dissabte, 14 de novembre de 2009

LA VEGUERIA MÉS PRESENT A L’ANOIA, 13-11-2009




El passat divendres dia 13 va tenir lloc a l’Ateneu d’Igualada, en el marc de l’exposició de la Vegueria, una taula rodona sobre l’Anoia i la Vegueria Penedès. Moderats per Francesc Puertas, els ponents van ser Jordi Riba, Josep M.Torras i Ribé, Joaquim Solé i Fèlix Simon. Aquestes quatre persones representaven postures ben diferenciades en relació al tema, van mantenir un debat ric i civilitzat, i la impressió general és que de totes les possibilitats, la més fonamentada i viable és l’adhesió de l’Anoia a la Vegueria Penedès.

L’acte va començar amb molta puntualitat amb la intervenció del Director General de Publicacions Anoia, Francesc Puertas que va presentar els ponents.
El primer a intervenir va ser en Josep M.Torras, historiador local i professor de la Universitat de Barcelona, dient que històricament els anoiencs som perifèrics i és una comarca de mal col•locar, ja van tenir problemes Pau Vila i companyia autors de l’organització territorial republicana. És evident que la Vegueria Penedès ens necessita i la pregunta que ens hem de fer és què hi guanyem o hi perdem els anoiencs.
En Jordi Riba, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada i membre pel PSC va defensar que l’Anoia hauria de romandre a la regió I (la regió metropolitana), és un espai de més oportunitats. On no volem anar és a la Catalunya Central, sinó mirar cap al litoral, i si la Regió I no pot ser ens decantaríem pel Penedès.
Joaquim Solé, economista, professor de la Universitat de Barcelona i assessor del Govern de la Generalitat, va parlar que s’han de considerar la identitat i la prestació se servis: aquests, en un 80% són d’educació, sanitat i serveis socials i on podrem estar més ben atesos és a la Catalunya Central.
Fèlix Simon va intervenir com a representant de la Plataforma: va fer una mica d’història del moviment per la Vegueria que va començar per l’Alt Penedès es va anar escampant pel Baix i el Garraf fins arribar també a l’Anoia. A les quatre comarques ho veiem com una nova alternativa per aplicar una millor política territorial (el territori és la base de las política). Tenim drets, identitat, i voluntat de futur.

Hi va haver després un segon i un tercer torn d’intervencions més dialogat.
En Josep M. Torras diu que no es veu reflectit a la Catalunya central i potser sentimentalment més al Penedès. Jordi Riba creu que una homogeneïtat tant es podria donar-se al Penedès com a les Centrals, la qüestió no és aquesta sinó on tenim millors oportunitats. Joaquim Soler creu que l’estructura metropolitana s’ha anat fent i té molt de pes; l’eix diagonal en construcció pot donar molt de joc; un equilibri entre Manresa, i Vic i Igualada fent-li de pinça, podria ser molt profitós; a l’Anoia som una mica autises i jo he parlat amb alcaldes que van votar a favor de la Vegueria Penedès i no sabien què votaven. Fèlix Simon diu que hi ha dos models el de les àrees metropolitanes i el que defensem nosaltres, més semblant als lands alemanys.

En un moment de la conversa surt la qüestió que les vegueries pengen d’un fil pel Tribunal Constitucional. Es fa esment del seu doble paper: d’una banda descentralització de la Generalitat (però això no vol dir presa de decisions) i de l’altra servei al món local (fer de Diputacions): aquí és on el TC hi pot posar més pegues. És difícil que es puguin tocar les províncies. Torras diu que aleshores veuria amb bons ulls com a proposta possibilista un àmbit funcional amb Anoia, Alt Penedès i Garraf. Fèlix exposa amb contundència que l’àmbit de planificació Penedès no és un desig, sinó que ja existeix i que s’està posant en marxa: esmenta el comunicat de premsa i la intervenció del Conseller Nadal de dijous.

Després d’una hora i quart d’interessant debat, Francesc Puertas en va fer un precís resum i va obrir in breu torn de paraules. Destaca la intervenció d’un membre de la Plataforma a l’Anoia que va lamentar les paraules de Solé sobre la ignorància dels alcaldes dient que se’ls va explica un per un i amb detall què significava adherir-se a la vegueria Penedès. A la resta d’intervencions van predominar dos temes: el perill que el TC tombi les vegueries i un sentiment mai desfavorable a la Vegueria Penedès.

Això podria ser el resum del debat. Sense necessitat que el Fèlix en fes una defensa aferrissada, la impressió general va ser que era el camí més viable i lògic. I entre els ponents, l’únic que s’hi va oposar, però tampoc de manera irreductible va ser en Joaquim Solé. Tant en Josep M.Torras com en Jordi Riba van deixar la porta oberta. D’en Fèlix i d’en Francesc ja en sabem, i tant!, la posició.