diumenge, 28 de març de 2010

Compareixença de Fèlix Simon, PVP, per la llei de vegueries, Parlament de Catalunya, 26-03-2010

video

Comissió d'Afers Institucionals. 26/03/2010 - sessió ordinària

Compareixença de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, amb relació al Projecte de llei de vegueries.
Compareixença.

Intervinent: Simon Paraiso, Fèlix
Entitat de l'intervinent: Plataforma per una vegueria del Penedès
Expedient: 353-00920/08
Data: 26/03/2010
Hora: de 13:18:28 a 13:34:45
Durada: 16 m. 17 s.

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=635078&p_cp2=635922&p_cp3=62&p_cp22=cerca

Parlament de Catalunya, 26-03-2010: Seqüencia del debat de la Compareixença de Fèlix Simon, PVP, per la llei de vegueries

Compareixença de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, amb relació al Projecte de llei de vegueries.

Cliqueu:

Convocatòria de la Compareixença de la PVP al Parlament, 26-03-2010


Divendres 26 de març 2010 (a partir de les 9,30 hores)

COMISSIÓ D’AFERS INSTITUCIONALS

Compareixences del Projecte de Llei de Vegueries

Sala de grups – Parlament de Catalunya.

 

Emissió en directe Canal 1 (www.parlament-cat)

 

La compareixença de la PVP: 13 hores aproximadament..

 

Podeu consultar l’ordre del dia:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/ordre-dia?url=PCAT_URL/actualitat/agenda/260347471.htm

 

dimarts, 16 de març de 2010

LA PVP I LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DE VEGUERIES (Comunicat 147, 15.03.2010)


  1. La PVP celebra l’inici del debat de la llei de vegueries, l’instrument que ha de permetre al Penedès disposar de vegueria pròpia, però alhora manifesta, com ja va fer al seu moment, la seva contrarietat pel fet que el projecte de llei presentat pel govern tripartit no la inclogui en el redactat inicial, objectiu principal de l’acció política d’aquesta plataforma.

  2. La PVP manifesta el seu desacord amb la presentació d’una esmena a la totalitat de la llei per part dels grups parlamentaris del PP i especialment de CiU, encara que valora que un dels arguments esgrimits per presentar-la fos la no inclusió de la vegueria Penedès en el redactat del projecte. Tot i que des del nostre punt de vista no presentar-la hauria aplanat el camí, confiem en la voluntat manifestada per aquests grups d’esmenar la llei en el sentit que hi sigui inclòs el Penedès durant la seva tramitació per a la seva aprovació en el moment inicial

  3. El passat dijous 11 de març, una representació de la Plataforma va ser rebuda pel president d’ERC, Sr. Joan Puigcercós acompanyat d’altres diputats i diputades del territori, i pel ponent d’ERC a la llei, Sr Miquel Angel Estradé. Tot i constatar que les posicions pel que fa a la inclusió del Penedès de forma immediata en l’actual redactat de la llei continuen certament allunyades, hem de fer constar el bon ambient de la reunió i el caràcter dialogant del president que va deixar les portes obertes a les nostres demandes atenent a la conjuntura política de cada moment, i va acceptar incorporar millores ara mateix en el redactat de la mateixa que facilitin que en un futur proper pugui haver-hi noves vegueries, si s’escau.

  4. Manifestar la nostra satisfacció per la presentació i aprovació, moltes d’elles per unanimitat, a diversos ajuntaments i consells comarcals de mocions en el sentit de reclamar la inclusió de la vegueria Penedès en el redactat inicial de la llei. Recalcar que la satisfacció és encara més gran pel fet que aquestes mocions no han esta impulsades en cap cas per la PVP, i responen al fet que aquests estaments han assumit la reclamació com a pròpia.

  5. Fer saber que, per la nostra part, hem redactat una Declaració a favor de la Vegueria Penedès ara i l’hem enviat a tots els regidors i regidores dels ajuntaments de les quatre comarques per tal que la signin. La intenció és recollir un bon plec de signatures i fer-lo arribar al Molt Honorable President del Parlament com una mostra més del suport del territori a la necessitat i urgència d’aprovar ara la vegueria Penedès.

La nova cultura del territori penedesenc (Fèlix Simon, 10-03-2010)

L’ECONOMIA DE L’ENDEMÀ DE LA CRISI

III Pla Estratègic de l’Alt Penedès (FUNDACIÓ PRO PENEDÈS)

Dimecres, 10 de març de 2010, al Castell de Castellet

-------------------------------------------------------------------------------------------


Comunicació: La nova cultura del territori penedesenc


Avui, el Penedès és una realitat complexa i fràgil, un territori estressat, però que gaudeix encara d’una gran riquesa i diversitat de paisatges, un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu en la prevenció dels incendis forestals i de l’erosió del sòl. La importància del paisatge és cabdal per a qualsevol territori, ja que a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.


Les persones com a centre de l’atenció


El manifest del maig del 2006 de la Societat Catalana de Geografia, diu textualment: Cada ciutadà té dret a viure en un àmbit digne, sa i bonic, però també té el deure de prendre’n cura i d’exigir que els representants de la societat vetllin per ell. I afegia poc després: El paisatge és un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom. Caldrà doncs tenir present la seva complexitat, ja que és el resultat de l’acció d’innombrables factors interrelacionats i depenents entre ells, factors naturals i humans: una part fonamental del tot la formen les persones, que són predominants a l’ecosistema. L’ecologia aplicada al territori, proposa que la manera de portar endavant els projectes territorials s’ha de canviar per una altra que es basi més en l’observació i descripció permanent i en un diàleg constant entre polítics, tècnics, agents socials i ciutadania, de manera que es puguin resoldre més rapidament les necessitats de la població, i millorar el seu benestar.


Els avantatges competitius d’un territori


El Penedès conté valors ecològics, culturals i patrimonials, els quals constitueixen el context necessari per poder bastir una economia, si aquesta en respecta els límits i les condicions d’equilibri. El potencial endogen d’un territori constitueix un actiu econòmic de primer ordre. Però la nostra cultura ho veu al revés; és l'economia el marc de referència que decideix si és possible tenir en compte l'ecologia i fins a quin punt. I des de ja fa temps que l'economia real és esclava de la financera que domina el món especulant sobre qualsevol realitat. Han de prevaler els valors de la sostenibilitat ambiental, de l’eficiència funcional i de l’equitat social.


La competitivitat de les empreses d’una regió geogràfica com el Penedès es troba determinada i condicionada per un ampli ventall de factors, des dels propis d’estratègia i recursos de les empreses fins als més indirectes, com les infraestructures, o les mateixes actituds socials. Aquesta mena de consideracions van ser posades de moda a principis dels anys 90 com a resultat de les investigacions fetes a partir de l’anàlisi de deu països amb diferent grau de desenvolupament. Van observar i proposar com les economies podien ésser estructurades en els anomenats clusters d’empreses afins, de suport, i relacionades a l’entorn de fonts d’avantatge competitiu d’ordre superior, com habilitats o coneixements específics. Sense parlar pròpiament del Penedès com a cluster, sí que per la mida i les característiques podrien ser d’aplicació algunes de les seves receptes.


Per evitar que es continui consumint amb desordre i voracitat un recurs limitat, com es el territori, cal un compromís del conjunt de la població. Els experts vaticinen que la gestió prudent del territori ha d’esdevenir l’element central d’un nou debat democràtic on participin tots els actors implicats. Així se’n podrà assumir una definició extensiva que identifiqui els seus caràcters i valors ambientals, paisatgístics i urbans amb el territori propi de les persones, amb els seus “llocs”. A partir d’aquí caldrà promoure una nova representació del patrimoni territorial per renovar la consciència dels propis valors identitaris, i garantir una ajuda per valoritzar aquells actors econòmics, socials i culturals que participin creativament en la formació de projectes que augmentant el valor del patrimoni territorial local, generin una nova economia social.


La cohesió territorial es una prioritat dinàmica que fa imprescindible identificar les idiosincràcies i les prioritats específiques de cada territori de cara a millorar la competitivitat i el benestar individual i col.lectiu. A banda del PIB, cal tenir en compte altres indicadors i mesurar l’impacte dels canvis estructurals de la població i els territoris, però també s’hauran d’establir indicadors d’intangibles: creativitat, innovació, cooperació, participació, etc. I establir diversos criteris de valoració, com poden ser el grau i la forma de la participació social en la presa de decisions; la qualitat ambiental i social incloent-hi el reconeixement de la diversitat cultural i el grau d’autonomia del sistema territorial local en la producció, la informació, la cultura, els estils de vida, etc.


El territori, espai de llibertat i poder


L’impuls dels valors de sostenibilitat ambiental, d’eficiència econòmica i d’equitat social requereix una nova cultura del territori, que afavorirà alhora l’evolució harmònica del paisatge. Aquesta cultura es projecta com un motor de canvi i converteix el territori, en aquest cas el Penedès, en un espai de llibertat i de poder, obert als valors de la modernitat, per progressar sense ambigüitats en el sentit de la solidaritat i el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.


Les administracions que actuen a cadascun dels nivells territorials (local, regional/veguerial, autonòmic, estatal i europeu) han de revisar els seus objectius, les seves normatives i els seus instruments de gestió territorial per posar-los al servei de la col·lectivitat d’una manera més efectiva. La planificació territorial ha de proporcionar acords bàsics sobre, per exemple, el traçat de les infraestructures, el desenvolupament dels assentaments i el sistema dels espais oberts.


Aquests acords fan realitat la implicació ciutadana en la gestió pública. I com a conseqüència d’un major nivell d’autogovern, de federalisme i de democràcia directa, augmenta significativament el benestar personal, tal com ho demostren estudis seriosos. La gent és més feliç quan pot participar en la política a través d’un govern a escala pròxima i comprensible; quan aquest govern desborda l’àmbit individualista i encoratja les relacions humanes, i per tant polítiques, que menen a compartir preocupacions i il·lusions comunes i a establir renovades pautes de justícia distributiva.

Una qüestió de supervivència col.lectiva


La creació de l’entitat “Plataforma per una vegueria pròpia” a principis del 2005, va significar obrir un debat intens i democràtic en què, respectant tots els parers, s’ha produït una inclinació clarament majoritària a favor que el Penedès disposi del seu Àmbit Funcional de Planificació i d’una Vegueria Pròpia. El treball que s’ha dut a terme ha estat fonamental per consolidar la feina feta anteriorment i per potenciar el sentiment de pertinença, el de moltes persones que estimen i volen el millor Penedès possible, convençuts que el futur no es una cosa feta i predeterminada, sinó que es troba obert a molts futurs possibles.


El naixement de la PVP va ser una resposta a una necessitat sentida i creixent. Tot procés ha de tenir un desllorigador, és a dir, un esdeveniment que el faci arrencar. La planificació territorial i urbanística és un instrument essencial per a l’actuació dels poders públics, i el Penedès durant molts anys ha continuat trossejat, i sense veu ni vot. Ara, el govern i el Parlament no es poden desentendre del nostre territori ja que, com dèiem en el nostre manifest inicial de fa més de cinc anys, si les societats es constitueixen en allò en què els homes i les dones creuen, la recuperació d’una vegueria pròpia comportaria per a tot aquest territori millores molt importants:


a) Refermar la nostra capacitat de decisió a l’hora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori, que, per la situació geogràfica que té, pateix les pressions metropolitanes.

b) Permetre gestionar millor les infraestrucures i els serveis públics, així com l’ús dels recursos públics en general, en apropar la gestió a la ciutadania.

c) Incrementar la força i la sobirania a l’hora de participar en les decisions de futur del país, ja que disposaríem d’una veu pròpia i deixaríem de ser un mer receptacle de decisions preses en instàncies foranes.

d) Reforçar els llaços socials i culturals que han anat forjant la nostra identitat, contribuint així a una millor qualitat de vida.


Per això, i per moltes altres raons, ens cal disposar el més aviat possible d’una nova organització territorial que doni resposta a les aspiracions i a la voluntat del Penedès.


Fèlix Simon

President de la PVP

PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA



dissabte, 13 de març de 2010

L'Extra, 10-03-2010: LA MARCA TURÍSTICA DEL PENEDÈS (Fèlix Simon)

http://www.extracomarcal.cat/2010/03/lextra-n-341.html

Amb la nova organització territorial de Catalunya, les quatre diputacions provincials hauran de cedir als consells de vegueria les tasques referides al turisme. L’actual herència de les diputacions de Barcelona i Tarragona, pel que fa al Penedès, no respon a les necessitats futures, ja que a més d’esdevenir un Àmbit Funcional, tindrem una Vegueria Pròpia, fet que permetrà disposar d’un projecte únic per a les quatre comarques també en el que fa referència al turisme. Per això s’ha de treballar-hi des d’ara mateix, si creiem que aquest espai cal protegir-lo de tota pressió despersonalitzadora. Cal recordar que el repte de les destinacions turístiques és posar-ne en valor la riquesa i els atractius, amb una forta dosi d’imaginació, de cooperació público-privada, planificació a mig i llarg termini i una excel·lent promoció, i per això és imprescindible poder gestionar l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, una òptima dotació i gestió dels serveis públics, etc.


Actualment, l’Alt Penedès i el Garraf formen part de la marca turística
Costa del Garraf; l’Anoia de la Catalunya Central; i el Baix Penedès, de la Costa Daurada. O sigui que també turísticament les quatre comarques estan fragmentades i repartides. Aquests dies s’ha fet pública la proposta de crear una nova marca turística, que substitueixi l’actual Costa del Garraf integrada per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Garraf, per Costa de Barcelona, mar, modernisme & Penedès. Una idea que parteix de l’actual esquema provincial pre-veguerial, a punt de quedar obsolet.


Crec que caldria deixar en suspens una decisió com aquesta i obrir un debat en profunditat que garantís a mig termini, la veritable promoció internacional de tot el Penedès. El més assenyat seria crear una Taula Turística del Penedès, amb la participació de tots els Consorcis i Patronats municipals de turisme de les quatre comarques, per establir línies estratègiques per al desenvolupament integral del turisme de l’espai de la Vegueria. Poder escoltar les inquietuds, les necessitats i les propostes de la gent que lidera i empeny el sector turístic en els eixos de la innovació, la competitivitat, la promoció i la internacionalització. Reflexionar sobre les alternatives que tenim per donar resposta als reptes que
en un món cada vegada més interrelacionat i globalitzat també es plantegen per al futur del turisme al Penedès, una oportunitat real de creació de riquesa.


No podem oblidar que la marca Penedès és el territori històric que va del Llobregat fins el Gaià i de Montserrat fins a la Mediterrània, una zona que cal conservar i potenciar-ne el valor afegit de les 30.000 hectàrees d’espai agrari que s’hi inclouen, una excepcional realitat agroambiental enmig de l’àrea més densificada de Catalunya. Per això a les actuals marques turístiques catalanes: Pirineus, Val d’Aran, Terres de Lleida, Catalunya Central, Costa Brava, Costa de Barcelona-Maresme, Barcelona, Costa Daurada, Costa del Garraf, i Terres de l’Ebre, caldria afegir-n’hi una de nova, la del PENEDÈS, que promocionés les quatre comarques de la vegueria, i que podria anar acompanyat amb un lema que remarqués el fet d’estar alhora tan a prop (físicament) i tan lluny (paisatgísticament) de Barcelona.


El paisatge de qualitat és un bé col·lectiu i conservar-lo com a patrimoni és un actiu per a les economies especialitzades en la prestació de serveis turístics. El Penedès ho pot fer, perquè ha pogut conservar en bona part els atractius paisatgístics, i a més és un corredor de pas. El Penedès, Denominació d’Origen, representa molt més que unes terres de vinya amb tradició mil·lenària, el territori ens ofereix infinitat d’alternatives, des de les rouredes de l’Anoia a les platges del litoral. A nivell cultural, el llegat és extraordinari, l’art és viu i les tradicions es mantenen amb modernitat. El Penedès bressol de personalitats, ha atresorat un patrimoni festiu magnífic. El Penedès és divers, i alhora és també unitari. Per aquestes i moltes altres raons, ens cal implementar, i és possible fer-ho, la nostra marca turística, amb les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Penedès i el Garraf.

Fèlix Simon


dissabte, 6 de març de 2010

Moció a favor de la Vegueria Penedès a l'Ajuntament de Vilafranca, 02-03-2010


El passat dia 02-03-2010, el ple de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va aprovar una moció a favor de la Vegueria Penedès amb els vots a favor de tots els grups.

Recentment a Sant Sadurní d'Anoia el ple també va aprovar una moció per unanimitat de tots els grups en aquest sentit.

L’acord diu: Sol·licitar als grups parlamentaris, que en el tràmit d’esmenes al projecte que es durà a terme en seu parlamentària, tal i com preveu la llei, introdueixi l’esmena per a la creació d’una nova vegueria…

 

Podeu llegir la moció sencera:

http://www.vilafranca.org/doc/doc_37957884_1.pdf

 

Intervenció a l'ACTE CENTRAL CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA 28F, El Vendrell 21-02-2010

En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, permeteu-me que us digui que em sento molt honrat de trobar-me entre vosaltres, penedesencs alguns, però catalans tots i totes.


Com sabeu, des de fa cinc anys, la gent del Penedès ens hem mobilitzar per poder decidir el nostre futur, volem aconseguir un espai propi: la Vegueria Penedès, un projecte sobre les previsions de la nova organització del territori de Catalunya en base a la descentralització de la Generalitat. No es tracta, per tant, d’una mera reforma administrativa. Si fos així, potser no s’ho valdria. El que ha de ser és un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat.


Tots nosaltres, estem immersos en una situació de neguit permanent, per la indiferència i manca d’entusiasme d’alguns polítics que no escolten les demandes i necessitat sorgides des del territori. I una demostració de tot això, es la decisió que va prendre el govern de la Generalitat el passat 2 de febrer amb l’aprovació de la llei de Vegueries, però sense el Penedès; i no ens han donat cap explicació per la imposició del model de 7, com tampoc la donen, per la imposició del Centre d’Intercanvi de Mercaderies, l’anomenat Logis Penedès.


Els que som humanament sensibles, segurament aquí ho som tots, ens sentim humiliats i molt desorientats d’escoltar sempre la mateixa cançó, aquella cançó de l’enfadós, que els porta ha actuar, amb l’estratègia dels fets consumats i sense escoltar el territori. No podem acceptar les actuals intencions del govern i, des del territori, entre tots, hem de tenir la capacitat per aconseguir que els partits facin possible els canvis necessaris en els projectes de govern referits al Pla territorial general de Catalunya, a la llei veguerial i a la llei electoral. Si el Parlament és l'espai on les i els representants polítics del poble exerceixen les funcions de creació, control i impuls de l'acció del Govern de la nació, i si de veritat recull el sentiment i la voluntat de la ciutadania, té el deure de reconèixer el Penedès. I a més, els grups que en el territori han donat suport a aquest reconeixement són majoritaris a la cambra.


Al Baix Penedès, igual que a l’Alt, a l’Anoia i al Garraf, hem de continuar insistint en la necessitat de tenir el nostre propi Pla Parcial Territorial del Penedès, l’instrument que ens permetrà actuar amb eficàcia i efectivitat en allò que ens es més pròxim i entre d’altres prioritats, poder desterrar definitivament el CIM (una infraestructura que potser seria útil a l’Anoia com gent d’allí ha manifestat) i poder posar fre a la galopant contaminació, provocada pels “virus metropolitans”. El nostre territori està estressat, i en ple procés de transformació, en part per la desprotecció jurídica de l’espai agrari i en part pels estralls, insisteixo, de la pressió urbanística, industrial i logística feta des de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.


Nosaltres però tenim la sort de poder triar entre aquesta opció no volguda o el marc essencial que ens ofereix la realitat natural que ens envolta, perquè al Penedès, sortosament, tenim encara una dimensió que permet planificar a escala humana, amb més continguts polítics i no estrictament tècnics, a favor de les persones, per això VOLEM menys creixement i més desenvolupament, per frenar el deteriorament dels recursos naturals.


Estem vivint al límit de la capacitat del territori, hi ha un deteriorament del paisatge i la D.O. Penedès, no acaba de tenir el prestigi que té, per exemple, La Rioja, una Comunitat Autònoma espanyola i una província sense Diputació, amb molts menys habitants que el Penedès. Cal que el Penedès recuperi el seu prestigi, un futur millor i més esperançat de les nostres comarques, tenim tots els actius per esdevenir un referent a Catalunya i a Europa.

Es bo recordar que el sentiment de dignitat neix de l’orgull i l’alegria de sentir-se persona i col·lectiu de persones que volen ser i se senten vinculats per l’esforç i el desig de prosperitat amb categoria humana. És per això, que com totes les conquestes que tenen per fita la pròpia dignitat, ara ha arribat el moment, que la voluntat del poble exerceixi, el dret a decidir, l’amor a la terra, per l’autodeterminació permanent de cada comunitat humana, per la construcció d’una voluntat col·lectiva; des de l’àmbit de la regió/vegueria, en el nostre cas la del PENEDÈS, fins a l’àmbit de Catalunya i de la nació catalana.


Les societats es constitueixen en allò en que els homes i les dones creuen. Proposem un model que aposti compaginar llibertat amb solidaritat dins un esquema polític que faciliti una millor participació i responsabilització a través de la descentralització en la presa de decisions. Ara, volem fer arribar la nostra veu a tot Catalunya per demanar solidaritat amb unes comarques que som poble i que no volem viure per més temps dividides; que volem participar en les decisions que ens afecten, de manera efectiva, amb sentit comú. És una qüestió de supervivència col·lectiva.


La democràcia només pot ser possible mitjançant el desenvolupament d’una xarxa viva, promotora de comunitats lliures i responsables, subjecte col·lectiu de llibertats i de responsabilitats, per a esdevenir un autèntic moviment polític. Cal deixar de banda les diferències, per poder enfortir les assemblees i les xarxes ciutadanes. Seran elles les que hauran de donar un dia un cos ben sòlid i un teixit resistent al referèndum vinculant sobre la independència. Un referèndum que ha de tenir per base l’autoorganització de tot el poble.


Si la democràcia és pluralitat, cal que la capacitat de decidir retorni al poble, i que qualsevol ciutadà doni el seu vot, pel que vulgui i mentre vulgui. Per això, estem convençuts que ha arribat el moment que la voluntat del poble, que som tots nosaltres, s’exerceixi en el dret a decidir. Si fem pinya, entre tots ho farem possible. Ara podem caminar “cap a una democràcia de més qualitat basada en l’equilibri de drets i deures i en la participació ciutadana”


I recordeu, als vostres familiars, als vostres veïns, als vostres amics: el 28 de febrer, TOTS A VOTAR!.

Serà un CLAM en defensa de la dignitat del nostre poble.


Fèlix Simon
President PVP
El Vendrell, 21-02-2010

Novetats Penedesfera (comunitat blocaire),05-03-2010: Portal, Twittaires i Malvasia&Blogs

En Daniel Garcia Peris, responsable de la Penedesfera, ens ha fet arribar les següents notícies:
 
El Portal de la Penedesfera en manteniment

 

Des de fa tres setmanes el Portal de la Penedesfera ofereix un format provisional a l'espera de solucionar els problemes amb el servidor d'allotjament. Fins fa ben poc Batega el tenia allotjat però el creixement de la base de dades amb els apunts dels blocaires ha pujat fins més d'1,5 Gb i això li provocava problemes al seu servidor. Quadricula va acceptar allotjar la Penedesfera però els recursos que necessita la Penedesfera, que acostuma a tenir unes 400 visites diàries, fa necessari trobar una altra solució que esperem arribi aviat. A tots dos s'ha d'agraïr la seva col.laboració. Mentrestant al portal hi ha disponible un google reader "d'emergència" per aquests casos, on hi són però les darreres entrades dels més de 650 blocaires de la Penedesfera. També teniu un widget amb els Twittaires de la Penedesfera.

 

Twittaires de la Penedesfera

 

Tenim un nou espai per visualitzar la Penedesfera al Twitter. Més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2010/02/16/la-penedesfera-llistat-de-twitters-i-twittaires-del-penedes

 

Malvasia&Blogs

 

El 3r Vins&Blogs de la Penedesfera o Malvasia&Blogs ja és aquí. Més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2010/02/27/3r-vinsblogs-de-la-penedesfera-o-malvasiablogs

 

 

Salutacions,
   Daniel García Peris

dilluns, 1 de març de 2010

Institut d'Estudis Penedesencs, 28-02-2010: Manifest per la Vegueria Penedès


L’INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS, reunit en assemblea a l’Arboç el dia 28 de febrer del 2010, a la vista de la proposta de Llei que presentarà el Govern de la Generalitat al Parlament de Catalunya EN RELACIÓ A L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL EN SET VEGUERIES, VOL FER PÚBLIQUES LES SEGÜENTS

CONSIDERACIONS

  • CONSTATAR amb profund disgust que la proposta de divisió territorial en Vegueries no respecta la voluntat majoritàriament expressada pels penedesencs i penedesenques de manera personal i a través de les seves institucions.

  • CERTIFICAR que l’aplicació de la divisió territorial en Vegueries prevista desmembra definitivament la unitat comarcal penedesenca que queda trossejada en tres vegueries diferents.

  • SUBRATLLAR el convenciment que la creació de l’àmbit de planificació Penedès, aprovat el 16 de desembre del 2009 pel Parlament de Catalunya, resultarà finalment inoperant i d’impossible aplicació si no es reconeix la unitat territorial del Penedès en una única Vegueria.

  • REMARCAR que tot i que la proposta de llei pugui deixar la porta oberta a la futura creació de noves Vegueries, és ARA, quan s’inicia tot els procés, que cal deixar ben clar l’existència de la Vegueria Penedès.

  • INSISTIR en el convenciment que Catalunya pateix una greu descompensació demogràfica, econòmica, cultural i política a l’entorn del centralisme barceloní, dèficit que caldria corregir des dels organismes de govern del país.

  • MANIFESTAR que sense la Vegueria del Penedès aquest territori i la seva gent restaran condemnats a esdevenir únicament un espai satèl·lit al servei de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona-Reus.

  • REFERMAR que les comarques de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i una part substancial de l’Anoia, per trajectòria històrica, marc geogràfic, realitat econòmica i cultural, pes demogràfic i, sobretot, per la voluntat de la seva ciutadania i de les seves institucions, reuneixen les condicions necessàries per esdevenir la vuitena vegueria de Catalunya des d’ara mateix.
Per tot això, l’assemblea de l’Institut d’Estudis Penedesencs vol expressar:
  • LA VOLUNTAT de ser present, de forma lliure i pacífica, en totes les iniciatives, activitats i actes reivindicatius a favor de l’imprescindible reconeixement de la Vegueria del Penedès ara, i especialment davant del Parlament de Catalunya.
  • LA INTENCIÓ de demanar de forma explícita i evident a tots els representants polítics i institucionals de les comarques penedesenques la seva responsabilitat de lluitar pel reconeixement explícit de la Vegueria del Penedès, i demanar-los que refermin públicament el seu compromís individual i col·lectiu vers ella.
  • LA CONVICCIÓ que no és coherent ni possible una Catalunya de futur que no reconegui ni valori identitats comarcals com la del Penedès i que es basi únicament en la potència metropolitana de Barcelona.
  • EL COMPROMÍS de tots els membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs de continuar treballant per l’estudi i coneixement dels elements que configuren la història, la cultura, la realitat i la identitat del Penedès.
I amb la voluntat de deixar-ne constància, ho fa explícit i públic a l’Arboç el diumenge 28 de febrer del 2010.