1 - Les arrels
El fet de persistir en la fita, ens porta a recordar i a refermar les nostres arrels.
2 - El projecte
Iniciat al voltant de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, va anar trobant a l’Anoia un progressiu assentiment fins a constituir un projecte definit: quatre comarques amb quatre capitals que es complementen mútuament. Juntes, constitueixen un àmbit o ròtula natural, prou diferenciada i neta encara, entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona/Reus. Es reclamava un instrument polític, establert en igualtat de condicions en relació amb la resta de Catalunya, que fes possible la realització d’una voluntat territorial. Era la consecució de
3 - Singularitat de la campanya
No era fàcil emprendre aquesta campanya. Calia estimular la consciència i la sensibilitat política sobre la identitat del territori, la necessitat d’un progrés sostenible i la dignitat i capacitat democràtica per a endegar-lo. La tasca havia d’anar acompanyada d’una reflexió oberta, imaginativa i desinteressada, que anés més enllà del present immediat i captés els problemes en llur gravetat progressiva. Més la rúbrica del Parlament de Catalunya i la voluntat expressa del govern –encara en suspens- per a obtenir l’eina político-administrativa que faci possible el projecte. I per fi, que l’acció de tots plegats es correspongués sense entrebancs amb la dels grups polítics que li donen suport.
Tenint en compte aquesta singularitat, assumim amb realisme les nostres limitacions. Però creiem bo de constatar que la terra abonada que ens va fer seguir la crida de l’IEP, es va trobar abundosa entre els ciutadans, regidors, entitats, associacions d’empresaris, i els grups polítics no sotmesos a la rigidesa de consignes internes. Les mocions, reiterades sota diversos conceptes, van anar venint fins a culminar en l’acord parlamentari (21.06.2006) en favor de la creació de l’Àmbit, indispensable per a
4 – Incompliment del govern
En aquest aniversari, constatem amb indignació que el Govern, -integrat per PSC, ERC i ICV-, en el seu conjunt, no compleix el mandat parlamentari; s’entesta en un suposat consens per set vegueries, que mai no desmenteix; desestima la reiterada demanda d’un territori, feta pacíficament i d’acord amb el que marca la legislació vigent; i enganya amb dilacions i silencis. La sensació de falsedat o de dubtosa maniobra davant del fet polític és creixent entre la població, i, per això mateix, es fa necessària una resposta més clara i decisiva per part dels partits que de sempre han donat suport a l’Àmbit i a
5 – Present i futur de la campanya
a)
b)
c)
En l’avinentesa de

