dimarts, 25 d’agost del 2009

El matí de Catalunya Ràdio a l’estiu - A l’atenció del Sr. Pere Mas (18-08-09)

Fa uns dies, varem rebre una trucada de Catalunya Ràdio per informar-nos  que avui teníeu previst dedicar una part del programa a les vegueries, motiu pel qual ens demanareu que us responguéssim a tres preguntes en un temps prefixat. La nostra reacció inicial va ser molt favorable i fins hi tot de sorpresa pel fet de que Catalunya Ràdio tingués aquesta iniciativa i donés  veu al territori.

 

Avui, la nostra reacció ha estat la contrària, de perplexitat per diverses circumstàncies: ens hem trobat amb un conseller Ausàs, que no ha respost a les preguntes que li heu fet, no ha dit tota la veritat, ha obviat referir-se al Penedès i no ha justificat les previsibles 7 vegueries, ha insinuat que eren el número d'àmbits actuals. El Penedès des del 5.12.2007 tenim aprovat la creació del nostre propi àmbit territorial (Comissió de Política Territorial) i estem desesperats, esperant que el govern compleixi amb el mandat del Parlament, superats de llarg els 120 dies que estableix el reglament per a fer-ho.

 

La nostra intervenció ha estat de 24 segons, resultat d'enganxar 5 fragments de la gravació que em vareu fer, obviant aquelles parts que més ens interessaven, i que no voldríem pensar que han estat suprimits per no comprometre al govern o al mateix conseller. Adjuntem també, el text de la gravació i en color vermell el que heu reproduït aquest matí.

 

Des del Penedès, i en nom dels milers d'adhesions a la nostra campanya, que també adjuntem, us demanem una oportunitat de participar en el vostre programa per aclarir tots aquells aspectes que considerem de justícia. i possiblement també com a dret de rèplica. Avui la gent que ha escoltat el programa, els milers de catalans no penedesencs, no han pogut copsar la realitat i fins hi tot entenc que ara en poden tenir una idea esbiaixada, que no ens ajuda gens, ja que sempre hem cregut que la Vegueria Penedès és el millor també per Catalunya.

  

Si es veritat, el que ha repetit el Conseller varies vegades, que quedaran les vegueries fruit del consens polític, territorial i institucional, en el cas del Penedès ho tenim clar, ja que els únics que hi estan parcialment en contra es la cúpula del PSC; i el més important tenim el consens territorial i institucional, amb unes majories qualificades. Es tot això, entre moltes altres coses, el que caldria poder explicar a l'audiència.

 

Quedem a l'espera de les vostres notícies,

Cordialment,

 

Fèlix Simon

Portaveu Plataforma per una Vegueria Pròpia

www.vegueriapenedes.cat

 

El Penedès, 18 d'agost del 2009

*****************************************

A continuació text complet de la intervenció preparada,
i colorejats en vermell els fragments de text finalment retallats i emesos:

- Situació actual

- La Vegueria Penedès ha estat una qüestió històrica.  Cal remuntar-se a la Vegueria medieval, al 1304,  que 400 anys després va ser transformada en Corregiment, i a partir del 1860 la posterior divisió provincial va esquarterar el Penedès.

 - Amb el Pla Territorial General de Catalunya del 1995, el Penedès continua partit i repartit, entre els 3 Àmbits veïns: les comarques de l'Alt Penedès, i el Garraf a l'Àmbit Metropolità; l'Anoia a les Comarques Centrals; i el Baix Penedès  al Camp de Tarragona.

 

- Què vol el territori 

- El Penedès constitueix una regió natural de Catalunya, té una dimensió que permet planificar a escala humana, a favor de les persones. En comptes de ser satel·litzats, podem esdevenir una ròtula que articuli la unió de les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona/Reus.

- Per això, la gent del Penedès s'ha mobilitzar per decidir el seu futur, volem aconseguir un espai propi,  tenim l'adhesió de 63 dels 73 municipis,  més del 90% de la població, amb les 4 capitals comarcals, Igualada, Vilafranca, Vilanova i el Vendrell, els 4 consells comarcals, les patronals del sector econòmic, més de 1000 empreses, 125 entitats cíviques i 12.500 ciutadans.

- Tots els grups parlamentaris, menys el PSC, han aprovat per dues vegades  la creació de l'Àmbit Penedès, això representa 98 dels 135 diputats del Parlament, una majoria qualificada del 73%.

 

- Ho aconseguireu

El govern es fa l'orni i llueix una política de fets consumats. 

- El conseller Nadal, ens parla de que tindrem l'Àmbit a partir del març del 2010, però no ens fiem ni un pel dels seus continguts. El president Montilla i el conseller Ausàs,  només parlen de que hi ha consens en 7 vegueries.  

- La regió natural del Penedès, amb al pes demogràfic de mig milió de persones, més població que la província de Lleida, pot i vol ser Vegueria.

- Ara, per fer-ho possible, només cal que ERC i ICV, que formen part del tripartit, demostrin tenir el coratge suficient per pressionar i obligar al PSC a portar-ho a la pràctica. Creiem que es de justícia.



diumenge, 16 d’agost del 2009

Davant la “negociació” del Conseller Ausàs

Josep Faura i Pujol, article publicat a l'Extra (12/8/2009)

Entre la gent que vol l'Àmbit i, amb ell, la Vegueria, regna una greu
inquietud. El conseller Ausàs negocia a Madrid les vegueries. Segons
ell, seran set, "en principi". I la del Penedès? ERC calla. Què s'està
coent?

L'aparició d'algunes cartes al director de La Vanguardia i l'Avui sobre
la Vegueria Penedès m'anima a encoratjar els nostres lectors que
n'enviïn, sense excepció, a tots els diaris d'abast nacional, El País
inclòs. Tanmateix, El Punt i els mitjans comarcals, han complert
sempre. Llevat d'ells, l'únic que ha aparegut a la premsa han estat
notícies "les vegueries" sense fer esment a la campanya que fa cinc anys
es duu a terme ni als reconeixements municipals, parlamentaris i
populars que ha obtingut. Provem sort, doncs; enviem cartes. I encara
més: burxem ràdios, teles i Internet; els blogs són fàcils de trobar...

Comencem per ERC i el conseller Ausàs: els tractes amb el vicepresident
Chaves afectaran lleis d'àmbit estatal pel que fa a les províncies. Què
s'hi podrà fer, un cop pactat? No el deixem tranquil. Escrivim a Joan
Puigcercós, com es feia al número anterior de l'EXTRA; i a Miquel
Carrillo, a Marina Llansana, sempre eloqüents... Preguntem-los què hi ha
de les promeses del Consell Nacional d'ERC sobre l'Àmbit i la Vegueria.
Per què ara callen, quina por tenen al PSC. Hi ha gat amagat?

Però també hem d'escriure al president de CDC, Artur Mas, a Felip Puig,
a Josep Rull, a Joan Raventós, recordant-los que els diputats de CDC han
donat suport a la creació de l'Àmbit i a la Vegueria a nivell
parlamentari i municipal, segons el cas. Ens cal una declaració pública
i contundent del seu propòsit de defensar la Vegueria per damunt del
resultat de les properes eleccions.

I al president d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida. El seu
partit va fer una declaració expressa en el darrer congrés, en favor de
la VP. Van acudir a comunicar-la, oficialment, a la seu de la PVP a
l'Escorxador de Vilafranca. Faltaria la cirereta: que UDC, davant
l'ambigüitat del conseller Ausàs i la possible llei de Vegueries, faci
explícita l'adhesió de sempre.

I al PP. Abans Josep Piqué i ara Alícia Sànchez Camacho, presidenta del
grup, més Dolors Montserrat i Santi Rodríguez, han donat suport a la
Vegueria i a l'Àmbit i han seguit fidelment els passos proposats en les
mocions.

I a Salvador Milà, o a Jaume Bosch, d'ICV. L'amenaça de l'Àrea
Metropolitana i els seus Plans ha fet aproximar llurs posicions en
defensa d'un territori que no ha de seguir la sort del Vallès i del
Llobregat. Que ho diguin públicament.

I al grup de Ciutadans: per coherència democràtica, han donat suport a
una reivindicació que han entès com la d'un territori. La seva
declaració arrodoniria l'arc de forces polítiques que han estat des del
principi per la VP.

No oblidem el conseller Joaquim Nadal i el seu germà Manel, del PSC,
entre d'altres; i el President Montilla, que ho hauria de ser tots.
Diguem-los que al Penedès no poden quedar sols i fer pena...

Necessitem que allò que el Parlament ha fet públic, però tants mitjans
han silenciat, tingui una confirmació per part dels mateixos polítics
que ho han aprovat i pels ciutadans que els ho recorden.

“... Enviem cartes. I encara més: burxem ràdios, teles i Internet; els blogs, són fàcils de trobar...”