dilluns, 14 de juny de 2010

LA VEGUERIA AL PARLAMENT (1/5), 25-05-2010


Cinc anys de treball i d’esforç de tantíssims penedesencs i penedesenques per tal de poder disposar d’un àmbit de planificació i d’una vegueria pròpies han desembocat a la riba on havia de desembocar, el Parlament de Catalunya. Si volíem que les nostres comarques tinguessin reconeguda la seva singularitat i que disposessin dels mateixos instruments que els altres territoris, calia que les lleis del país així ho establissin.


En democràcia qui fa les lleis és el Parlament, dipositari de la sobirania popular a través dels representants electes del poble. A Catalunya d’això en sabem molt, perquè portem segles d’història desbrossant aquest camí: s’ha dit que les Corts Catalanes són una de les formes democràtiques més antigues d’Europa. I al Penedès també: la primera cort general documentada es reuní a Vilafranca el 1218 durant el regnat de Jaume I.


L’actual Parlament de Catalunya fou restablert per l’Estatut de 1979, quan a tot l’estat s’instaurà la democràcia després de la dictadura. L’integren 135 parlamentaris escollits pel sistema de llistes tancades i bloquejades. Una disposició transitòria implantà un sistema electoral que té com a circumscripció la província a manca d’una llei electoral pròpia que en més de 30 anys no hi ha hagut manera de tirar endavant


Els diputats s’agrupen en grups parlamentaris. L’òrgan de direcció del Parlament és la Mesa, constituïda pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris. Hi ha dos períodes de sessions ordinàries, un que va de l‘1 de setembre al 31 de desembre i un altre del 15 de gener al 31 de juliol. Es poden fer sessions extraordinàries fora d’aquests períodes.


Ens trobem a finals de legislatura i queden poc més de dos mesos de sessions, cosa que en principi vol dir 4 plenaris en els quals es presenten les lleis a aprovació. Les dues lleis que ens afecten de manera tan directa formen part d’un gran paquet de lleis que es pretén que siguin aprovades dins d’aquesta legislatura. A tal fi, s’estan tramitant per la via d’urgència.


Com s’ha dit abans, el Parlament és el màxim òrgan de representativitat ja que reuneix totes les persones que el poble ha escollit. Tot i que la tria té lloc un cop cada quatre anys, l’esperit democràtic no consisteix a donar en un xec en blanc als electes per tot el període, sinó que aquests escoltin contínuament la pulsació dels seus votants. Després de tot el que ha passat al Penedès en aquests darrers anys, de la mobilització a favor de la vegueria, de les mocions aprovades per la immensa majoria dels ajuntaments –que no legislen, però que representen la voluntat popular a una escala més propera, simple i espontània–, del clam dels sectors professionals, culturals i associatius, etc., seria una decepció molt gran que el Parlament no instituís l’àmbit de planificació Penedès en les mateixes condicions que la resta d’àmbits i que la vegueria Penedès no figurés en el redactat inicial de la llei de vegueries. Esperem que els nostres diputats facin honor a la seva condició de representants del poble i no de transmissors de les consignes dels partits.


Un apunt per acabar. Ja s’ha dit que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia. Els intents de fer-la no han arribat a bon port, entre altres coses perquè segons l’actual Estatut es requereix una majoria qualificada de 2/3. On sí que sembla que hi ha acord entre totes les forces és que la circumscripció electoral al parlament català siguin les vegueries: una raó més, i de pes, per reclamar la vegueria del Penedès.



Manel Cervera

Plataforma per una Vegueria pròpia