dijous, 19 de març de 2009

DAVANT LA CRISI A L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA (comunicat de premsa 127, 18/03/2009)

La PVP, malgrat la seva dedicació, en el darrer any i mig, al treball intern i territorial (conferència del Penedès, Assemblea Oberta del Penedès, Exposició, més de 20 presentacions al territori, organització de la Nit de la Vegueria, etc...) i d’alta instància política (vegi’s darrers comunicats sobre l’àmbit de planificació Penedès), no ha deixat de banda el seguiment dels fets locals, d’entre els quals el vilafranquí. En aquestes circumstàncies, volem expressar la nostra opinió sobre la situació a l’ajuntament de Vilafranca del Penedès.

La PVP va entrar decididament en joc en les darreres eleccions locals, mitjançant la campanya “vota un candidat que defensi la Vegueria”. L’anàlisi feta per tothom, desprès del resultat electoral, va ser prou clar: a Vilafranca, Vilanova i el Vendrell avançaven aquells partits que van donar suport públicament i programàticament a la Vegueria Penedès. Així, al Vendrell CIU superà el PSC. A Vilanova vam passar de tenir un ple contrari a la Vegueria, a tenir-ne un de procliu. A Vilafranca, punt on ens centrarem, el PSC i CIU empataven a 8 regidors, la CUP pujava d’ 1 a 2 regidors, ICV entrava folgadament al consistori, el PP repetia resultats, i ERC era l’única força que veia baixar la seva representació a causa del seu agitat canvi de lideratge local en les vigílies de les eleccions i de l’ambient inestable que el va seguir.

El resultat no era el que s’esperava. La PVP pretenia, amb la seva intervenció, que tots els partits entenguessin la importància del tema en campanya i l’incorporessin als seus programes, cosa que el PSC no va voler fer. La seva resposta, l’endemà de les eleccions, i la seva anàlisi va ser significar-nos com enemics tot fent-nos culpables de la seva davallada electoral. La segona finalitat era que a les capitals de comarca es donessin majories (les que fossin) proclius a la Vegueria, amb l’objectiu que lideressin en les respectives comarques aquesta reivindicació. Finalment, els partits van fer els pactes que els van interessar. Vam constatar, decebuts, com al Vendrell CIU governava amb debilitat amb el suport de PxC, (l’únic partit, per dir-ho d’alguna manera, al qual mai no ens hem adreçat), amb fortes crítiques del PSC (que mentrestant els festeja per si pot arrabassar l’alcaldia). A Vilafranca, el PSC va optar, legítimament, per governar en solitari, amb el resultat conegut per part de tothom. I en aquests moments convulsos a la casa gran, en què ningú no pot preveure qui serà el nou alcalde, es comprova no tan sols la gran errada que això va representar, sinó que ens temem que també Vilafranca quedarà governada per un govern monocolor i debilitat de bon començament, sigui qui sigui l’alcalde, si els partits fan passar els seus interessos per damunt dels que són del poble.

Davant d’aquest panorama descoratjador, des de la PVP volem manifestar:
  1. Que és el nostre desig que les forces polítiques prenguin les millors decisions i mesures per tal que l’ajuntament de Vilafranca disposi d’un equip de govern sòlid, estable i potent i acabi així amb la sensació que s’ha apoderat dels vilafranquins i vilafranquines de desgovern i desunió.

  2. Que és el nostre anhel és que el govern que en resulti prengui nota del que ja va passar en les anteriors eleccions municipals pel que fa al recolzament a la Vegueria Penedès. I que, sigui quina sigui la combinació que governi, lideri decididament aquesta reivindicació, tant a Vilafranca com a la comarca i a la futura vegueria, amb coratge, força, valor i seny.

ARA, L’ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ
DEMÀ, LA VEGUERIA PENEDÈS