dimarts, 22 de juny del 2010

A punt de fer el CIM: un pla director imposat (comunicat 153, 21-06-2010)


El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar inicialment el Pla Director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès (18-6-2010) Aquest pla contempla la posada en marxa del Centre intermodal del Penedès (el CIM o Logis Penedès) i el document del DPTOP diu textualment que aquest centre logístic “és coherent amb les determinacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona”


El Penedès en general i la PVP en particular hem reclamat des de fa cinc anys poder disposar d’un àmbit de planificació propi, un àmbit que sembla que finalment arribarà, i amb el temor que quedi descafeïnat. Les reiterades dilacions del DPTOP no són pas alienes a la possibilitat d’aprovar aquest Pla director. Hem tingut sempre clar que si l’àmbit s’hagués tirat endavant en el seu moment (i algun partit no hagués canviat de parer en el moment decisiu) el territori hauria tingut veu i vot en la decisió de si vol aquesta infraestructura, com la vol, on la vol, o si senzillament no la vol. Un debat que segur que no hauria esta fàcil perquè hi ha opinions, arguments i interessos contraposats, però que en qualsevol cas evitaria imposar les coses des de fora en coherència amb un àmbit de planificació que no és el nostre. I, fet aquí, també s’hauria pogut tenir en compte l’opinió dels ajuntaments destinataris de la infraestructura que ara per ara si han manifestat clarament en contra.


El CIM suposa per les seves dimensions (177 ha) un impacte impressionant damunt del territori amb conseqüències sobre el medi ambient i la salut, tot i que es preveuen cauteles. I sobretot pot significar el final irreversible d’un model de país i de comarca construït a escala humana a partir del potencial agrícola, vinícola, turístic, de serveis i moderadament industrial. D’altra banda, el pla preveu que el CIM estigui connectat amb l’AP7 (de titularitat estatal), amb l’A7 (també i a hores d’ara inexistent) i amb el futur corredor ferroviari mediterrani d’amplada europeu (el més calent del qual és a l’aigüera). Es planteja una grandiosa infraestructura, majoritàriament logística, sense tenir-ne lligats els accessos.


El gran esquer per “vendre” aquest pla és la creació del llocs de treball, un esquer especialment llaminer en moments de tant d’atur i en una comarca on és tan alt com el Baix Penedès. Els números que consten al document de la Generalitat parlen de 5770 llocs de treball directes i 9330 si s’hi afegeixen els indirectes. No ens oposarem pas a la millora de l’ocupació a les nostres comarques però preferiríem que les oportunitats de feina anessin cap a una altra banda. I a més, no podem deixar de tenir dubtes sobre aquestes xifres que, en un cas similar com el del CIM Vallès, no guarden ni de bon tros aquesta proporció. Finalment, ateses les dimensions del mercat de treball a les nostres comarques, costa d’imaginar que de cop hi pugui haver gairebé 10000 llocs més. I en tractar-se de feines de baixa qualificació hi ha una possibilitat molt alta que els nous llocs de treball facin un efecte crida fora del Penedès i no solucionin l’atur interior.


En resum, la Plataforma per una Vegueria Pròpia reitera que l’àmbit Penedès arriba tard. El volem, el necessitem i ens ajudarà a millorar la planificació i el futur del nostre territori. Però aquest retard ens pot deixar servituds de difícil redreçament: el CIM n’és un exemple paradigmàtic.


ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ PROPI SENSE RETALLADES

VEGUERIA PENEDÈS, JA



LA PARTICIPACIO CIUTADANA I ELS SEUS INSTRUMENTS (4/5), 15/06/2010


En una democràcia representativa, que és aquella que nosaltres patim o gaudim, segons es miri, l’eina de participació ciutadana per definició és el dret de vot que exercim cada quatre anys, entre llistes tancades proposades pels aparells dels partits, i gràcies. Se suposa que tots coneixem el programa electoral detalladament, i, per tant, triem el que entenem escau. Per qui no acaba de creure-hi, i vol alguna cosa més participativa, els poders polítics ens brinden unes eines o instruments més aviat escadussers i parcials.


El principal d’ells és l’anomenada INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR. Es tracta de recollir un número ingent de signatures, sota unes formalitats realment notables, en pro d’una formulació legislativa concreta, que cal menar al Parlament de Catalunya per què quan a aquest li sembli entri al debat parlamentari. El número de signatures exigides, el termini per recollir-les, i les formalitats de validació de les mateixes fan quasi be impossible assolir-les fora de l’àmbit metropolità, i sense el suport de les administracions. A més, queda en mans dels partits parlamentaris la seva presa en consideració per dur-les al debat en ple, i, encara, poden ser rebutjades sense més (exemple de la ILP contra els transgènics), o, preses en consideració, ser subjecte de tal quantitat d’esmenes que la facin irreconeixible (cas de la ILP contra les corrides de toros). Així, doncs, molta feina per a poc resultat, i del tot contraindicat per iniciatives territorials o sectorials limitades .


Una altra via és la que proposa la nova Llei de Consultes. Aquesta té quasi els mateixos entrebancs formals de l’anterior, però, a canvi, possibilita la seva aplicació a nivell municipal (no comarcal o veguerial), i obliga la Generalitat o l’Ajuntament a convocar la ciutadania a una consulta no vinculant sobre el particular interessat. En el cas que es pretengui un referèndum, cal el previ permís de l’Estat espanyol. Els dèficits democràtics, doncs, tornen a ser formals, territorials, sobirans, i de manca de vinculació. Tot plegat, doncs, una altra via morta, a la pràctica, si es proposa des de la societat civil.


La intervenció als òrgans de poder a través de la introducció de mocions en llurs plens decisoris, per exemple ajuntaments o consells comarcals, per tal que aquest instin instàncies superiors a prendre tal o qual acord legislatiu precisen de la prèvia complicitat de participants en els mateixos, la garantia d’un acord de majoria qualificada, i la voluntat de complir-lo. Està, per tant, massa sotmesa a aquestes prèvies complicitats, que causen recels i confrontacions, i tampoc no garanteixen cap resultat. Aquest ha estat l’instrument utilitzat per la PVP en la fase argumental de la campanya pro vegueria i àmbit Penedès, amb els resultats ja coneguts a municipis i comarques.


Finalment, queda el més opac i des-regulat de tots ells. La formació de grups d’influència prop dels òrgans de poder, insinuant tendències sociològiques favorables als pretesos influïts, amb caràcter d’avantatge territorial, normalment electoral, a favor dels mateixos, o de reacció més o menys abraonada, normalment territorial o sectorial, a certes negatives a allò que es proposa aconseguir per la dita influència. Malgrat ser el sistema que menys ens agrada, hem de dir que és el que dona millors resultats, atès que, utilitzat a l’extrem per la PVP en la seva campanya a favor de l’àmbit i la vegueria, és l’únic que ha donat algun fruït. La qual cosa no deixa de ser controvertit al si de la pròpia Plataforma entre el recolzament dels seus partidaris, les crítiques dels seus detractors, i en tot cas denúncia de la qualitat i capacitat de la nostra classe política.

Allò que caldria, al nostre parer, és que, conseqüència d’acostar l’elegit a l’electe, la pressió social al territori o al sector la sentís el propi electe en referència al que representa sense embuts ni escapatòria, en una reforma a fons del nostre sistema electoral que establís llistes territorials veguerials i/o obertes, d’elecció directa, i, naturalment, amb el Penedès com a una de les circumscripcions d’aquest esquema.


Sergi Marin i Sanabria

Plataforma per una Vegueria Pròpia.

dimecres, 16 de juny del 2010

L’Àmbit de Planificació entra a la recta final però no s’han esvaït tots els dubtes (comunicat 152, 15-06-2010)


La proposició de llei de l'àmbit de planificació Penedès que el Parlament va acordar tramitar per unanimitat el 16 de desembre del 2009 està entrant ja a la recta final, però no s'han esvaït tots els dubtes que aquesta tramitació ha generat.

En primer lloc sorprèn la lentitud amb què ha tirat endavant en comparació amb la llei de vegueries; tot i dur-li dos mesos d'avantatge és gairebé segur que aniran al mateix Ple, i encara això serà així perquè la de vegueries ha hagut de passar pel Consell de Garanties Estatuàries. Sembla que hi ha una voluntat clara del tripartit d'evitar que l'àmbit s'aprovi abans que les vegueries. Una aprovació prèvia de l'àmbit hauria estat un argument gairebé incontestable per incloure el Penedès en el redactat inicial de la llei de vegueries.

La segona sorpresa ha estat la pluja d'esmenes que li ha caigut al damunt quan es tracta d'una llei sense complicacions i que semblava consensuada d'entrada. Unes poques són del grup Mixt (Ciutadans) però la majoria les han presentades els tres grups del Tripartit de manera conjunta. Lògicament no n'hi ha de CiU ni del PP ja que són els partits que van presentar la iniciativa legislativa.

Dues de les esmenes del PSC-ERC-ICV fan referència a un factor nou: un reglament que ha de desenvolupar la llei. Això no havia passat en la tramitació del primers àmbits ni en el de l'Alt Pirineu-Aran afegit el 2001: en aquets casos la llei era el punt final. Un reglament és sempre una arma perillosa que està en mans del govern (no del parlament) i que pot desvirtuar o descafeïnar el sentit de la llei. Un cop més el Penedès és discriminat i se l'obliga a fer un camí molt més difícil i tortuós que la resta de territoris catalans.

Una tercera sorpresa ve de la tria del relator. La ponència, com és normatiu, va nomenar un relator; tot i que la llei la van proposar els grups de l'oposició, el corró parlamentari ha imposat que el relator fos d'un dels partits del govern, en concret el representant del PSC. Es dóna la paradoxa que qui menys ha cregut en aquest àmbit, que va arribar a votar-hi en contra en comissió, que va estar a punt de presentar una esmena a la totalitat a la llei, ara serà l'encarregat de defensar-la en el ple parlamentari on es durà a aprovació.

I l'última sorpresa és una petita esmena que afecta la PVP i que queda per la història de la petulància de ses senyories. Al paràgraf setè de l'exposició de motius (que no té valor normatiu) es deia textualment "Especialment després de la forta mobilització social impulsada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia". A petició del tripartit aquest paràgraf ha estat suprimit, no fos cas que algú pensés que la ciutadania hi ha tingut alguna cosa a veure. Després s'ompliran la boca de participació.


Aprofitem l'avinentesa per informat de l'última hora de la llei de vegueries.

El 2 de juny, i en el termini mínim possible, es publica al Butlletí Oficial del Parlament la versió del Projecte de llei de vegueries amb les modificacions introduïdes a la Comissió d'Afers Institucionals. Les esmenes desestimades de l'oposició (pràcticament totes) s'inclouen en el redactat de la llei sota el títol "Esmenes reservades per a defensar en el Ple". Entre aquestes hi ha la famosa esmena de CiU, amb el número 16 que és la que demana la creació de la vegueria del Penedès; CiU manté també la polèmica esmena del referèndum. El projecte està ja llest, doncs, per anar al Ple per a la seva aprovació. Com que les esmenes es voten per separat, vol dir que fins a l'últim segon queda oberta la possibilitat de la inclusió del Penedès.

Tanmateix, primer el grup parlamentari del PP i després el de CiU han portat aquest projecte de llei al Consell de Garanties Estatuàries. Això en retardarà un mes la possible aprovació ja que no podrà anar al ple de finals de juny com volia el govern, sinó que haurà d'anar, previsiblement, al del 14-15 de juliol atès que el Consell té un mes de termini fer formular el seu dictamen. Caldrà veure, en el no gens improbable cas que el Consell formuli serioses objeccions a la llei, si el govern farà cas d'aquest màxim òrgan consultiu del nostre entramat institucional o decidirà, com ja ha fet altres, vegades tirar pel dret.

Suposant que s'aprovin totes dues lleis, al final d'aquesta legislatura ens quedarà un país amb vuit àmbits, set vegueries i una vuitena demarcació que no és exactament una vegueria (l'Aran), que segons com és més, però que en canvi no és un àmbit, i amb la resta d'àmbits que són vegueries, excepte un que no n'és, i que ben mirat és com un àmbit virtual fins que un reglament no li posi l'uniforme preceptiu. Un veritable garbuix en nom de la planificació i de l'ordenació territorial.



ARA, L'ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS



dilluns, 14 de juny del 2010

ELECCIONS CADA QUATRE ANYS (3/5), 8-6-2010

Democràcia etimològicament signifiqui govern del poble, i les lleis
intenten articular els procediments perquè això sigui possible, encara
que no sempre ho aconsegueixi. La Constitució garanteix l'autonomia de
l'individu davant l'estat (status libertatis), i també el dret a
participar en la formació de la voluntat estatal (status activae
civitatis) exercint tant el dret a elegir i ser elegit a les assemblees
representatives (sufragi actiu i passiu), com el dret a ocupar càrrecs
públics. Així l'article 23.1 reconeix el dret a participar en els afers
públics, directament o per mitjà dels representants, lliurement elegits
en eleccions periòdiques per sufragi universal.

En les eleccions s'elegeixen els representants del poble. Són un
mecanisme d'expressió de la voluntat popular, però mai l'abandó del seu
poder en els electes, que són els que prenen decisions, tenen el poder
normatiu i endeguen projectes en el seu nom. La forma d'escollir-los ja
és controvertida. Així hi ha queixes de partits que no veuen una
correlació entre els vots que reben i els escons que obtenen, o pel
nombre de vots que calen per tenir un escó segons la circumscripció. Són
temes que s'articulen en les lleis electorals. I són difícilment
modificables una vegada passen l'etapa constituent ja que els interessos
d'uns i altres es contraposen i porten a l'immobilisme i la paràlisi. Un
exemple clar és Catalunya, on la llei electoral vigent és encara
provisional després de trenta anys. Aquesta és una de les raons per les
que es demana que si es modifica, i es fa per Vegueries, no poden quedar
decisions a fer més endavant tant en la definició com en l'àmbit, perquè
si una llei ja té feina per aconseguir suports, les modificacions són
gairebé impossibles. Per tant el Penedès ara.

Temes com l'administració territorial no es poden estar debatent cada
quatre anys, que és el termini habitual de les legislatures. Són fruit
de pactes institucionals i els acords es protegeixen per majories
qualificades. També l'educació, afers estrangers, pensions, relacions
laborals, estratègia antiterrorisme, etc. Malgrat això els representats
del poble poden analitzar i debatre tots els temes i actuar d'acord a
llur preparació, ideari i capacitat, entenent per tal adhesió de vots
suficients per tirar les iniciatives endavant. A vegades però es tanquen
en una torre de marfil i s'allunyen de la realitat. Malgrat es deuen al
poble que els vota, prefereixen seguir el dictat de qui els posa a les
llistes.

Per això s'articulen organismes intermedis que garanteixin l'adequada
participació ciutadana. Alguns són institucionals, encara que són poc
escoltats, no gaire efectius i sovint contaminats per la política. En
altres els ciutadans troben les lleres d'accés al poder barrades per
l'herbam dels interessos i els procediments. I sovint queden desencisats
perquè els partits solen desenvolupar ponts de diàleg amb les altres
formacions, fan acords i prenen compromisos que a vegades els
condicionen. Aleshores actuen de manera autònoma amb la representació
que tenen. Cerquen les contrapartides que creuen adients per les
negociacions i renúncies d'aquells temes que veuen difícil tirar
endavant i que acaben sent menys prioritaris. Per això floreixen els
lobbies de tall anglosaxó que cuiden de mantenir informats els òrgans
legislatius i tenen cura de que no surti cap cosa contrària als seus
interessos. Mantenen contactes, fan propostes i miren de moure els seus
partidaris per mostrar les seves capacitats. Són camins polítics
legítims, sempre que no es serveixin de pràctiques corruptes o il·legals.

D'ací que per obtenir determinants posicionaments, com la Vegueria del
Penedès, s'ha constituït una plataforma transversal, no partidista, amb
l'únic objectiu d'aglutinar esforços, explicar situacions, incentivar
actuacions, fer el seguiment i assegurar que les informacions flueixin
de dalt a baix i de baix a d'alt, de manera que es sigui el més eficient
possible en la consecució dels interessos del territori. Perquè el
ciutadà ha de tenir la certesa que els representants del poble són
simplement això, i no una autoritat més a la que han de servir.


Pere Prat
Plataforma per una Vegueria pròpia

EL PLE I LES COMISSIONS DEL PARLAMENT (2/5), 1-6-2010


La PVP des d’un inici de la seva campanya, fa uns cinc anys, tenia clar que per poder aconseguir l’àmbit de planificació i la vegueria, hauria de passar pel Parlament. Per la majoria de la ciutadania, el Parlament com a institució és una gran desconeguda, però encara ho és més la seva organització i funcionament. Intentarem explicar part d’aquestes a partir de la trajectòria de la PVP. Remarquem d’entrada la diferència entre els projectes i les proposicions de llei: els primers es fan a instàncies del govern mentre que les segones provenen dels grups parlamentaris.

Atès que la creació d’un nou àmbit va dins del paquet de la legislació referent als plans territorials de Catalunya, es va optar per aconseguir que la Comissió de Política Territorial instés al Govern a fer un projecte de llei per crear l’àmbit de planificació Penedès. Això es va fer dos cops, el 2006 i el 2007, comptant amb el suport de CiU, ERC i PP, però en els dos casos es va fracassar, en el primer per l’acabament sobtat de la legislatura i en el segon per les contínues dilacions del govern en concret del Departament de Política Territorial que van anar molt més enllà dels quatre mesos que preveu el reglament.

Es va decidir una altra estratègia que era presentar una proposició de llei de l’àmbit directament a la Mesa del Parlament (juny 2008) amb el suport dels tres mateixos partits, però a l’últim moment ERC se’n va desmarcar al·legant que continuaria treballant-hi des de dins del govern. En no obtenir-ne resultats es va demanar als partits CiU i PP que activessin la proposició de llei al Parlament (desembre 2009) i aquesta vegada va ser la definitiva: es va admetre a tràmit amb el suport de tots els grups ja que el PSC va retirar l’esmena a la totalitat.

Seguint els passos establerts, la proposició de llei s’ha tramitat a la Comissió corresponent (la de Política Territorial), on s’han dut a terme les compareixences proposades pels grups parlamentaris i a partit d’aquí ha continuat el seu camí per via d’urgència. El termini de presentació d’esmenes s’ha dilatat fins el 2 de juny, dia en que està previst que es creí la Ponència que ha de redactar el text definitiu de la llei, i que posteriorment passarà al Ple per a la seva votació i aprovació.

Pel que fa a la Llei de Vegueries, és un projecte presentat pel govern a través del Departament de Governació i forma part del desenvolupament de l’Estatut. El procediment seguit ha estat el següent: admissió a tràmit per la Mesa del Parlament per via d’urgència, votació de les esmenes a la totalitat, reenviament a la Comissió d’Afers Institucionals on s’han realitzat en un sol dia les mínimes compareixences, creació i treball de la Ponència on s’han vist les esmenes parcials a la llei. Una d’elles, presentada per CiU demanava la inclusió de la Vegueria del Penedès, que com se sap no figura en el redactat inicial de la llei, però la majoria governamental (PSC,ERC,ICV) la va rebutjar el passat dia 27 de manera que a hores d’ara la vegueria Penedès queda ajornada sine die.

D’altra banda, l’informe del Lletrat del Parlament posa en qüestió l’adequació de diversos punts de la llei amb l’Estatut i en aquest context els grups de l’oposició n’han sol·licitat l’enviament al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que dilatarà un mes la tramitació (a part de la sentència del Tribunal Constitucional que previsiblement s’abraonarà amb les vegueries). El tràmit parlamentari ha de continuar amb la recepció de l‘informe del Consell, el reenviament de la llei al Ple, on es podran admetre esmenes, el debat i la votació de la llei.

Tot i que les circumstàncies no inviten pas a l’optimisme, creiem que encara queden oportunitats, si hi ha la coherència i la valentia política suficient, perquè el Penedès sigui una Vegueria més de Catalunya, ara, des d’un inici. Després d’anys de feina, i donada la solució pactada pel govern amb el Síndic d’Aran, creiem que és hora que el Govern sigui coherent i no discrimini al Penedès per interessos partidistes.


Julio Ramon i Berrio

Plataforma per una Vegueria pròpia.

LA VEGUERIA AL PARLAMENT (1/5), 25-05-2010


Cinc anys de treball i d’esforç de tantíssims penedesencs i penedesenques per tal de poder disposar d’un àmbit de planificació i d’una vegueria pròpies han desembocat a la riba on havia de desembocar, el Parlament de Catalunya. Si volíem que les nostres comarques tinguessin reconeguda la seva singularitat i que disposessin dels mateixos instruments que els altres territoris, calia que les lleis del país així ho establissin.


En democràcia qui fa les lleis és el Parlament, dipositari de la sobirania popular a través dels representants electes del poble. A Catalunya d’això en sabem molt, perquè portem segles d’història desbrossant aquest camí: s’ha dit que les Corts Catalanes són una de les formes democràtiques més antigues d’Europa. I al Penedès també: la primera cort general documentada es reuní a Vilafranca el 1218 durant el regnat de Jaume I.


L’actual Parlament de Catalunya fou restablert per l’Estatut de 1979, quan a tot l’estat s’instaurà la democràcia després de la dictadura. L’integren 135 parlamentaris escollits pel sistema de llistes tancades i bloquejades. Una disposició transitòria implantà un sistema electoral que té com a circumscripció la província a manca d’una llei electoral pròpia que en més de 30 anys no hi ha hagut manera de tirar endavant


Els diputats s’agrupen en grups parlamentaris. L’òrgan de direcció del Parlament és la Mesa, constituïda pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris. Hi ha dos períodes de sessions ordinàries, un que va de l‘1 de setembre al 31 de desembre i un altre del 15 de gener al 31 de juliol. Es poden fer sessions extraordinàries fora d’aquests períodes.


Ens trobem a finals de legislatura i queden poc més de dos mesos de sessions, cosa que en principi vol dir 4 plenaris en els quals es presenten les lleis a aprovació. Les dues lleis que ens afecten de manera tan directa formen part d’un gran paquet de lleis que es pretén que siguin aprovades dins d’aquesta legislatura. A tal fi, s’estan tramitant per la via d’urgència.


Com s’ha dit abans, el Parlament és el màxim òrgan de representativitat ja que reuneix totes les persones que el poble ha escollit. Tot i que la tria té lloc un cop cada quatre anys, l’esperit democràtic no consisteix a donar en un xec en blanc als electes per tot el període, sinó que aquests escoltin contínuament la pulsació dels seus votants. Després de tot el que ha passat al Penedès en aquests darrers anys, de la mobilització a favor de la vegueria, de les mocions aprovades per la immensa majoria dels ajuntaments –que no legislen, però que representen la voluntat popular a una escala més propera, simple i espontània–, del clam dels sectors professionals, culturals i associatius, etc., seria una decepció molt gran que el Parlament no instituís l’àmbit de planificació Penedès en les mateixes condicions que la resta d’àmbits i que la vegueria Penedès no figurés en el redactat inicial de la llei de vegueries. Esperem que els nostres diputats facin honor a la seva condició de representants del poble i no de transmissors de les consignes dels partits.


Un apunt per acabar. Ja s’ha dit que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia. Els intents de fer-la no han arribat a bon port, entre altres coses perquè segons l’actual Estatut es requereix una majoria qualificada de 2/3. On sí que sembla que hi ha acord entre totes les forces és que la circumscripció electoral al parlament català siguin les vegueries: una raó més, i de pes, per reclamar la vegueria del Penedès.



Manel Cervera

Plataforma per una Vegueria pròpia



dissabte, 5 de juny del 2010

La ponència de la Llei de Vegueries fa concessions a l’Aran però No al Penedès (comunicat 151, 02.06.2010)

La llei de vegueries ha passat ara el tràmit de la Ponència. La Ponència té la missió d'estudiar les esmenes presentades i recomanar quines creu que val la pena incorporar al text de la llei; la Ponència està integrada per un representant de cada un dels grups de la cambra els quals hi tenen vot ponderat, és a dir proporcional a la seva representació. Hi ha un ponent relator que en aquest cas ha estat el diputat d'ERC senyor Miquel Àngel Estradé.

Del total de 47 esmenes considerades, la ponència tan sols recomana tenir-ne 9 en consideració que afecten 5 dels 32 articles, i 6 més que modifiquen les disposicions addicionals. Totes les esmenes recomanades per la ponència són de les que han estat presentades pel PSC+ERC+ICV, llevat de 3 del PPC amb poca incidència.

Amb les seves recomanacions la ponència redacta un informe que lliura a la comissió corresponent, en aquest cas la d'Afers Institucionals, la qual és qui farà el redactat definitiu del projecte de llei que se sotmetrà al Ple. Aquest informe haurà d'anar acompanyat del que ha estat demanat al Consell de Garanties Estatuàries. El Ple és qui ha d'aprovar la llei votant en principi article per article, i durant la sessió plenària hi ha encara lloc per fer modificacions.

Pel que ens afecta més directament, una de les esmenes recomanades modifica l'article 9 que estableix les demarcacions veguerials on s'atén la reivindicació del síndic de l'Aran d'excloure aquest territori de la vegueria de l'Alt Pirineu, mentre que no es té en consideració l'esmena que afectava el mateix article reclamant l'addició de la demarcació veguerial del Penedès. O sigui que a la pràctica hi ha vuit demarcacions, malgrat haver-se dit per activa i passiva que només n'hi hauria set, però la vuitena no és el Penedès.

Aquests són els fets a data d'avui. Davant d'aquests fets, el Secretariat de la PVP vol fer constar el següent.

1. L'excepció aplicada a la vall d'Aran, no fa més que confirmar un tracte de favor al síndic d'Aran, diputat del grup del PSC, i una clara actitud del tripartit de deixar de banda les reivindicacions del Penedès.

2. En aquest mercadeig, ha quedat ben clara un cop més l'escassa capacitat (o bé l'escassa voluntat) d'ERC d'incidir a favor de la vegueria Penedès en del si del govern i de la ponència.

3. La llei de vegueries, feta amb consensos parcials, desoint les reivindicacions del territori, qüestionada en diversos aspectes pel mateix lletrat del Parlament, i portada al Consell de Garanties Estatuàries, no sembla que sigui el millor instrument per a una organització de futur i estable del territori. I enllà de tot això, la PVP només pot donar el seu suport i assentiment a una llei que inclogui el Penedès.

4. En qualsevol cas, la PVP continuarà lluitant i pressionant perquè l'esmena a favor del Penedès sigui incorporada i pugui ser votada a favor en el tràmit final de la llei que és el Ple del Parlament.

ARA, L'ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS