció completa:
El reconeixement a la Plataforma - Calafell 15/05/2009
Com a president de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, us agraeixo aquest reconeixement, que recullen amb mi, encara que no sigui aquí presents físicament els companys que l’han presidida al llarg dels darrers anys: Fèlix Simon, per l’Alt Penedès; Josep Olivella, pel Garraf; Julio Ramon, pel Baix Penedès i Toni Castells, per l’Anoia. Els esmento perquè la Plataforma és del Penedès sencer, amb les seves quatre comarques.
El reconeixement, però, és mutu i l’adrecem a l’Institut d’Estudis Penedesencs per haver estat l’esquer de la nostra campanya amb el manifest llançat l’estiu 2004 en favor d’un Penedès cohesionat i amb capacitat de dir la seva en el conjunt de Catalunya. L’acte d’avui contribueix a fer més plena la coincidència entre cultura, esperit cívic i territori. Ens congratulem, doncs, amb els premiats i felicitem tothom per ser aquí.
Però amb mi i els companys, hi compto les persones de la Permanent que ens hem anat trobant, setmana a setmana, fent la feina de portaveu, de secretari, a les paradetes i pancartes, en la informació, en les mocions poble a poble, en les visites als alcaldes, en l’exposició... I en el debat de cada pas i estratègia i en la correcció dels errors. Més els socis que ens han seguit en el web i els actes organitzats; la gent que ha signat, les entitats, les empreses, els regidors, la militància dels partits que ens donen suport, els Consells Comarcals, els polítics i el mateix Parlament; més els mitjans d’informació i la premsa comarcal i els qui els ens han anat seguint amb interès i simpatia i ens pregunten constantment: com ho tenim això de la Vegueria? I afegeixen amb preocupació: Voleu dir?
Doncs, sí. Volem dir.
- Volem dir que la nostra campanya ha seguit endavant perquè hi ha una consciència –difusa aparentment- que adquireix vivesa quan se li fa una proposta de més democràcia, precisament perquè és més identitària. Quan aquests dos eixos, ben explicats, es concreten sobre el mapa del Penedès i hi dibuixen una manera de fer política més humana i més pròxima, més d’acord amb la fesomia del territori. El nostre poble és sa i per això ens entén.
- Volem dir, que encara falta molt. Tant de bo que arreu del Penedès des de Calafell i Cunit, a la costa, fins el raconet més pintoresc de l’Anoia tot passant per les quatre capitals de comarca, veiéssim, cada cop més, cartells, domassos, fulls i agendes d’entitats i ajuntaments amb el logo i amb actes pro-vegueria.
- Volem dir, amb tristesa, que el govern de Catalunya no compleix. Que posats a escatimar es limita a dir que tindrem l’àmbit, però no el crea i ens planifica des de Barcelona, Tarragona i Manresa. I ens deixarà un àmbit fet i pastat a la conveniència de no sabem qui, que ja sabrem després. Un govern que diu que l’acord és tan sols per a set vegueries; que té por o no vol dir que demanen la vuitena d’altres partits, del govern i de fora del govern, més el Penedès sencer.
- Volem dir que la consciència del Penedès que avui es manifesta tan viva, ens ha de guiar a l’optimisme i al coratge. No ens donaran mai res de franc. Ens ho recorda l’experiència passada i present dels moviments populars, amb els quals en unim. Per això, si la gent no es mobilitza, l’hem d’animar. Si els polítics s’adormen, els hem de sacsejar. Si el govern no escolta, ens hem de fer pesats. Si no és democràtic, l’hem de denunciar. I si no diu la veritat, l’hem d’esmenar. Si la nostra força és la raó, i ens la donen les mateixes institucions, què més esperem?
Som-hi, doncs, i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada