dimecres, 10 de febrer de 2010

VEGUERIA PENEDÈS ARA! (comunicat 144, 10.02.2010)


La decisió del govern de la Generalitat de Catalunya de tirar endavant el projecte de llei de Vegueries excloent-ne el Penedès ha significat per a les nostres comarques una bufetada històrica, sense precedents. Mai des de la recuperació de la democràcia, un govern havia actuat tan poc democràticament contra aquestes comarques menystenint-ne a consciència la seva voluntat manifestada d’una forma tan clara, majoritària i democràtica. Manifestada pels representants legítims del territori, ajuntaments i consells comarcals, i àmpliament recolzada per la societat civil: unions empresarials, sindicats, entitats culturals, cíviques, esportives..., i milers de ciutadans a títol personal. S’ha menystingut també el treball fet des la base durant més de cinc anys per explicar a tothom qui volia escoltar les raons, històriques, econòmiques i sociològiques que justifiquen a bastament el que es demana. Els mateixos partits polítics se les havien fent seves, i tots, llevat del PSC, hi donaven suport formalment i sovint entusiàsticament.

L’argumentari en què es basa l’exclusió del Penedès denota a més a més una manera d’actuar que no voldríem pel país. Dir que hi ha consens institucional en el nombre de set quan no hi ha acord al parlament, ni entre els partits de la coalició de govern, ni dins dels mateixos partits, entronitza el sarcasme i el desori, i deixa en una situació ben galdosa molts dels militants locals que han dedicat temps i esforços a treballar per la vegueria.

No volem entrar en la valoració de reivindicacions fetes en altres contrades del país. Ens centrem només en el Penedès que a hores d’ara se sent dolgut, traït, i vexat. Se sent moneda de canvi, víctima de greuges comparatius. Voldria saber per què altres sí i ell no. Voldria saber per què alhora que es fereix de mort el Penedès, ressuscita triomfant l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això reclama el dret dels ciutadans a no a ser utilitzats, a ser escoltats, a ser tinguts en compte. La viabilitat de la vegueria penedesenca és palesa. En nombre d’habitants supera a l’actual província de Lleida i seria la quarta de les vuit vegueries. El Penedès no vol ser esquarterat. No vol ser fagocitat per la gran metròpoli interessada a guanyar espais per poder desenvolupar-se en un món de grans ciutats. El nostre model no és el de ciutats. Nosaltres sempre hem defensat l’equilibri territorial, i necessitem la vegueria per preservar aquest equilibri. Un equilibri que, d’altra banda, beneficia tot Catalunya en proporcionar-li entre les àrees més densificades del país un espai més relaxat, més a mesura humana.

Encara, però, ens queda esperança. Les lleis les fan els parlaments i en l’actual Parlament de Catalunya hi ha una majoria clarament favorable a la vegueria del Penedès. Fem, doncs, una crida als nostres representants polítics perquè estiguin a l’altura, i volem pensar que hi estaran, de manera que confiem que la llei que surti del parlament creant les vegueries hi sigui la del Penedès.

El Penedès, 10 de febrer del 2010