divendres, 2 d’abril de 2010

Compareixença de la PVP a la Tramitació de la Llei de Vegueries (comunicat 148, 29-03-2010)


El passat divendres 26 de març, la PVP va ser invitada a comparèixer a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament per donar a conèixer als grups parlamentaris la seva posició davant d’aquesta llei.

El tràmit de compareixences és un mecanisme de participació ciutadana previst per l’article 106 del Reglament del Parlament i té per objectiu que la societat civil, especialment els sectors afectats per una llei determinada, pugui expressar el seu parer. Els diferents grups proposen els compareixents i, en el cas d’aquesta llei se n’havien demanat més de 100, la major part a proposta de l’oposició; a l’hora de la veritat només hi va haver 14 compareixences de les 16 proposades per la majoria governamental (entre les quals la PVP) que va vetar totes les de l’oposició: entre aquestes que van ser rebutjades hi havia, pel que fa al Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, i els representants de les associacions empresarials i del món del vi i el cava, etc.

Signants del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu, junt amb la PVP l’únic representant civil; totes les altres compareixences provenien del món polític: els presidents de les 4 diputacions, de la federació i de l’associació de municipis, els presidents dels consells comarcals de la Cerdanya i el Solsonès i els alcaldes de Lleida, Tarragona, Reus i Tortosa. Van declinar la invitació el síndic d’Aran i el senyor Miquel Roca. Per part de la plataforma va intervenir el seu president Fèlix Simon. Sobre aquesta intervenció i el conjunt de la sessió cal recalcar els punts següents

  1. Al començament el president de la PVP va lamentar el rebuig de tants testimonis, especialment els dels penedesencs que avalen la petició de la vegueria, i va dir que a l’hora de la veritat, la participació ciutadana en els afers públics troba tota mena d’entrebancs.

  2. El gruix de la intervenció va seguir el discurs habitual de la PVP. Va exposar les raons de tipus històric, geogràfic, econòmic, demogràfic i social a favor de la vegueria pròpia; va insistir en la necessitat de preservar aquest territori envoltat d’una àrea metropolitana potentíssima i una altra d’emergent, però encara amb prou caràcter per no ser absorbit; i va expressar que és ara, al moment d’aprovar-se la llei, quan convé que hi sigui el Penedès i no deixar-ho per a un hipotètic futur. Va acabar resumint la intervenció en tres raons: a) la identitat penedesenca; b) els acords parlamentaris (el darrer per unanimitat) a favor de l’àmbit de planificació que és la condició i l’avantsala de la vegueria; i c) i sobretot la voluntat expressada democràticament per la gran majoria d’ajuntaments de les quatre comarques.

  3. En el torn d’intervenció, els representants dels grups parlamentaris van comentar l’exposició del president de la PVP i es van posicionar sobre el seu contingut, alhora que li adreçaven diverses preguntes. Pel grup de CiU, va parlar Lluís Corominas que va prendre partit de manera pública i inequívoca a favor de la vegueria Penedès; la segona intervenció va ser de la representant del PSC Carme Figueras que va mantenir la coneguda postura d’oposar-s’hi sense matisos. ERC, per mitjà de Miquel Carrillo, es va atribuir el mèrit de la creació de les vegueries i es va mostrar favorable a la inclusió de la del Penedès tot i que va defensar fer-ho més endavant entenent que la llei deixa la porta prou oberta. La representant del PP M. Ángeles Olano també va dir que estava d’acord amb la vegueria Penedès; finalment, Jaume Bosch d’ICV va dir que el compromís era de 7 vegueries però que no es tancaven a futures ampliacions.

  4. D’entre les respostes donades pel president de la PVP destaca la que va fer al PSC en el sentit que all territori hi ha hagut –i s’està donant ara– un pronunciament de molts electes i fins i tot d’algun diputat a favor de la vegueria Penedès, cosa que mostra una clara contradicció amb la postura inflexible de la direcció del partit. Al representant d’ICV li digué que en cap document dels pactes de govern dels dos tripartits hi figura el nombre de vegueries de manera que set no és un compromís públic, però li va agrair la flexibilitat mostrada. També va agrair el suport dels grups favorables a la vegueria Penedès i els va demanar un darrer esforç per introduir i votar l’esmena pertinent que permeti incloure-la en el redactat inicial.

Dues curiositats per acabar. D’una banda, l’exposició de Fèlix Simon va ser seguida amb un gran interès i un gran silenci a tota la sala, interès i silenci més evidents que en d’altres compareixences. D’altra banda, les intervencions dels diferents grups parlamentaris van propiciar estones de “foc creuat” entre ells, cosa que tampoc havia passat en altres compareixences i que posa de manifest que la qüestió de la vegueria Penedès està en el centre del debat de la llei de vegueries.