dimarts, 22 de juny de 2010

A punt de fer el CIM: un pla director imposat (comunicat 153, 21-06-2010)


El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar inicialment el Pla Director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès (18-6-2010) Aquest pla contempla la posada en marxa del Centre intermodal del Penedès (el CIM o Logis Penedès) i el document del DPTOP diu textualment que aquest centre logístic “és coherent amb les determinacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona”


El Penedès en general i la PVP en particular hem reclamat des de fa cinc anys poder disposar d’un àmbit de planificació propi, un àmbit que sembla que finalment arribarà, i amb el temor que quedi descafeïnat. Les reiterades dilacions del DPTOP no són pas alienes a la possibilitat d’aprovar aquest Pla director. Hem tingut sempre clar que si l’àmbit s’hagués tirat endavant en el seu moment (i algun partit no hagués canviat de parer en el moment decisiu) el territori hauria tingut veu i vot en la decisió de si vol aquesta infraestructura, com la vol, on la vol, o si senzillament no la vol. Un debat que segur que no hauria esta fàcil perquè hi ha opinions, arguments i interessos contraposats, però que en qualsevol cas evitaria imposar les coses des de fora en coherència amb un àmbit de planificació que no és el nostre. I, fet aquí, també s’hauria pogut tenir en compte l’opinió dels ajuntaments destinataris de la infraestructura que ara per ara si han manifestat clarament en contra.


El CIM suposa per les seves dimensions (177 ha) un impacte impressionant damunt del territori amb conseqüències sobre el medi ambient i la salut, tot i que es preveuen cauteles. I sobretot pot significar el final irreversible d’un model de país i de comarca construït a escala humana a partir del potencial agrícola, vinícola, turístic, de serveis i moderadament industrial. D’altra banda, el pla preveu que el CIM estigui connectat amb l’AP7 (de titularitat estatal), amb l’A7 (també i a hores d’ara inexistent) i amb el futur corredor ferroviari mediterrani d’amplada europeu (el més calent del qual és a l’aigüera). Es planteja una grandiosa infraestructura, majoritàriament logística, sense tenir-ne lligats els accessos.


El gran esquer per “vendre” aquest pla és la creació del llocs de treball, un esquer especialment llaminer en moments de tant d’atur i en una comarca on és tan alt com el Baix Penedès. Els números que consten al document de la Generalitat parlen de 5770 llocs de treball directes i 9330 si s’hi afegeixen els indirectes. No ens oposarem pas a la millora de l’ocupació a les nostres comarques però preferiríem que les oportunitats de feina anessin cap a una altra banda. I a més, no podem deixar de tenir dubtes sobre aquestes xifres que, en un cas similar com el del CIM Vallès, no guarden ni de bon tros aquesta proporció. Finalment, ateses les dimensions del mercat de treball a les nostres comarques, costa d’imaginar que de cop hi pugui haver gairebé 10000 llocs més. I en tractar-se de feines de baixa qualificació hi ha una possibilitat molt alta que els nous llocs de treball facin un efecte crida fora del Penedès i no solucionin l’atur interior.


En resum, la Plataforma per una Vegueria Pròpia reitera que l’àmbit Penedès arriba tard. El volem, el necessitem i ens ajudarà a millorar la planificació i el futur del nostre territori. Però aquest retard ens pot deixar servituds de difícil redreçament: el CIM n’és un exemple paradigmàtic.


ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ PROPI SENSE RETALLADES

VEGUERIA PENEDÈS, JA