dimarts, 16 de març de 2010

La nova cultura del territori penedesenc (Fèlix Simon, 10-03-2010)

L’ECONOMIA DE L’ENDEMÀ DE LA CRISI

III Pla Estratègic de l’Alt Penedès (FUNDACIÓ PRO PENEDÈS)

Dimecres, 10 de març de 2010, al Castell de Castellet

-------------------------------------------------------------------------------------------


Comunicació: La nova cultura del territori penedesenc


Avui, el Penedès és una realitat complexa i fràgil, un territori estressat, però que gaudeix encara d’una gran riquesa i diversitat de paisatges, un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu en la prevenció dels incendis forestals i de l’erosió del sòl. La importància del paisatge és cabdal per a qualsevol territori, ja que a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.


Les persones com a centre de l’atenció


El manifest del maig del 2006 de la Societat Catalana de Geografia, diu textualment: Cada ciutadà té dret a viure en un àmbit digne, sa i bonic, però també té el deure de prendre’n cura i d’exigir que els representants de la societat vetllin per ell. I afegia poc després: El paisatge és un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom. Caldrà doncs tenir present la seva complexitat, ja que és el resultat de l’acció d’innombrables factors interrelacionats i depenents entre ells, factors naturals i humans: una part fonamental del tot la formen les persones, que són predominants a l’ecosistema. L’ecologia aplicada al territori, proposa que la manera de portar endavant els projectes territorials s’ha de canviar per una altra que es basi més en l’observació i descripció permanent i en un diàleg constant entre polítics, tècnics, agents socials i ciutadania, de manera que es puguin resoldre més rapidament les necessitats de la població, i millorar el seu benestar.


Els avantatges competitius d’un territori


El Penedès conté valors ecològics, culturals i patrimonials, els quals constitueixen el context necessari per poder bastir una economia, si aquesta en respecta els límits i les condicions d’equilibri. El potencial endogen d’un territori constitueix un actiu econòmic de primer ordre. Però la nostra cultura ho veu al revés; és l'economia el marc de referència que decideix si és possible tenir en compte l'ecologia i fins a quin punt. I des de ja fa temps que l'economia real és esclava de la financera que domina el món especulant sobre qualsevol realitat. Han de prevaler els valors de la sostenibilitat ambiental, de l’eficiència funcional i de l’equitat social.


La competitivitat de les empreses d’una regió geogràfica com el Penedès es troba determinada i condicionada per un ampli ventall de factors, des dels propis d’estratègia i recursos de les empreses fins als més indirectes, com les infraestructures, o les mateixes actituds socials. Aquesta mena de consideracions van ser posades de moda a principis dels anys 90 com a resultat de les investigacions fetes a partir de l’anàlisi de deu països amb diferent grau de desenvolupament. Van observar i proposar com les economies podien ésser estructurades en els anomenats clusters d’empreses afins, de suport, i relacionades a l’entorn de fonts d’avantatge competitiu d’ordre superior, com habilitats o coneixements específics. Sense parlar pròpiament del Penedès com a cluster, sí que per la mida i les característiques podrien ser d’aplicació algunes de les seves receptes.


Per evitar que es continui consumint amb desordre i voracitat un recurs limitat, com es el territori, cal un compromís del conjunt de la població. Els experts vaticinen que la gestió prudent del territori ha d’esdevenir l’element central d’un nou debat democràtic on participin tots els actors implicats. Així se’n podrà assumir una definició extensiva que identifiqui els seus caràcters i valors ambientals, paisatgístics i urbans amb el territori propi de les persones, amb els seus “llocs”. A partir d’aquí caldrà promoure una nova representació del patrimoni territorial per renovar la consciència dels propis valors identitaris, i garantir una ajuda per valoritzar aquells actors econòmics, socials i culturals que participin creativament en la formació de projectes que augmentant el valor del patrimoni territorial local, generin una nova economia social.


La cohesió territorial es una prioritat dinàmica que fa imprescindible identificar les idiosincràcies i les prioritats específiques de cada territori de cara a millorar la competitivitat i el benestar individual i col.lectiu. A banda del PIB, cal tenir en compte altres indicadors i mesurar l’impacte dels canvis estructurals de la població i els territoris, però també s’hauran d’establir indicadors d’intangibles: creativitat, innovació, cooperació, participació, etc. I establir diversos criteris de valoració, com poden ser el grau i la forma de la participació social en la presa de decisions; la qualitat ambiental i social incloent-hi el reconeixement de la diversitat cultural i el grau d’autonomia del sistema territorial local en la producció, la informació, la cultura, els estils de vida, etc.


El territori, espai de llibertat i poder


L’impuls dels valors de sostenibilitat ambiental, d’eficiència econòmica i d’equitat social requereix una nova cultura del territori, que afavorirà alhora l’evolució harmònica del paisatge. Aquesta cultura es projecta com un motor de canvi i converteix el territori, en aquest cas el Penedès, en un espai de llibertat i de poder, obert als valors de la modernitat, per progressar sense ambigüitats en el sentit de la solidaritat i el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.


Les administracions que actuen a cadascun dels nivells territorials (local, regional/veguerial, autonòmic, estatal i europeu) han de revisar els seus objectius, les seves normatives i els seus instruments de gestió territorial per posar-los al servei de la col·lectivitat d’una manera més efectiva. La planificació territorial ha de proporcionar acords bàsics sobre, per exemple, el traçat de les infraestructures, el desenvolupament dels assentaments i el sistema dels espais oberts.


Aquests acords fan realitat la implicació ciutadana en la gestió pública. I com a conseqüència d’un major nivell d’autogovern, de federalisme i de democràcia directa, augmenta significativament el benestar personal, tal com ho demostren estudis seriosos. La gent és més feliç quan pot participar en la política a través d’un govern a escala pròxima i comprensible; quan aquest govern desborda l’àmbit individualista i encoratja les relacions humanes, i per tant polítiques, que menen a compartir preocupacions i il·lusions comunes i a establir renovades pautes de justícia distributiva.

Una qüestió de supervivència col.lectiva


La creació de l’entitat “Plataforma per una vegueria pròpia” a principis del 2005, va significar obrir un debat intens i democràtic en què, respectant tots els parers, s’ha produït una inclinació clarament majoritària a favor que el Penedès disposi del seu Àmbit Funcional de Planificació i d’una Vegueria Pròpia. El treball que s’ha dut a terme ha estat fonamental per consolidar la feina feta anteriorment i per potenciar el sentiment de pertinença, el de moltes persones que estimen i volen el millor Penedès possible, convençuts que el futur no es una cosa feta i predeterminada, sinó que es troba obert a molts futurs possibles.


El naixement de la PVP va ser una resposta a una necessitat sentida i creixent. Tot procés ha de tenir un desllorigador, és a dir, un esdeveniment que el faci arrencar. La planificació territorial i urbanística és un instrument essencial per a l’actuació dels poders públics, i el Penedès durant molts anys ha continuat trossejat, i sense veu ni vot. Ara, el govern i el Parlament no es poden desentendre del nostre territori ja que, com dèiem en el nostre manifest inicial de fa més de cinc anys, si les societats es constitueixen en allò en què els homes i les dones creuen, la recuperació d’una vegueria pròpia comportaria per a tot aquest territori millores molt importants:


a) Refermar la nostra capacitat de decisió a l’hora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori, que, per la situació geogràfica que té, pateix les pressions metropolitanes.

b) Permetre gestionar millor les infraestrucures i els serveis públics, així com l’ús dels recursos públics en general, en apropar la gestió a la ciutadania.

c) Incrementar la força i la sobirania a l’hora de participar en les decisions de futur del país, ja que disposaríem d’una veu pròpia i deixaríem de ser un mer receptacle de decisions preses en instàncies foranes.

d) Reforçar els llaços socials i culturals que han anat forjant la nostra identitat, contribuint així a una millor qualitat de vida.


Per això, i per moltes altres raons, ens cal disposar el més aviat possible d’una nova organització territorial que doni resposta a les aspiracions i a la voluntat del Penedès.


Fèlix Simon

President de la PVP

PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA