dissabte, 9 de gener de 2010

Anotacions al debat de la Llei de Vegueries

Del debat sobre les Vegueries, aparegut a la premsa, se’n podrien destacar aquests elements:

. Els alcaldes de Tarragona, Lleida i Sabadell (PSC) hi són reticents. A Tarragona, posats a acceptar-les, es discuteixen la capitalitat amb Reus i el mateix nom de “Camp de Tarragona”. Antoni Fogué, (PSC) president de la Diputació de Barcelona, no ha desmentit la seva actitud clarament contrària. Miquel Iceta, portaveu del PSC, no accepta la reclamació de la Vall d’Aran de mantenir el seu estatut propi, al marge de les vegueries.

. A Vic, CiU, acceptant les Comarques Centrals, demana la capitalitat compartida amb Igualada i Manresa. Però a l’Osona, els partits posen en dubte les mateixa constitució de Comarques Centrals i formulen alternatives, com ara la vegueria Vic-Ripoll i d’altres...

. Pel que fa al Penedès, el PSC s’hi nega en rodó. Joan Herrera, d’ICV, fuig d’estudi: «Nosaltres creiem que s’ha de recollir la realitat del Penedès, però, a la vegada, no pot ser que perquè hi hagi un debat sobre el Penedès s’aparqui la resta”.

Tot plegat em porta a fer aquestes reflexions, que ofereixo a la discussió:

- El projecte, controlat pel PSC, mostra un cop més una tossuda aversió acceptar i a definir les identitats territorials: Penedès, Vall d’Aran, Comarques Centrals...
- Fa pena que a Tarragona ciutat es recullin signatures per a reclamar la titularitat de la Vegueria, i no com a “Camp de Tarragona”. A la PVP se’ns acusava d’”identitaris” per identificar-nos amb els interessos de tot un territori...
- Per què entre poblacions tan pròximes, i a la vista de tot el muntatge de la Unió Europea, no es pot repartir entre diverses poblacions la capitalitat d’una simple vegueria?
- El fons de la qüestió, que s’esquiva, és la centralitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (4.500.000 habitants) i el domini que hi exerceix el PSC, en la seva diputació i en les altres. Càrrecs, poder, influència...
- Al Penedès, aquesta disputa ens arrenglera injustament amb els interessos particulars de partit. Fa cinc anys que hi som, hem obert el debat i som l’únic territori que s’hi ha definit clarament tot atenent als mateixos principis del projecte de llei...
- Es parla ben poc d’una administració més propera al ciutadà, més democràtica, d’elecció directa, més flexible, més barata...
- L’Avantprojecte pràcticament bloqueja la creació de noves vegueries perquè, com manifesta la PVP en les al•legacions presentades, “es dóna com a necessari que els consells de vegueria cedents de municipis i comarques hagin d’aprovar, per majoria absoluta dels seus membres, aquesta nova creació.”
- Qui ho entén que ERC digui, des del govern, que es podran fer noves vegueries, però per a “després”. I, des del partit, que s’està per la Vegueria Penedès...

Catalunya, amb no certa il•lusió, va incorporar a l’Estatut la reinstauració de les vegueries. Ara estan al Constitucional a compte dels enemics de fora, però des de dins, ben poc païdes pel partit lligat al poder centralista i pels que li fan costat perquè són poder...

Es superarà la prova? Hi haurà una resposta madura a partir i a favor de les identitats territorials? És un problema que torna sempre, mai plantejat des de baix i a prou distància de Barcelona. Caldria instaurar, de bon grat, una nova tradició puix en bona part les dificultats vénen d’aquí.

Josep Faura
(article publicat a l'Extra núm. 332, 05-01-2010)