Vegueria Penedès

Adhesions d’ajuntaments, consells comarcals, entitats, associacions, empreses, grups i formacions polítiques (Comunicat 163, 24-01-2012).

2012-01-31T00:18:00.002+01:00

* 65 AJUNTAMENTS (93% de la població)
* RESUM DE MOCIONS APROVADES
* 04 CONSELLS COMARCALS: 100% de la població
* 13 ASSOCIACIONS EMPRESARIALS (5.250 empreses)
* 31 EMPRESES A TÍTOL PERSONAL
* 130 ENTITATS, ASSOCIACIONS I GRUPS (8.100 associats)
* 12.500 CIUTADANS I CIUTADANES A TÍTOL PERSONAL

65 AJUNTAMENTS (93% de la població)

Albinyana
Argençola
Banyeres del Penedès
Bellprat
Bellvei
Bonastre
Cabrera d’Igualada
Calafell
Capellades
Carme
Castellolí
Castellví de la Marca
Copons
Cubelles
Cunit
El Bruc
El Montmell
El Pla del Penedès
El Vendrell
Font-rubí
Gelida
Hostalets de Pierola
Igualada
Jorba
L’Arboç
La Bisbal del Penedès
La Granada
La Llacuna
La Pobla de Claramunt
La Torre de Claramunt
Les Cabanyes
Masquefa
Montmaneu
Llorenç del Penedès
Òdena
Olèrdola
Olesa de Bonesvalls
Olivella
Orpí
Piera
Pacs
Pontons
Puigdàlber
Rubió
Sant Jaume dels Domenys
Sant Llorenç d'Hortons
Sant Martí de Tous
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Ribes
Sant Pere de Riudebitlles
Sant Quintí de Mediona
Sant Sadurní d’Anoia
Santa Fe del Penedès
Santa Margarida i els Monjos
Santa Maria de Miralles
Santa Oliva
Sitges
Subirats
Torrelavit
Torrelles de Foix
Vallbona d’Anoia
Veciana
Vilafranca del Penedès
Vilanova i la Geltrú
Vilobí del Penedès

**Resum de Mocions Aprovades**
Comarca	Població Total	Població a Favor
ALT PENEDÈS 27 = 23 + 1+ 3	105.670	93.398 (93%)
BAIX PENEDÈS 14 = 13 + 0 + 1	101.115	100.577 (99%)
GARRAF 6 = 5 + 0 + 1	146.469	142.187 (97%)
ANOIA* 26 = 24 + 0 + 2	113.319	90.874 (80%)
TOTALS* 73 = 65 + 1 + 7	466.573	432.036 (93%)

*Menys 7 municipis de l’Alta Anoia/Segarra (5.190 habitants): Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera.

04 CONSELLS COMARCALS (100% de la població)

Consell Comarcal de l’Alt Penedès
Consell Comarcal de l’Anoia
Consell Comarcal del Baix Penedès
Consell Comarcal del Garraf

13 ASSOCIACIONS EMPRESARIALS (5.250 empreses)

ADEG - Associació d’Empresaris, del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès (Vilanova i la Geltrú)
Associació Centre Vila (Vilafranca del Penedès)
Associació de Comerciants i Empresaris (Cunit)
Associació de Criadors de la Raça de Gallines del Penedès (Pacs)
Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials (Vilanova i la Geltrú)
Centre Professional (Vilanova i la Geltrú)
Cooperativa Agrícola (La Bisbal del Penedès)
Federació d’Associacions de comerciants, botiguers i professionals de Vilafranca (Vilafranca del Penedès)
INSTITUT DEL CAVA (Sant Sadurní d’Anoia)
PIMECAVA (Sant Sadurní d’Anoia)
UEA - Unió Empresarial de l’Anoia (Igualada)
UEP – Unió Empresarial del Penedès (Vilafranca)
UVIPE - Unió Vinícola del Penedès (Vilafranca del Penedès)

31 EMPRESES A TÍTOL PERSONAL:

Agrícola Penedès (Vilafranca)
Agrivila, S.A. (Vilafranca)
Auto Tallers Llopart (Moja-Olèrdola)
Bildi Grafiks, S.L. (Vilafranca)
Cales de Pachs, S.A. (Pacs del Penedès)
Caves La Xarmada (Pacs del Penedès)
Club Rítmica Gimdans (Vilafranca)
Consultora de Comunicació Local, S.L. (Calafell)
Col.lectiu 9 Assessoria Jurídico-Laboral, S.L. (Vilafranca)
Construccions El Bosc de Moja, S.L. (Olèrdola)
De Cara Gestors (Vilafranca)
Ecolider Penedès (Igualada)
Elements (Igualada)
Enric Nadal, S.L. (El Pla del Penedès)
Estació de Servei Hort Gran, S.A. (Vilafranca)
Fusteria Salvó, S.A. (El Vendrell)
Gestions i Assegurances Penedès, S.L. (Vilafranca)
Gestoria i Assessoria J. De Cara, S.L. (Vilafranca)
Gerifas 98, S.L. (Cunit)
Interurbanas de Ediciones (Barcelona
Inversiones Ramon Berrio, S.L. (Cunit)
Les Amèriques (l’Arboç)
Llibreria Sellarés (Vilafranca)
Massana Noya S.L. (Sant Pau d’Ordal)
Montajes y Mantenimiento del Penedès, S.C.C.L. (Els Monjos)
Panificadora Hnos Gayo, S.L. (Segur de Calafell)
Refratecnik Ibérica, S.A. (Castellet i la Gornal)
Setmanari La Fura (Alt i Baix Penedès)
Tecfacrep, S.L.. (Sant Pere de Ribes)
Troc Mediació i Serveis, S.A. (Els Monjos)
Vins El Cep, S.L (Sant Sadurní)

131 ENTITATS, ASSOCIACIONS I GRUPS (8.100 associats):

1dos3 Picaparet, art i reciclatge (Vilafranca)
Acadèmia Tastavins del Penedès “Sant Humbert” (Vilafranca)
Acció per la Llengua (Mediona)
Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya (Vilafranca)
Agrupació de Defensa Forestal “ADF Clot de Bou” (La Bisbal del Penedès)
Agrupació de Defensa Forestal “ADF” (Olesa de Bonesvalls)
Agrupació de la Dignitat (La Bisbal del Penedès)
Agrupació Excursionista “TALAIA” (Vilanova i la Geltrú)
Agrupació per la dignitat per La Bisbal (La Bisbal del Penedès)
Agrupació Polifònica de Vilafranca (Vilafranca)
AI-FIC (Santa Fe)
Amics del Senderisme i la Natura de les Roquetes del Garraf (Les Roquetes del Garraf)
AMPA Escola Les Moreres (Santa de Fe)
Assemblea de Joves de Gelida (Gelida)
Associació Casa Cultural Islàmica (Cunit)
Associació Cultural Montònec (Font-rubí)
Associació de Gent Jove de Les Pedreres (Santa Oliva)
Associació de Veïns de Calafell, Segur de Calafell i Urbanitzacions
Associació de Veïns de l’ampliació del poble (Santa Oliva)
Associació de Veïns del Poble Nou (Vilafranca)
Associació de Veïns del Port d’Aiguadolç (Sitges)
Associació dels Tres Tombs (Vilanova)
Associació “El Sac Xiroi” (Castellvi de la Marca)
Associació Festa de la Fil.loxera (Sant Sadurní d'Anoia)
Associació per a la Difusió de Santa Oliva (Santa Oliva)
Associació Ribes Internet / El Cancell (Sant Pere de Ribes)
Ateneu Agrícola (Sant Sadurní)
Aula de la Vinya i el Vi (Olèrdola)
Ball de Diables de l’Arboç (l’Arboç)
Ball dels Diables de Banyeres (Banyeres)
Ball de Diables de Vilafranca (Vilafranca)
Bordegassos de Vilanova (Vilanova i la Geltrú)
Bosc Verd (Vilafranca)
Camí Solidari (Vilafranca)
Casal de la Gent Gran de Torrelavit (Torrelavit)
Casal Veus del Poble (Santa Oliva)
Casino Unió Comercial (Vilafranca)
Castellers de Vilafranca (Vilafranca)
CDC (Alt Penedès)
CDC (Sant Llorenç d’Hortons)
CDC (Vilafranca)
C.E.T.I.V.G. (Vilanova)
Centre Excursionista del Penedès (Vilafranca)
CiU (Comarcal del Garraf)
CiU (Cunit)
Club Bàsquet Calafell (Segur de Calafell)
Club Cultural Fontclara (Vilafranca)
Club de Futbol Vilafranca (Vilafranca)
Club Esportiu Penedès (Vilafranca)
Club Patí Vilafranca (Vilafranca)
Club Petanca (Sant Sadurní)
Club Tennis Segur (Segur de Calafell)
Col•lectiu Dona de l’Alt Penedès (Vilafranca)
Colla Castellera Xicots de Vilafranca (Vilafranca)
Comissió 6 Volts (Santa Oliva)
Comissió de Festes de Font-Rubí (Font-Rubí)
Comissió Onze de Setembre del Penedès (Vilafranca)
Companyia Catalana Latin Jazz (Vilafranca)
Consell Consultiu de la Gent Gran – Alt Penedès (Vilafranca)
Consell Esportiu de l’Alt Penedès (Vilafranca)
Coral de Torrelavit (Torrelavit)
Cors Antistiana i Santa Maria (La Bisbal del Penedès)
CUP (Vilafranca)
CUP (Vilanova)
El Centre (Llorenç del Penedès)
Els companys de Santa Oliva (Santa Oliva)
El Pilar de Vuit (Vilafranca)
Els Diables de Sata Oliva (Santa Oliva)
Els Xulius C.S.R. (Sant Pere de Ribes)
Endavant-OSAN (Vilafranca)
ERC (Cubelles)
ERC (Cunit)
ERC (Sant Pere de Ribes)
ERC (Santa Oliva)
ERC (Sitges)
ERC (Vilafranca)
Esplai Xaloc-Xalat de Vendrell (Vendrell)
Falcons de Vilafranca (Vilafranca)
Federación Asociaciones de Vecinos de Cunit (Cunit)
Federació d’Independents de Catalunya (Reus)
Federació regional del Penedès d’Esquerra (Vilafranca)
Foment Vilanoví (Vilanova)
Fomento Instalaciones Deportivas -FIDSA. (La Bisbal del Penedès)
Fundació Delta-L’Espiga (Vilafranca)
Fundació Privada FICAD (Barcelona)
GECASP – Centre Excursionista del Centre Agrícola (Sant Pau d’Ordal)
Gent Gran del castell d’Olerdola (Moja)
GOOB-FIC (Olesa de Bonesvalls)
Grallers de l’Havana Xica (Vilanova)
Grup d'Acció Cultural de Ribes (Sant Pere de Ribes)
Grup d’Autoajuda Ginesta (Vilafranca)
Grup de Dones Les Bones Valls (Olesa de Bonesvalls)
Grup d’Estudis Cubellencs (Cubelles)
Grup d’Investigadors de les Roquetes del Garraf (Les Roquetes del Garraf)
Grup de Joves de Sant Pere Molanta (St.Pere Molanta-Olèrdola)
Grup d’Estudis Sitgetans (Sitges)
Grup Municipal de CiU (Vilafranca)
Grup de Teatre Attrezzo (Vilafranca)
Grup de teatre Xarel•lo (Olesa de Bonesvalls)
ICV (Vilafranca)
Iniciativa de Cubelles (Cubelles)
Institut d’Estudis Penedesencs
JARC-Consell Executiu (Vilafranca)
JERC - Alt Penedès (Vilafranca)
JERC (Garraf)
JERC (Nacional)
JERC (Sant Pere de Ribes)
JERC (Vilafranca)
Joves Diables (Cunit)
Joves d’Esquerra Verda Alt Penedès (Vilafranca)
JNC (Vilafranca)
JNC (Vilanova)
L’EXTRA Setmanal (Publicacions Anoia)
La Fornal (Vilafranca)
Omnium Cultural de l’Alt Penedès (Vilafranca)
Omnium Cultural del Garraf (Vilanova)
Penya Barcelonista les Roquetes del Garraf (Les Roquetes del Garraf)
Plataforma en defensa de la salut i el medi ambient (Santa Margarida i els Monjos)
Plataforma en defensa de l’Ebre (Tortosa)
Polisportiu Club Segle XX (La Bisbals del Penedès)
Sindicat de Regants (Santa Oliva)
Societat Cultural Recreativa Bisbalense (La Bisbal del Penedès)
Societat d’Ensenyants de Matemàtiques del Garraf (Vilanova)
Societat d’Esbarjo, Cultura i Esports LA PRINCIPAL (Vilafranca)
TDAH- Penedès (Vilafranca)
Transpenedès Jazz Orquestra (El Vendrell)
UDC (Alt Penedès)
Unió de Pagesos de Catalunya (Alt Penedès)
U.E. Martinenca (Sant Martí Sarroca)
U.E. Segur (Segur de Calafell)
Unitat Municipal 9 (Sant Pere de Ribes)

12.500 CIUTADANS I CIUTADANES A TÍTOL PERSONAL

**RESUM POBLACIÓ 1998/2011 - PROVÍNCIES**
1. BARCELONA	4.666.271	5.529.099 (+18%) = 73%
2. TARRAGONA	580.245	811.401 (+40%) = 11%
3. GIRONA	543.191	756.810 (+39%) = 10%
4. LLEIDA	357.903	442.308 (+24%) = 6%
Total Catalunya	6.147.610	7.539.618 (+22,64%)

**RESUM POBLACIÓ 1998/2011 - ÀMBITS**
1. ÀMBIT METROPOLITÀ	4.097.995	4.777.042 (+17%)	63,35% (66,93%)
2. COMARQUES GIRONINES	532.107	741.899 (+39%)	9,84%
3. CAMP DE TARRAGONA	374.426	518.655 (+39%)	6,88% (8,15%)
4. ÀMBIT PENEDÈS	304.435	466.573 (+53%)	6,18%
5. COMARQUES CENTRALS	326.482	400.607 (+23%)	5,31% (6,81%)
6. ÀMBIT DE PONENT	295.407	366.022 (+24%)	4,85%
7. TERRES DE L’EBRE	155.222	191.631 (+23%)	2,54%
8. ALT PIRINEU I ARAN	61.536	77.189 (+ 3%)	1,02%

L’Àmbit Penedès en 13 anys ha crescut el 53%.
Hem passat del 4,95% al 6,18 (població de Catalunya).
Tenim més població que l’actual província de Lleida.

Font de les dades: INDESCAT
“Catalunya és divideix en 8 àmbits del Pla territorial a partir de juliol del 2010”.

Foto Roda de Premsa 24-01-2012, Vilafranca (L'Escorxador)

CAMPANYA PER LA VEGUERIA 2012, Accions recents: àmbit, parlament, ajuntaments, tramesa correus (Comunicat 162, 24-01-2012)

2012-01-31T00:12:00.001+01:00

Presentació d’esmenes al Decret de l’Àmbit Penedès

En la nostra valoració del Decret de l’Àmbit, que consideràvem positiu en termes generals, vam comentar dos aspectes que no ens feien el pes: un era un seguit de terminis que el Decret estableix i que ens sembla que poden allargar en excés l’arrencada de l’àmbit; l’altra la poca participació de la societat penedesenca. Dins els termini reglamentari vam formular unes esmenes adreçades a corregir aquests dos aspectes. Pel que fa a la participació proposàvem modificar l’article 12 del Decret, que regula les reunions entre l’equip redactor de la ponència i el grup de treball, afegint-hi el punt següent:

12.3 Per vehicular més adequadament les necessitats i les aspiracions del territori, seran convocades a aquestes reunions quatre persones en representació d’entitats penedesenques amb llarga trajectòria en defensa dels interessos del Penedès.

Campanya Vegueria Penedès 2012

Com ja vam indicar, es va trametre una carta a la presidenta del Parlament reclamant el desbloqueig de l’esmena de la llei de vegueries que ha de permetre la inclusió del Penedès. D’aquesta carta se’n va enviar còpia a la resta de diputats i diputades del parlament, així com als alcaldes i alcaldesses de les quatre comarques.
Pel que fa a la campanya de tramesa de correus a la bústia de la presidenta del Parlament fent la mateixa reivindicació, ens consta per fonts del mateix parlament que n’han arribat una quantitat notable, als quals caldrà afegir els més de 150 que es van enviar el dia de la festa del xató de Vilafranca a través d’unes connexions a Internet que la Plataforma va instal·lar a la Rambla de Sant Francesc.
De resultes d’aquestes accions, la presidenta del Parlament ha convocat una representació de la PVP a una reunió que tindrà lloc dins el mes de febrer.

Incorporació de nous municipis

El passat 19 de febrer, el ple de l‘Ajuntament d’Òdena va acordar per majoria unir-se a la demanda de la vegueria Penedès, en una moció que destacava les raons històriques, socials, econòmiques i de futur que justifiquen la vegueria Penedès, així com el moment immillorable que representa el desplegament de l‘àmbit de planificació. La moció també agraïa la col·laboració i el suport de la PVP.

Mapa actualitzat de municipis per la Vegueria

Vegeu Comunicat 163

El Penedès a Barcelona

Com és sabut, el passat 18 de gener es va presentar la setmana de promoció del Penedès a Barcelona, impulsada per l’Acadèmia de Tastavins, amb un programa ambiciós i variat. Des de sempre hi ha hagut una bona entesa entre la PVP i el sector del vi i del cava, un dels més transcendents per a l’economia i la imatge del Penedès, que ha portat a un suport mutu necessari i profitós. En la presentació de la jornada es va fer esment de la reivindicació de l’àmbit Penedès com a entitat de futur i això en presència del president de la Generalitat. La nostra enhorabona i el nostre suport a la iniciativa que ajuda, i de quina manera, a crear el coixí necessari per completar el desplegament complet de l’àmbit i la consecució de la Vegueria Penedès.

Manifest de Subirats

Aquests dies també s’ha presentat el Manifest de Subirats que rebutja el plantejament de la marca turística Costa de Barcelona, impulsada per la Diputació de Barcelona, on el Penedès hi és inclòs o, més que inclòs, camuflat. El manifest és d’una claredat i una contundència diàfanes, de manera que aquesta PVP creu que no hi ha d’afegir res més, només declarar que està totalment d’acord amb el seu contingut i que el recolza sense fissures.

Foto Roda de Premsa 24-01-2012, Vilafranca del Penedès (L'Escorxador)

CAMPANYA VEGUERIA PENEDÈS ARA !

2012-01-04T23:16:00.001+01:00

Tramesa de Correus a la Presidenta del Parlament de Catalunya

La Plataforma per una Vegueria pròpia convida les persones i entitats de les quatre comarques penedesenques a sumar-se a la Campanya VEGUERIA PENEDÈS ARA mitjançant la tramesa a la Presidenta del Parlament de Catalunya del correu que teniu a continuació.
Estem segurs que una tramesa massiva de correus ajudaria moltíssim a accelerar l’aprovació de l’esmena de modificació de la llei de Vegueries per tal que hi sigui inclosa la Vegueria Penedès.

1) Copia el següent text

A l’atenció de la Presidenta del Parlament de Catalunya
Molt Honorable Senyora,

Des del passat dia 23 de desembre està en marxa el procés que ha de desplegar la llei 23/2010 de creació de l’Àmbit de planificació del Penedès. Tanmateix continua pendent l’aprovació de la Vegueria Penedès. Un Àmbit sense Vegueria constitueix una anomalia dins l’entramat organitzatiu del país i en aquesta línia el grup de CiU va defensar amb claredat la creació de la Vegueria Penedès durant la tramitació de la llei de Vegueries, però la majoria del tripartit ho va impedir.

Durant la legislatura actual s’han presentat a la Mesa del Parlament dues proposicions de lleipràcticament idèntiques, una de Solidaritat per la Independència i una altra de Convergència i Unió per modificar l’article 9 de la llei de Vegueries a fi d’incloure-hi el Penedès que en el moment actual resten “adormides”.

Senyora Presidenta, tenint present que el Parlament és el màxim òrgan de representació democràtica del país, i que el seu grup té majoria absoluta a la Mesa, li preguem que vetlli per tal que el procediment que ha de permetre aquesta modificació de l’article 9 es pugui dur a terme en el termini mes breu possible.

Ben atentament

El Penedès, gener de 2012

2) Opció recomanada (el Parlament es compromet a respondre)

Ves al següent web del Parlament de Catalunya:
http://www.parlament.cat/web/presidentadegispert/bustia-presidenta
Enganxa el text copiat
Informa el teu nom, cognoms i adreça de correu
Envia el missatge mitjançant el botó corresponent

(rebràs un correu del Parlament a la teva bústia de correu, que hauràs de confirmar per què finalment la tramesa arribi a la Presidenta)

2) Opcio alternativa

Envia un correu a l'adreça presidencia@parlament.cat
Enganxant el text copiat
Indicant al final el teu nom i congnoms
Posant com assumpte: Vegueria Penedès

CAMPANYA PER LA VEGUERIA PENEDÈS, Assemblea de la PVP i consideracions sobre l’Àmbit de Planificació del Penedès (Comunicat 161, 02-01-2012)

2012-01-04T20:31:00.002+01:00

Vegueria Penedès Ara

En el nostre comunicat anterior recordàvem que la vegueria continuava encallada; un dels objectius bàsics d'aquesta roda de premsa és donar a conèixer la nova campanya que recupera un eslògan ja utilitzat `però malauradament encara vigent: VEGUERIA PENEDÈS ARA

L'objectiu de la campanya és desbloquejar les dues proposicions de llei que dormen en un calaix de la Mesa del Parlament per tal de modificar l'article 9 de la Llei de Vegueries i afegir-hi la vuitena, la del Penedès. Hem previst diverses accions:

1.- Enviar una carta demà mateix a la Presidenta del Parlament demanant-li que, atès que el seu grup té majoria absoluta a la Mesa, desbloquegi les propostes (recordant-li que una és de CiU) i també per demanar-li una entrevista amb una representació de la PVP. Us adjuntem la carta.

2.- Fer una crida als ciutadans penedesencs per enviar un correu a la Presidenta del Parlament en el mateix sentit que la carta. És un text més breu, però en la mateixa línia. Us l'adjuntem i estarà penjat a la nostra pàgina web. Demanem que els correus s'enviïn durant el mes de gener a tot estirar.

3.- Fer una crida als grups parlamentaris i a tots els partits per tal de donar suport a la iniciativa popular d'enviament massiu de correus.

4. Divulgar aquesta campanya al màxim comptant com sempre amb la complicitat dels mitjans de comunicació, especialment els locals.

5.- Iniciar una roda d'entrevistes al Parlament, amb caràcter d'urgència, per parlar dels temes referits al desplegament de l'Àmbit i especialment de la Vegueria Penedès. Mirarem de fer-les durant aquest mes de gener.

Assemblea general i renovació de la Junta de la Plataforma

El passat 25 de novembre de 2011 va tenir lloc a Igualada la preceptiva assemblea general ordinària de l'entitat. Es van complir tots els tràmits jurídics previstos d'aprovació de la memòria de l'assemblea anterior, aprovació de comptes i de pressupost, informe d'activitats i projectes de futur. També es va procedir a la renovació de la Junta i va ser escollida per unanimitat l'única candidatura presentada. Els noms de les persones que la conformen són al final d'aquest comunicat.

Composició de la Junta de la Plataforma per una Vegueria pròpia

	President:	Manel Cervera
	Vicepresident:	Jordi Sogas
	Secretària:	Marisa Ibàñez
	Tresorer:	Toni Vidal
	Vocals:	Antoni Castells
		Sergi Marín
		Julio Ramón
		Antoni Riera
		Fèlix Simon

Consideracions sobre l'Àmbit de planificació Penedès

En el nostre comunicat anterior vàrem va informar de l'edicte del Departament de Territori i Sostenibilitat, publicat DOG el 23-12-2011, i que constituïa el tret de sortida del desplegament de l'Àmbit Penedès. Ho hem considerat una magnífica notícia tot i un certs dubtes que manifestàvem i que la lectura detallada del decret de fet ha confirmat. El decret insisteix molt en la continuïtat territorial i estableix de manera apropiada que la consulta als municipis afectats és de sentit negatiu, és a dir que si no s'hi manifesten explícitament quedaran a l'àmbit Penedès. Ara, el procediment és llarg: 2 mesos de consulta i 2 mesos perquè la Comissió Territorial emeti el dictamen; després el govern tindrà 3 mesos per prendre l'acord d'encarregar el Pla Territorial... i el temps per elaborar-lo; tot plegat estimem que ens porta un mínim d'un any fins que això es tradueixi a alguna cosa.

Al Grup de treball, constituït per 18 persones, el territori hi serà representat per vuit persones que han de ser membres dels ens locals a raó de dues per comarca. No hi és prevista en principi la presència de representants d'entitats i associacions cíviques i davant d'això proposem que es presentin al·legacions (hi ha temps fins el dia 20) perquè hi puguin ser presents.

Pel que fa a la Memòria, s'ha de destacar que tot està enfocat a impedir que hi hagi costos, i que aquests es carreguen a l'Institut d'estudis territorials. A la Memòria es fa esment que una de les raons de l'establiment del Pla territorial del Penedès és satisfer les demandes del territori, reconeixement aquest molt positiu, però que en canvi topa amb l'escassa participació prevista. Finalment i esvaint dubtes que s'havien presentat, el Pla és "com els altres", és a dir que tindrà la mateixa consideració i jerarquia que la resta de plans territorials ja aprovats.

Foto de la Roda de Premsa efectuada el 02-01-2012 a Vilafranca del Penedès (local social de Els Castellers de Vilafranca, c/General Prim 11):

L’ÀMBIT PENEDÈS FINALMENT ES DESBLOQUEJA (però la Vegueria continua encallada) (Comunicat 160, 27.12.2011)

2011-12-29T23:39:00.007+01:00

El Butlletí Oficial de la Generalitat del passat dia 23 publicava un edicte del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb data 16-12-2011, en què sotmetia a informació pública el projecte de decret per al desplegament de la llei 23/2010, la llei que establia l’Àmbit de planificació del Penedès i que va ser aprovada per unanimitat al Ple del Parlament del 14 de juliol del 2010. No cal dir que és una magnífica notícia per a les nostres comarques ja que per fi es desencalla aquesta llei al cap de gairebé un any i mig d’haver estat aprovada, tot i que la disposició transitòria primera donava al govern un termini de tres mesos per iniciar els treballs d’elaboració del Pla territorial parcial del Penedès.

La tardor del 2010 hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya que van comportar el canvi del govern i un alentiment de l’acció de govern. Davant d’això, el 17.03.2011, una delegació de la Plataforma per una Vegueria Pròpia vàrem fer una visita al nou secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, el vilanoví Damià Calvet, per tal de demanar que s’accelerés el desplegament de la llei esmentada. Tot i el retard, el procés finalment s’ha engegat i ja no es pot fer marxa enrere. Ara, un cop fixats els terminis per a les diverses tasques a fer, caldrà estar amatents per seguir de prop tot el procés; de moment els municipis de l’Anoia que vulguin continuar a les Comarques Centrals (com a mínim el 7 de l’Alta Anoia) tenen 2 mesos per acordar-ho en els seus respectius plens, desprès caldrà seguir diversos procediments fins que finalment quedarà fixat pel Govern l’acord corresponent sobre la seva formulació definitiva, el que vol dir que haurem d’esperar-nos uns quants mesos, abans no es pugui començar a formular l’elaboració del Pla territorial parcial del Penedès, i l’imprescindible desplegament de serveis de les diverses conselleries, amb el nomenament del delegat territorial inclòs.

Desprès de la llarga campanya de la PVP, més de sis anys de treball en defensa de l’Àmbit i de la Vegueria Pròpia, hi ha motius per l’esperança, però també per la preocupació. En primer lloc per la lentitud del procés, tant la que hi ha hagut fins ara com la que sembla que hi continuarà havent a la vista dels terminis fixats i de la feinada pendent de fer. El segon motiu de decepció és el fet que el grup de treball per fer el seguiment del Pla territorial, estigui integrat per 7 representats de l’Administració de la Generalitat i 8 de les administracions locals; i els representants dels agents socials i econòmics penedesencs? Ara queden fora, i tan sols es contempla la possibilitat que puguin assistir com a convidats a les reunions del grup de treball amb l’equip redactor, una persona per a cada una de les quatre comarques, elegides pels Consells comarcals respectius, i altres persones amb coneixements tècnics especialitzats, quan ho consideri el moderador de les reunions del grup de treball.

Finalment hem de continuar insistint en un fet molt greu: la Mesa del Parlament segueix sense donar llum verda a la Proposició de llei per modificar l’article 9 de la Llei de Vegueries i afegir-hi la del Penedès, presentada primer per Solidaritat Catalana per la Independència el 22 de febrer, i posteriorment una segona presentada per CIU el 10 de maig, que es pràcticament igual a la primera. Les dues resten en un calaix fins que la presidenta decideixi tirar-les endavant… És inexplicable que el grup de CiU que tan aferrissadament va defensar l’esmena durant la tramitació de la llei de vegueries, que ara l’ha tonada a presentar per a ser debatuda, i que té majoria absoluta a la mesa del Parlament, no desbloquegi d’una vegada la tramitació definitiva de la Vegueria Penedès.

Carta alcaldes i alcaldesses Vegueria Penedès - juliol 2011

2011-07-09T19:27:00.003+02:00

La Plataforma ha enviat la següent carta a tots els alcaldes i alcaldesses de la vegueria.

Text complet de la carta:

Benvolgut alcalde / Benvolguda alcaldessa

Rebeu en primer lloc la felicitació que us adrecem en nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia pel fet d'haver estat escollit alcalde del vostre municipi per al mandat de quatre anys que tot just s'enceta.

Som conscients que els moments que vivim no són fàcils per a ningú i segurament menys per als ajuntaments, obligats sempre a prestar uns serveis de primera necessitat a la ciutadania, i sovint amb una precarietat d'efectius i de recursos que fan molt més difícil la tasca. Però estem segurs que vostè, la resta del consistori i els seus convilatans i convilatanes faran tot el que estigui a les seves mans per tirar endavant.

A tal fi, un dels recursos de què es podrà disposar és el fet que les quatre comarques penedesenques són a hores d'ara el vuitè àmbit de planificació de Catalunya, cosa que ha de significar una magnífica oportunitat per millorar el present i el futur. La Plataforma se sent orgullosa d'haver liderat el llarg camí que ha dut fins aquí i agraeix el suport de la població i dels ajuntaments sense el qual no s'hauria arribat al desitjat desenllaç. Cal ara urgir l'actual govern de la Generalitat a desplegar amb la major celeritat aquest àmbit i que això es faci en estreta col·laboració amb els representants electes del món local.

En aquesta línia esperançada, tot sembla indicar que ben aviat el Penedès esdevindrà també la vuitena vegueria. A desgrat de les majors o menors voluntats i possibilitats de fer efectiva la implantació de les vegueries, sí que el fet que el Penedès ja hi sigui comptat, servirà per posar-lo definitivament al mapa administratiu de Catalunya, per augmentar la cohesió d'aquest territori, per preservar-ne els valors i la singularitat, i per vehicular les seves possibilitats de desenvolupament econòmic, social i cultural.

Per a tot el que signifiqui una millora del nostre territori i de la gent que hi habita, compti, senyor alcalde, amb la nostra lleial cooperació.

PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA

Juny 2011

EL MOMENT ACTUAL DE L’ÀMBIT I LA VEGUERIA (Comunicat 159, 22-03-2011)

2011-03-27T21:10:00.001+02:00

Sobre l'Àmbit de planificació Penedès

Un cop constituït el nou Parlament de Catalunya i el nou govern de la Generalitat, la Plataforma per una Vegueria Pròpia va demanar diverses entrevistes amb alts càrrecs polítics. El passat dijous dia 17, quatre membres de la Plataforma van ser rebuts pel Sr. Damià Calvet, Secretari de Territori i Mobilitat, una de les tres grans àrees d'actuació en què s'ha organitzat el Departament de Territori i Sostenibilitat. Cal dir d'entrada que és la primera vegada des de l'existència de la Plataforma que hem estat rebuts per un alt càrrec d'aquest Departament, anomenat abans de Política Territorial i Obres Públiques, ja que amb el govern anterior teníem les portes pràcticament tancades.

L'objectiu de la Plataforma era recollir informació de primera mà pel que fa al desplegament de l'Àmbit de planificació i als terminis en què es farà, així com exposar el punt de vista de la PVP sobre aquest desplegament. El Sr. Calvet va reiterar que la llei de l'àmbit es complirà tant perquè evidentment cal fer-ho com també pel fet que CiU, la coalició que dóna suport al govern, ha jugat fort en aquest tema. Per tant es redactarà el reglament que la llei preveu el qual té com a punts determinants establir quins són els municipis de l'Alta Anoia que formen o no part de l'àmbit, qui forma part del grup de treball que intervindrà en la formulació del Pla Territorial i quin procediment se seguirà.

Dues qüestions que van quedar obertes, una la participació de representants de la societat civil com a redactors del Pla o interlocutors del territori ja que la llei no ho preveu, però tampoc ho impedeix; la PVP va suggerir que s'aprofités el treball que s'està duent a terme al Pla Estratègic del Penedès. L'altra qüestió és, si com passa en els altres àmbits, el del Penedès serà també el marc de la descentralització dels serveis de la Generalitat i si es nomenarà un delegat; en aquesta qüestió, la resposta va ser que el que ells han de fer és un Pla territorial, que les altres coses són d'altres Departaments però que evidentment el govern treballa de forma coordinada.

En resum, valorem positivament aquesta primera trobada, creiem que s'ha de donar un cert marge de temps i de confiança, però caldrà estar atents al tempo i al contingut del reglament i de la mateixa redacció del Pla.

Sobre la Vegueria Penedès

Sembla clar que la llei de vegueries en el seu redactat actual serà congelada, de manera que el govern ajornarà sine die l'establiment de la divisió territorial del país en vegueries. Davant d'aquest fet, la Plataforma vol dir tres coses.

a) Tot i que ens sap greu que no s'abordi una divisió territorial que superi el marc provincial, sempre havíem dit i continuem dient que rebutjàvem una llei de vegueries sense el Penedès com la que va aprovar el tripartit el 27-7-2010.

b) Com que per ajornar aquesta llei s'ha de fer un acte legislatiu, la Plataforma ha treballat perquè s'aprofiti aquest acte legislatiu per assegurar la inclusió del Penedès en una futura divisió veguerial. A aquest respecte hem mantingut contactes amb els parlamentaris dels partits que en principi donen suport a la vegueria (d'entrada tots menys PSC), en mantindrem amb els membres penedesencs del PSC que últimament s'hi ha mostrar favorables, i hem donat suport a la iniciativa de Solidaritat Catalana per la Independència per modificar la llei, com en donarem a qualsevol altra iniciativa encaminada al reconeixement del Penedès.

c) L'ajornament de la llei de vegueries fa més necessari que mai el desplegament complet de l'àmbit i treballarem perquè això es faci aviat i ben fet tal com hem manifestat en el punt 1.

3. Altres temes d'actualitat

3.1. Tot i respectant la llibertat de cada persona i de cada col·lectiu a treballar pel Penedès de la manera que li sembli més adequada, no estem d'acord amb el discurs que sovint sentim en el sentit que és la societat civil la que ha de continuar treballant per la vegueria o per accelerar el desplegament de l'àmbit amb noves propostes als ajuntaments, etc. La Plataforma per una Vegueria Pròpia ha fet durant més de cinc anys aquesta feina i els resultats obtinguts són prou satisfactoris: la llei de l'àmbit i el compromís majoritari dels parlamentaris catalans a favor de la consideració del Penedès com a vegueria. Creiem doncs que el que cal fer ara és un control rigorós dels grups parlamentaris que tenen l'obligació de portar-ho a la pràctica, i no ens sembla en canvi que s'hagi de tornar altre cop al començament.

3.2. Hem saludat amb esperança els treballs del Pla Estratègic del Penedès que s'estan duent a terme. Hi ha hagut participació i aportacions notables, sobretot de la societat civil, i moltes de les seves conclusions són de gran interès. Ara bé, perquè sigui alguna cosa més que una declaració de bones intencions creiem bàsics dos requisits. Primer, la implicació de tots els partits polítics, ja que alguns lamentablement sembla que se n'hagin autoexclòs. Segon, atès que com a voluntat i com a horitzó l'àmbit del pla són les quatre comarques penedesenques, donar els passos necessaris per tal que també ho sigui formalment.

Foto Roda de Premsa 22-03-2011 - Vilafranca del Penedès - L'Escorxador

2011-03-27T21:00:00.001+02:00

EL NOU PARLAMENT I LA VEGUERIA PENEDÈS (comunicat 158, 17-12-2010)

2011-02-08T20:11:00.001+01:00

Ja tenim el nou parlament constituït i, com bé sabem, que hi hagi o no Vegueria Penedès és cosa del Parlament. Si mirem els programes i propostes dels partits veurem que únicament hi estan en contra 28 dels 135 diputats.

Amb aquesta majoria tan folgada hom pensa que hauria de ser fàcil establir la Vegueria Penedès, n’hi ha prou amb una simple modificació de l‘article 9 de la llei, que és el que defineix quines vegueries hi ha, i la cosa està feta. Ara bé, ja veurem què passa. Volem recordar que en l’anterior legislatura també hi havia una majoria favorable a la Vegueria Penedès, però a l‘hora de la veritat la llei va sortir sense que hi fos. Raons conjunturals van passar aleshores per damunt de programes i arguments. Si allò va ocórrer no fa ni mig any, tampoc està garantit que ara no torni a succeir el mateix. Amb diferents protagonistes, amb un altre partit al govern i amb uns altres a l’oposició.

Des de la Plataforma continuarem recordant als parlamentaris i als partits polítics el seu compromís a favor del Penedès i insistint en la necessitat i la urgència que no es demori més la inclusió d’aquesta vegueria en el redactat de la llei... independentment de tots els altres problemes que de ben segur comportarà l’aplicació de dita llei, començant per la interpretació restrictiva del Tribunal Constitucional, i que en condicionarà i molt el desplegament. Però el que consideràvem fonamental el juliol i ho continuem considerant fonamental ara, és que el Penedès estigui a la primera línia de sortida, en la mateixa situació que la resta de territoris que ja han esta declarats vegueria, la majoria dels quals, per cert, sense haver-ho demanat.

Queda també la qüestió del desplegament de l‘àmbit de planificació, cosa que pertany al govern i no al Parlament. Desplegament aquest que pot tenir una importància capital no sols en la planificació sinó també en l’ordenació territorial si les vegueries topen amb tants i tants entrebancs. Evidentment, un cop constituït el nou govern, la Plataforma demanarà que es dugui a terme sense dilacions aquest desplegament, de manera que l’àmbit Penedès tingui els mateixos atributs que els altres: per exemple, un delegat del govern i les delegacions dels diferents Departaments de la Generalitat.

Un final lamentable, AMB ELS VOTS DEL TRIPARTIT, EL PARLAMENT APROVA LA LLEI DE VEGUERIES SENSE EL PENEDÈS (comunicat 157, 27-07-2010)

2010-07-28T18:44:00.001+02:00

Si en el nostre comunicat del 14-07-2010, comentant l'aprovació per unanimitat de l'àmbit Penedès, parlàvem de gran dia i de magnífica notícia, avui hem de parlar d'un dia molt trist per al Penedès i que ens omple d'indignació i tristesa. El Ple del Parlament d'avui dimarts amb els vots dels partits que donen suport al govern (PSC, ERC i ICV) ha aprovat la llei de Vegueries i ha negat la creació de la Vegueria Penedès. S'ha perdut l'oportunitat idònia perquè el conjunt del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i gran part de l'Anoia) assolís el reconeixement institucional dins de l'organització territorial de Catalunya, i el país quedés estructurat no en 7 parts sinó en 8 (tantes com àmbits hi ha) tal com era el desig majoritari dels penedesencs manifestat per totes les vies democràtiques possibles. Amb aquesta llei quedarem esquarterats en tres vegueries, és a dir pitjor que ara que estem dividits en dues províncies.

El debat de la llei ha estat penós amb unes intervencions fluixíssimes del conseller Sr.Ausàs i del relator Sr.Estradé de la llei, tots dos d'ERC, mentre que els representants del PSC, Sr. Labandera i d'ICV, Sr,Bosch, han donat el seu suport a la llei "per compromís polític" i sense cap entusiasme. La intervenció de més calat ha estat la del diputat de CiU sr. Coromines el qual ha exigit votació separada i explícita de l'esmena favorable a la vegueria Penedès i s'hi ha compromès a fons. Esperem que la fermesa mostrada per aquest grup des de l'oposició es mantingui si arriba al govern.

La llei de vegueries s'ha aprovat amb 68 vots del tripartit (PSC, ERC i ICV) i 64 en contra dels grups de l'oposició. És a dir s'ha aprovat pels pèls ja que es requeria majoria absoluta (68 vots) perquè sortís endavant. L'esmena a favor de la inclusió de la vegueria Penedès només ha comptat amb el suport de CiU. PP i Ciutadans s'han abstingut, i el grups del tripartit i han votat en contra. Penedesencs assistents com a públic al Ple hem demostrat la nostra disconformitat al moment del rebuig de l'esmena per incloure el Penedès amb el gest de posar-nos dempeus i d'esquena als parlamentaris volent visualitzar que el Parlament havia donat l'esquena al Penedès.

Vergonya, cavallers, vergonya va cridar Jaume I a la batalla de Portopi quan va veure que la seva gent no gosava avançar: era un crit exigint dignitat. El Síndic de l'Aran en la votació de l'acceptació de la llei de vegueries el 10-3-2010, va tenir la dignitat d'abstenir-se en considerar que la llei no recollia les aspiracions del seu territori. Avui sis diputats penedesencs que formen part dels grups de la majoria parlamentària, no han tingut cap gest envers la seva comarca ni en la votació de la llei ni tan sols en la de l'esmena: tres eren del PSC i tres d'ERC; aquests darrers sap un greu especial pel doble discurs practicat al territori i al Parlament. També ens ha dolgut l'abstenció dels tres diputats penedesencs del PP en la votació de l'esmena ells que al Penedès han defensat obertament la vegueria. L'obediència a les consignes dels partits abans que el compromís amb la ciutadania posen en qüestió la qualitat de la nostra democràcia.

Malgrat tot, el Penedès ha estat avui al cor del debat de la llei. Possiblement mai el nom d'una territori havia estat pronunciat tantes vegades en un ple parlamentari: per defensar-lo, per dir que ja es té en compte, per justificar que més endavant, etc. Tanmateix és esperpèntic sentir expressions com la del relator de la llei dient "si el Penedès ho demana tindrà vegueria" quan és el territori de Catalunya que més ho ha demanat i ho ha fet explícitament i majoritàriament. També cal remarcar que aquest esment del Penedès va ser fet per tot els representants parlamentaris que van sortir a la tribuna llevat d'un que és justament l'únic penedesenc que va parlar, el Sr. Roberto Labandera.

Malgrat la decepció pel no al Penedès, aquesta plataforma contempla el futur amb esperança. Primer per la consecució de l'àmbit. Segon pel convenciment que aquesta llei de vegueries és un autèntic nyap que no servirà per res. Les darreres esmenes introduïdes pels grups del govern subsegüent al dictamen del Consell de Garanties Estatuàries mantenen les quatre províncies actuals, maquillant-ne el nom i deixen la creació de noves vegueries per un hipotètic futur. Si algun dia tots els partits polítics de tradició catalanista tenen ganes i voluntat de servir el país en un tema tan important i alhora tan sensible com l'organització territorial, hauran de fer foc nou i posar-se a treballar. Això és el que desitgem que passi amb el convenciment que si les coses arriben a anar així, la Vegueria Penedès la tindrem per descomptat.

Situats en aquest punt, la Plataforma per una Vegueria Pròpia considera que ha arribat a un final de camí o si més no d'etapa i que ara el que li cal és obrir un període de reflexió intern. Ens donem un temps de descans després dels intensíssims últims sis mesos i després replantejarem les nostres futures actuacions.

Per acabar la Plataforma vol fer un reconeixement públic i solemne a totes les persones i entitats que han treballat i lluitat per obtenir la Vegueria Penedès. La Plataforma no ha estat sinó el dinamitzador d'un moviment ample, obert, transversal i entusiasta en el qual milers de penedesencs i penedesenques hi han dipositat esforç, coratge i esperança. A tothom moltíssimes gràcies.

Plataforma per una Vegueria Pròpia
Carrer de l'Escorxador 19-21
08720 Vilafranca del Penedès
www.vegueriapenedes.cat

Intervenció PVP (Fèlix Simon), 20-07-2010, al ple de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès

2010-07-26T21:16:00.001+02:00

PLE DE L’AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.

Dimarts, 20 de juliol 2010

Bona nit,

Alcalde, regidors/regidores, vilafranquins i vilafranquines,

Fa un any dèiem en aquest Ple: “Un dia, tindrem l’àmbit d’aplicació del Pla territorial Parcial, però si l’escapcen o el debiliten, què en quedarà? De què servirà? Ens podrà garantir la Vegueria ... si algun dia s’instaura? El nostre Pla Territorial, a manca de Vegueria, ha d’ésser, també, l’instrument que defineixi els objectius per a un desenvolupament sostenible, l’equilibri territorial, la preservació del medi ambient i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran cap a una determinada visió de futur.”

Ara, des del passat dimecres, el Penedès es un Àmbit Funcional de Planificació Territorial, gràcies a la votació feta per unanimitat al Ple del Parlament de Catalunya. L’èxit i el mèrit són de tothom. L’enhorabona, ENTRE TOTS hem aconseguit la primera fita.

Sempre havíem pensat que si el Penedès podia disposar d’un àmbit funcional de planificació territorial, seria més fàcil que el Parlament de Catalunya ens atorgués la Vegueria Pròpia. Els partits que donen suport al govern, PSC, ERC i ICV ens neguen la Vegueria, uns ara i els altres sempre... Però, qui es pensen que són? No es pot anar tant per lliure amb la representació formal del poble. La nostra dignitat no ens permet acceptar el que pot passar el proper dimecres, que alguns polítics es converteixin en uns suplantadors de la voluntat popular penedesenca.

Si el sistema democràtic es basa en la participació, i si és veritat que la sobirania la té el poble del qual emanen tots els poders, no entenem com ara ens neguen la legitimitat de la Vegueria Pròpia. Per això, davant d’aquesta injustícia demanem gestos clars i intel·ligibles. La Vegueria Penedès ara, donaria confiança i permetria incentivar l’interès pel que ens és comú. ...

En el nostre primer manifest, el del 2005, dèiem:

“Considerem que cal aprofitar l’oportunitat històrica, única i irrepetible que se’ns presenta, per a debatre i decidir sobre el nostre futur comunitari i el nostre encaix dins l’organització territorial de Catalunya. És l’hora de fer realitat les nostres demandes d’unitat i d’autonomia.”

Ara, al cap de cinc anys, el poble ja ha parlat, 64 ajuntaments que representen el 92% de la població, els quatre Consells Comarcals, entitats, empreses, ciutadans... el Penedès ha dit el que volia, de manera clara i entenedora, i el Parlament no es pot fer el sord.

En una carta enviada als 135 parlamentaris la setmana passada els dèiem:

“Vet ací que des de fa temps, el nostre poble ha treballat amb fe i constància per ser un territori com els altres, una de les vegueries de Catalunya. Volem construir-nos un futur a mida, sense obstacles ni barreres al nostre anhel de llibertat. Tanmateix, des de fa un temps, els penedesencs també estem cohibits i ens sentim la llibertat amenaçada per les evidents sospites de continuar esquarterats entre dues províncies, o en les tres vegueries previstes en el projecte aprovat pel govern, malgrat haver estat feliçment reconegut el Penedès com el vuitè Àmbit funcional de planificació.”

I en una nova carta que lliurarem aquesta setmana als presidents i portaveus dels grups parlamentaris, els diem entre altres coses:

“Mireu, el fet de tenir l’àmbit creiem que canvia del tot les coses. Una de les raons més esgrimides i reiterades per justificar les set vegueries és que es corresponien als set àmbits de planificació i això donava una coherència i racionalitat al mapa organitzatiu català en totes les seves facetes. El mateix president de la Generalitat va apel·lar a aquest argument en la roda de premsa del 2 de febrer del 2010 subsegüent a la presentació del govern al Parlament del projecte de llei de vegueries. Doncs vinga, és l’últim plenari, endrecem bé el país, no deixem set cambres de la casa netes i polides, mentre la vuitena queda a mig fer dissabte.”.

Tots tenim dret a decidir el nostre futur. Si el dia 29 de juliol del 2010 tots els àmbits tenen vegueria... EL PENEDÈS TAMBÉ.

Els parlamentaris tenen l’última oportunitat en aquesta legislatura d’exercir un acte de responsabilitat i de resposta democràtica a les aspiracions populars i votar a favor de la Vegueria Penedès, I AIXÒ ÉS EL QUE DEMANEM QUE VOSTÉS ELS HI FACIN SABER... que el Penedès no pot esperar més temps.

Gràcies a tots i a totes,

Visca l’àmbit i visca la Vegueria del Penedès.

Fèlix Simon

Carta oberta als presidents i portaveus del grups parlamentaris del Parlament de Catalunya

2010-07-24T20:04:00.004+02:00

El Penedès, 21 de juliol del 2010

Carta oberta als presidents i portaveus del grups parlamentaris del Parlament de Catalunya

Il·lustres senyores i senyors,

Probablement aquest és l’últim escrit que us adrecem dins d’aquesta legislatura i, tot i que no deixarem de ser reivindicatius (en això, perdoneu, som incorregibles), sí que volem usar un to una mica més familiar i informal.

Aquesta ha estat una legislatura transcendental per al Penedès perquè després de gairebé cinc anys d’haver-nos-ho proposat, disposem d’un àmbit de planificació propi, aprovat per unanimitat tot just la setmana passada. És una alegria molt gran, una porta oberta a l’esperança, i un repte suggerent i engrescador.

En el proper plenari de fi de mes es portarà a aprovació la llei de vegueries. Ja sabem quines han estat les vicissituds d’aquesta llei i com es pot veure afectada per la dura sentència del TC, però això no ens pertoca ara a nosaltres valorar-ho. El que sí que ens agradaria, tal com hem dit i repetit, és que el Penedès hi fos d’entrada. Ja vam parlar-vos-en en la carta que adreçarem recentment, el passat 14 de juliol, a tots els senyors diputats i senyores diputades.

Tenim noves raons? Una sí, i no pas menor, que és l’aprovació de l’àmbit. La resta, si fa o no fa, són les mateixes de sempre, però avui les volem formular d’una altra manera, des de la proximitat, parlant als presidents d’uns grups parlamentaris a punt d’enllestir quatre anys d’àrdua feina legislativa.

Mireu, el fet de tenir l’àmbit creiem que canvia del tot les coses. Una de les raons més esgrimides i reiterades per justificar les set vegueries és que es corresponien als set àmbits de planificació i això donava una coherència i racionalitat al mapa organitzatiu català en totes les seves facetes. El mateix president de la Generalitat va apel·lar a aquest argument en la roda de premsa del 2 de febrer del 2010 subsegüent a la presentació del govern al Parlament del projecte de llei de vegueries. Doncs vinga, és l’últim plenari, endrecem bé el país, no deixem set cambres de la casa netes i polides, mentre la vuitena queda a mig fer dissabte.

Una gernació de catalans van sortit al carrer fa pocs dies per rebutjar una sentència que retallava l’Estatut aprovat pel poble i per reivindicar el dret a decidir. Som una nació, nosaltres decidim, deia l’eslògan de la manifestació. La nostra realitat nacional hi és, la sabem i ens la creiem, i no depèn de l’opinió d’un grup de juristes. Doncs bé, conscients de l’enorme distància entre una cosa i l’altra, però alhora creient que no és forassenyat fer-ne una analogia, hem encunyat un petit lema que diu Som una vegueria, nosaltres decidim. Pensem que sí que ho som, tant com les altres set, i que aquesta convenciment i aquesta voluntat no la pot dissoldre cap disposició legal. Teniu, electes del Parlament, una oportunitat magnífica –i a més l’última– per fer que les lleis s’adaptin a la realitat i no a l’inrevés

Si no hi ha ara vegueria Penedès i s’ajorna fins ves a saber quan, ens quedarà una sensació agredolça, potser més agra que dolça, tot i la satisfacció que ja hem manifestat per l’àmbit. Ens quedarà la sensació que el Parlament ha fet una mica de Constitucional respecte del Penedès, en deixar de banda la voluntat majoritària del poble expressada en aquest cas no en referèndum, però sí en les mocions de la immensa majoria dels ajuntaments de la vegueria, els quatre consells comarcals i la corrua d’adhesions d’entitats i particulars. La setmana que ve se celebra el darrer ple d’aquesta legislatura. ¿No és més democràtic, més agraït i fins i tot més sa deixar-se de consignes i rigideses i dir que sí d’una vegada a la Vegueria del Penedès?

Moltes gràcies,

SECRETARIAT DE LA PVP*
Fèlix Simon (president)
Sergi Marin (vicepresident)
Manel Cervera (secretari)
Toni Vidal (tresorer)
Jordi Sogas (Alt Penedès)
Antoni Castells (Anoia)
Julio Ramon (Baix Penedès)
Marisa Ibáñez (Garraf).

*Entitat inscrita amb el núm. 30778/B (data12/07/2005) a la Secció 1 del Registre de Barcelona (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya).

Plataforma per una Vegueria Pròpia
Carrer de l’Escorxador 19-21
08720 Vilafranca del Penedès
www.vegueriapenedes.cat

Addenda al Comunicat 156 (comunicat 156 bis, 21.07.2010)

2010-07-22T17:43:00.001+02:00

En el nostre comunicat d’ahir dèiem que no coneixíem si s’havien introduït modificacions en el projecte de llei de vegueries després del dictamen del Consell de Garanties Estatuàries i de la sentència del Tribunal Constitucional. Doncs avui mateix el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya publica dues esmenes presentades conjuntament pels grups que donen suport el govern, esmenes anunciades com a subsegüents al dictamen del CGE i que afecten disposicions transitòries. La primera diu que el Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre s’ha de constituir tan bon punt s’hagi produït la modificació de la legislació estatal corresponent. És a dir, la vegueria que s’havia d’establir primer s’ajorna sine die. La segona esmena diu que (resumint-ho) després de les eleccions municipals del 2011 es procedirà a la constitució dels quatre Consells de Vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la circumscripció territorial dels quals coincideix amb les actuals províncies del mateix nom i substituiran les diputacions. És a dir, un mer canvi de nom.

Dèiem ahir que amb els canvis que caldrà introduir per acatar la sentència del TC (o simplement el dictamen del CGE) “la llei actual pot quedar només en una carcassa: la sentència admet certs canvis de denominació, però deixa clar que només hi pot haver tantes vegueries com províncies i que canviar això i establir-ne el règim jurídic és competència estatal”. Aquestes esmenes confirmen les nostres apreciacions.

Queda per saber què passarà amb les altres noves vegueries i neix el dubte més que raonable de si arribaran a existir mai, de manera que l’enunciat de les set vegueries que la llei manté només es pot interpretar com una voluntat política explícita de negar el Penedès. A part dels temors expressats ahir se n’afegeix ara un de nou en el sentit de si es vol que l’àmbit Penedès sigui de segona categoria. Per tant les reivindicacions que ahir expressàvem mantenen més que mai la seva vigència.

EL 29-J TOTS ELS ÀMBITS TINDRAN VEGUERIA...

EL PENEDÈS NO?

EL PENEDÈS JA SOM UN ÀMBIT TERRITORIAL

I VOLEM LA VEGUERIA!

APROVACIÓ DE L’ÀMBIT PENEDÈS. Satisfacció i algunes observacions (comunicat 156, 20.07.2010)

2010-07-22T17:40:00.001+02:00

En el comunicat d'urgència del passat dia 14 fèiem saber l'aprovació del l'Àmbit de Planificació Penedès i celebràvem haver aconseguit aquesta fita. Reproduïm les paraules del comunicat: És una magnífica notícia perquè per primera vegada en l'època moderna el conjunt del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i gran part de l'Anoia) assoleix un reconeixement institucional de rang màxim. A nivell de planificació territorial i de totes les importantíssimes coses que se'n deriven, Catalunya ha quedat estructurada en 8 parts i no en 7 com fins ara. També dèiem que hi havia algunes observacions a fer que, a part del retard amb què s'ha tramitat, resumim en tres punts:

és l'únic àmbit que exigeix un regalament per al seu desplegament, amb la més que possible complicació i retard que això pot comportar
els actuals tres plans parcials que afecten el Penedès no es consideren subsidiaris sinó que tenen plena vigència fins a la redacció i aprovació del Pla Parcial del Penedès
no queda clar com es farà l'encaix dels actuals plans directors aprovats (Alt Penedès, Conca d'Òdena i Logis Penedès).

En qualsevol cas, el que ha de fer ara el territori és demanar la Delegació del Govern i la descentralització dels Serveis Territorials de la Generalitat, com en disposen la resta d'àmbits. Aquesta setmana no existeix la regió, i segons la llei això ha de ser així, no ens poden fer un gol per sota les cames.

Projecte de llei de vegueries: valoració de l'estat actual de la tramitació

Aquest projecte era previst dur-lo a aprovació en el ple de la setmana passada, però les observacions del Consell de Garanties Estatuàries i el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional van obligar a posposar-lo. En principi és previst que vagi al ple de la darrera setmana de juliol

En aquests moments no coneixem el contingut actual del projecte, ni si s'hi ha introduït modificacions El PSC parla d'acatar la sentència, però també es parla de no modificar el contingut de les lleis. La sentència i la llei van en direccions oposades i si s'han de fer canvis per acatar-la, la llei actual pot quedar només en una carcassa: la sentència admet certs canvis de denominació, però deixa clar que només hi pot haver tantes vegueries com províncies i que canviar això i establir-ne el règim jurídic és competència estatal. En aquest sentit, presentar la llei en el seu redactat actual és una fugida endavant condemnada al fracàs.

¿Quin interès té en aquest context defensar la inclusió de la vegueria Penedès? En veiem tres

primer que ha estat voluntat del territori que el Penedès sigui vegueria i si s'aprova la llei el Penedès hi ha de ser
en segon lloc que l'aprovació de la llei consagraria el número "7" i crearia unes inèrcies administratives que dificultarien el futur encaix del Penedès
en tercer lloc, en una hipotètica negociació amb Madrid que obrís la porta a modificacions provincials, el fet de no ser-hi ens podria condemnar a perpetuïtat

Per això considerem del tot necessari per al futur del Penedès que en cas que la llei tiri endavant els parlamentaris votin a favor de l'esmena que demana la inclusió del Penedès, esmena que d'acord amb el reglament, caldrà votar abans del conjunt de la llei. A tal fi hem endegat una campanya a favor d'aquest reconeixement.

Campanya final a favor de la vegueria Penedès

Es tracta d'una campanya efímera que dura des d'ara mateix fins a la votació de la llei de vegueries. Hem editat un quadríptic que recull la història i el moment actual de l'àmbit (que ja el tenim) i de la vegueria (que disposa de l'última oportunitat).

Serà una campanya simpàtica. Regalarem ampolles de vi del Penedès amb un adhesiu que diu Brindem per la vegueria ARA. Les farem arribar, junt amb el quadríptic, als parlamentaris, als grups polítics i als mitjans de comunicació d'abast nacional per tal que els prescriptors que tan sovint ens ignoren en tinguin coneixement.

Lliurarem als presidents i portaveus dels grups parlamentaris una carta en la línia de la que vam fer arribar fa poc a tots els parlamentaris urgint-los per última vegada a votar segons la voluntat democràtica expressada pel Penedès.

També presentarem mocions als ajuntaments de les quatre capitals comarcals en el sentit que les respectives corporacions demanin als parlamentaris que donin suport a l'esmena a favor del Penedès. Coincidint amb el Ple ordinari dels dimarts la moció ha estat presentada avui mateix a l'Ajuntament de Vilafranca i ha estat aprovada per unanimitat.

I d'altres iniciatives previstes pel divendres 23 i dilluns 26 de juliol, d'àmbit comarcal i nacional.

Consideracions finals

El 2 de febrer del 2010 en la presentació del projecte de llei de vegueries, el president Montilla va dir que hi contemplava 7 vegueries perquè hi havia 7 àmbits. Ara això ja no és així i no hi ha cap justificació perquè això no es doni i no hi ha justificació per dir que ens hem d'esperar.

És un moment transcendental per al futur de la comarca. La vegueria la tenim a tocar. Tal com diem a la carta que adrecem als presidents i portaveus parlamentaris la setmana que ve se celebra el darrer ple d'aquesta legislatura. ¿No és més democràtic, més agraït i fins i tot més sa deixar-se de consignes i rigideses i dir que sí d'una vegada a la Vegueria del Penedès?

EL 29-J TOTS ELS ÀMBITS TINDRAN VEGUERIA...

EL PENEDÈS NO?

EL PENEDÈS JA SOM UN ÀMBIT TERRITORIAL

I VOLEM LA VEGUERIA!

Carta oberta als 135 diputats del Parlament de Catalunya, 14-07-2010

2010-07-16T20:52:00.001+02:00

El Penedès, 14 de juliol del 2010

Carta oberta als 135 diputats del Parlament de Catalunya

Il·lustres senyores i senyors,
En un moment tan important i transcendental per al futur del nostre país, davant de la sentència adversa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, us volem fer una petita reflexió. Vet ací que des de fa temps, el nostre poble ha treballat amb fe i constància per ser un territori com els altres, una de les vegueries de Catalunya. Volem construir-nos un futur a mida, sense obstacles ni barreres al nostre anhel de llibertat. Tanmateix, des de fa un temps, els penedesencs també estem cohibits i ens sentim la llibertat amenaçada per les evidents sospites de continuar esquarterats entre dues províncies, o en les tres vegueries previstes en el projecte aprovat pel govern, malgrat haver estat feliçment reconegut el Penedès com el vuitè Àmbit funcional de planificació.

En la història de l’evolució humana ha imperat més la col·laboració que la competència despietada per la supervivència i, conseqüentment, pensem que en un model de democràcia transparent, sempre és més beneficiós col·laborar que no pas competir, ja que en aquest cas predomina el qui guanya i per tant és excloent. Encara que algú pot pensar que no és ben bé el mateix, ens agradaria veure com els partits que donen suport al govern de la Generalitat i els que estan a l’oposició col·laboren en el reconeixement del Penedès. No fer-ho i deixar-se endur per les presses i l’estrès a què sovint ens aboca el nostre món, creiem que seria un error d’abast incalculable.

La nostra feina durant els darrers cinc anys ha estat la de furejar tots els racons del nostre territori per fer arribar el missatge que calia donar un nou pas endavant, amb la participació de tots. La resposta ha estat massiva i majoritària, i no genera gaires dubtes: el Penedès amb els acords de la majoria d’institucions, i les adhesions d’associacions empresarials, entitats cíviques i ciutadans, vol i pot ser àmbit i vegueria, en la tasca solidària de promoure i estendre les condicions objectives perquè ningú quedi marginat realment de les llibertats i dels drets econòmics, socials i culturals.

Per això des de la PVP demanem a les 135 persones que tenen la representació democràtica de la ciutadania lideratge polític i compromís per evitar una nova humiliació col·lectiva, situant-nos al lloc que ens correspon, i evitant-nos viure fragmentats i a la intempèrie, a expenses d’interessos aliens. Més encara, gosem demanar a cada un dels 135 electes un gest que demostri que no ha renunciat a la llibertat d’expressar les seves pròpies idees, els seus convenciments democràtics, que demostri que també creu que les coses petites tenen el seu valor i, per tant, la seva grandesa, i el Penedès és una d’elles.

Tots tenim dret a decidir el nostre futur, i ara els toca a vostès prendre la decisió en representació nostra; de vostès depèn poder, o no, corregir aquesta anomalia perquè l’àmbit del Penedès sigui afegit a la llista de les vegueries previstes en el projecte de llei, i això és encara possible perquè hi ha una esmena en aquest sentit que haurà de ser votada en sessió plenària. Si no es transmet aquest missatge de solidaritat i de col·laboració, la població penedesenca reaccionarà majoritàriament creient que el joc no és prou net, i això pot perjudicar la participació en les properes conteses electorals i fins i tot els bons resultats que els diversos partits legítimament volen obtenir.

Rebin amb afecte la nostra petició i acceptin el més sincer oferiment del Penedès que convida tothom a gaudir-ne amb generositat.
Senyors diputats, senyores diputades, moltes gràcies

SECRETARIAT DE LA PVP*
Fèlix Simon (president)
Sergi Marin (vicepresident)
Manel Cervera (secretari)
Toni Vidal (tresorer)
Jordi Sogas (Alt Penedès)
Antoni Castells (Anoia)
Julio Ramon (Baix Penedès)
Marisa Ibáñez (Garraf).

*Entitat inscrita amb el núm. 30778/B (data12/07/2005) a la Secció 1 del Registre de Barcelona (Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya).

Plataforma per una Vegueria Pròpia
Carrer de l’Escorxador 19-21
08720 Vilafranca del Penedès
www.vegueriapenedes.cat

El Penedès ja és el vuitè àmbit de Catalunya ! (comunicat 155, 14-07-2010)

2010-07-16T18:35:00.001+02:00

El Ple del Parlament d’avui dimecres,14-07-2010, ha aprovat per unanimitat la creació de l’àmbit de planificació Penedès. És d’entrada una magnífica notícia perquè per primera vegada en l’època moderna el conjunt del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i gran part de l’Anoia) assoleix un reconeixement institucional de rang màxim. A nivell de planificació territorial i de totes les importantíssimes coses que se’n deriven, Catalunya ha quedat estructurada en 8 parts i no en 7 com fins ara. La llei de l’àmbit presenta, com ja hem dit altres vegades, alguns dubtes, però no per això deixa de ser una consecució transcendental per al futur del Penedès. Servirà per endreçar el conjunt de les quatre comarques des del Penedès mateix, i no des de fora, amb el subsegüent augment del pes dels interessos i de la voluntat de penedesencs i penedesenques. I també, segons la normativa vigent, mentre no es legisli sobre la divisió de Catalunya en regions, el govern, a l’hora de planificar els serveis, ha de tenir en compte subsidiàriament aquest nou àmbit territorial. En aquesta línia, i tenint present que el projecte de llei de vegueries sembla tocat de mort per la sentència del TC, els àmbits estan cridats a esdevenir una mena de vegueries de facto per a tot el que fa a l’organització administrativa, territorial i possiblement electoral de Catalunya.

Aquest és el comunicat d’urgència redactat per la PVP a la sortida del Ple. El proper dimarts dia 20 farem una roda de premsa i un nou comunicat més extens on exposarem amb tota mena de detalls què significa per als penedesencs i penedesenques l’aprovació d’aquesta llei i en quin estat es troba la llei de vegueries.

ENHORABONA PENEDÈS

GRÀCIES A TOTS I A TOTES!

L'Àmbit Funcional del Penedès a punt per a la seva aprovació definitiva (comunicat 154, 30-06-2010)

2010-07-04T23:05:00.001+02:00

L’Àmbit Funcional de Planificació Territorial del Penedès, serà aprovat pel Ple del Parlament en data propera. És una gran notícia, que omple de satisfacció moltíssims penedesencs i penedesenques que han desitjat i esperat amb impaciència aquest decisiu reconeixement de la unitat territorial que formen l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i bona part de l’Anoia

L’acord per unanimitat de tramitar la proposició de Llei presentada per CIU i PP al Ple del Parlament de Catalunya del dia 16 de desembre de 2009, va atorgar un punt de partença sòlid. Enrere quedava un itinerari atzarós i ple d’obstacles, com ja hem denunciat repetidament, que va des del bloqueig dels anteriors acords de la Comissió de Política Territorial del 21 de juny de 2006 i del 5 de desembre de 2007, fins a la dilació de més d’un any de la proposició de llei que havia estat presentada l’estiu del 2008 pels partits abans esmentats. I encara, un cop admesa la llei a tràmit, va ser real l’amenaça que alguna esmena parcial signifiqués una retallada important, però sortosament això es va poder evitar.

Després de seguir els passos establerts, es va nomenar la ponència, que va estudiar les esmenes proposades, especialment per part del tripartit, algunes de les quals compliquen el camí d’aquest àmbit sobretot en imposar un desplegament reglamentari del qual els altres àmbits estan exempts, tal com vam donar a conèixer en el nostre comunicat 152 del passat 15 de juny. Amb tot, la part substancial de la llei tirava endavant amb un ampli consens.

El 28 de juny va ser publicat l’informe que avui ha estat presentat a la Comissió de Política Territorial per a la seva aprovació definitiva amb el corresponent dictamen, i que ha comptat amb l’acord de tots els grups parlamentaris. Superats doncs tots els tràmits i amb el dictamen enllestit, la llei està a un pas de ser aprovada en el proper ple del 14-15 de juliol, si la Mesa del Parlament, com així sembla que serà, decideix incloure-ho a l’ordre del dia.

Vivim, doncs un moment transcendental que ens ha d’omplir de goig i d’esperança. Ara no és hora de fer-nos retrets. Aquesta és una fita històrica, una gran VICTORIA DE TOT EL PENEDÈS, fruit del treball i la constància de moltes persones, des de la PVP, les entitats, institucions, organitzacions empresarials, organitzacions i partits polítics, mitjans de comunicació, i de tanta i tanta gent a nivell individual. Ho celebrarem plegats tant bon punt l’aprovació sigui definitiva. Mentrestant:

ENHORABONA PENEDÈS

GRÀCIES A TOTS I A TOTES!

EL PERQUÈ I EL COM DE LA CAMPANYA DE LA PVP (5/5), 22-06-2010

2010-07-04T17:55:00.001+02:00

Qualsevol territori que vulgui tenir uns referents clars, obeint una lògica i perseguint uns objectius inequívocs, haurà de maldar per aconseguir-ho i li tocarà resistir i perseverar. Ara bé, implicar-se en aquest procés no acostuma a ser una actitud generalitzada i el que és més habitual és que sigui una minoria la que pren la iniciativa, es mobilitza i treballa amb generositat, fent la feina pròpia i l’aliena. Està demostrat que la millor estratègia és assolir la proximitat del poder i la subsidiarietat en la presa de decisions, ja que ajuda a tenir consciència de quines son les possibilitats reals per desenvolupar les prestacions a què hom aspira i creu tenir dret; és en l’àmbit local on es viuen els problemes globals i des de on es pot començar afrontar el futur amb confiança.

El president Pasqual Maragall en el debat de política general del 28.09.2004, declarava que Catalunya havia de tenir un model territorial propi que garantís el progrés social i econòmic, i això es podia plantejar gràcies a l’impuls de les vegueries, construint espais de creixement, d’identitat econòmica i de connexió amb l’entorn, per formar un conjunt equilibrat i sostenible; i tot gràcies a tres principis fonamentals, descentralització (proximitat i subsidiarietat), eficiència (racionalitat i simplicitat) i heterogeneïtat (flexibilitat i simetria). Però en aquest projecte el Penedès seguiria esquarterat, en tres vegueries, com desprès al cap de 6 anys s’ha confirmat amb la Llei que va aprovar el govern el 02.02.2010, i que tenim pendent que ratifiqui el Parlament, esperem que amb l’esmena per afegir-hi el Penedès.

Poc abans d’aquell debat de política general, un manifest de l’IEP, presidit aleshores per Joan Solé i Bordes, posava en alerta a tothom. La resposta no es va fer esperar, especialment entre els grups més compromesos en la defensa del territori, com ara els que integràvem el col·lectiu Salvem el Penedès, i va ser així que va néixer la Plataforma per una Vegueria Pròpia, una entitat que té per finalitat recuperar definitivament el nostre reconeixement. La PVP ha fet un llarg camí, ple d’anades i vingudes, de gent que han abandonat i d’altres que s’hi han incorporat, amb grans dosis d’il·lusió, que ha persistit fins avui sense defallir, amb menys gent activa que la del principi, però amb un equip compacte que, en aquesta darrera fase de la campanya, ha cregut que era necessari optar per unes maneres més racionals que emocionals.

L’estratègia de la PVP es va definir des del principi, i l’hem seguit al peu de la lletra: tres onades d’un any/dos anys cadascuna, cavalcant cada una d’elles sobre la següent, i desplegant de manera cronològica les cinc tasques establertes; la primera, la presentació de la PVP i la divulgació de les seves finalitats, la segona l’agitació al carrer, una fase prèvia a la tercera i molt important, que va ser la recollida d’adhesions a ciutadans, entitats, empreses, associacions, per iniciar les determinacions jurídiques en una quarta fase, les mocions als ajuntaments i consells comarcals, i finalitzar l’actual i darrera, que la varem anomenar de control i que està concentrada gairebé exclusivament en els grups polítics del Parlament de Catalunya.

Durant aquests darrers 2.000 dies hem fet una feina transversal, de mobilització, de debat i de reflexió, sense limitacions i amb el compromís dels que hi han volgut ser, cosa que ha permès demostrar que som un poble amb aspiracions compartides i propòsits comuns. Però encara queden reptes pendents i gestos per veure, els toca als parlamentaris, més enllà dels tacticismes, tancar els acords. El que era una finalitat de la PVP, creiem que ara és una realitat majoritàriament compartida, s’ha despertat l’esperit penedesenc, el sentiment de pertinença a una entitat territorial específica, pròxima i pròpia. I per fer-ho possible ara, només cal que els polítics pensin en el Penedès, i no pas en les properes eleccions; l’objectiu final és preservar els valors que encara conserva aquest territori, corregir-ne els estralls que s’hi han produït i que amenacen d’estendre-s’hi i projectar-hi un futur amb menys creixements quantitatius i més desenvolupament qualitatius; i això només ho podem encarrilar amb l’Àmbit i la Vegueria del Penedès.

Fèlix Simon

Plataforma per una Vegueria Pròpia

A punt de fer el CIM: un pla director imposat (comunicat 153, 21-06-2010)

2010-06-22T23:12:00.001+02:00

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar inicialment el Pla Director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès (18-6-2010) Aquest pla contempla la posada en marxa del Centre intermodal del Penedès (el CIM o Logis Penedès) i el document del DPTOP diu textualment que aquest centre logístic “és coherent amb les determinacions del Pla Territorial del Camp de Tarragona”

El Penedès en general i la PVP en particular hem reclamat des de fa cinc anys poder disposar d’un àmbit de planificació propi, un àmbit que sembla que finalment arribarà, i amb el temor que quedi descafeïnat. Les reiterades dilacions del DPTOP no són pas alienes a la possibilitat d’aprovar aquest Pla director. Hem tingut sempre clar que si l’àmbit s’hagués tirat endavant en el seu moment (i algun partit no hagués canviat de parer en el moment decisiu) el territori hauria tingut veu i vot en la decisió de si vol aquesta infraestructura, com la vol, on la vol, o si senzillament no la vol. Un debat que segur que no hauria esta fàcil perquè hi ha opinions, arguments i interessos contraposats, però que en qualsevol cas evitaria imposar les coses des de fora en coherència amb un àmbit de planificació que no és el nostre. I, fet aquí, també s’hauria pogut tenir en compte l’opinió dels ajuntaments destinataris de la infraestructura que ara per ara si han manifestat clarament en contra.

El CIM suposa per les seves dimensions (177 ha) un impacte impressionant damunt del territori amb conseqüències sobre el medi ambient i la salut, tot i que es preveuen cauteles. I sobretot pot significar el final irreversible d’un model de país i de comarca construït a escala humana a partir del potencial agrícola, vinícola, turístic, de serveis i moderadament industrial. D’altra banda, el pla preveu que el CIM estigui connectat amb l’AP7 (de titularitat estatal), amb l’A7 (també i a hores d’ara inexistent) i amb el futur corredor ferroviari mediterrani d’amplada europeu (el més calent del qual és a l’aigüera). Es planteja una grandiosa infraestructura, majoritàriament logística, sense tenir-ne lligats els accessos.

El gran esquer per “vendre” aquest pla és la creació del llocs de treball, un esquer especialment llaminer en moments de tant d’atur i en una comarca on és tan alt com el Baix Penedès. Els números que consten al document de la Generalitat parlen de 5770 llocs de treball directes i 9330 si s’hi afegeixen els indirectes. No ens oposarem pas a la millora de l’ocupació a les nostres comarques però preferiríem que les oportunitats de feina anessin cap a una altra banda. I a més, no podem deixar de tenir dubtes sobre aquestes xifres que, en un cas similar com el del CIM Vallès, no guarden ni de bon tros aquesta proporció. Finalment, ateses les dimensions del mercat de treball a les nostres comarques, costa d’imaginar que de cop hi pugui haver gairebé 10000 llocs més. I en tractar-se de feines de baixa qualificació hi ha una possibilitat molt alta que els nous llocs de treball facin un efecte crida fora del Penedès i no solucionin l’atur interior.

En resum, la Plataforma per una Vegueria Pròpia reitera que l’àmbit Penedès arriba tard. El volem, el necessitem i ens ajudarà a millorar la planificació i el futur del nostre territori. Però aquest retard ens pot deixar servituds de difícil redreçament: el CIM n’és un exemple paradigmàtic.

ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ PROPI SENSE RETALLADES

VEGUERIA PENEDÈS, JA

LA PARTICIPACIO CIUTADANA I ELS SEUS INSTRUMENTS (4/5), 15/06/2010

2010-06-22T22:54:00.001+02:00

En una democràcia representativa, que és aquella que nosaltres patim o gaudim, segons es miri, l’eina de participació ciutadana per definició és el dret de vot que exercim cada quatre anys, entre llistes tancades proposades pels aparells dels partits, i gràcies. Se suposa que tots coneixem el programa electoral detalladament, i, per tant, triem el que entenem escau. Per qui no acaba de creure-hi, i vol alguna cosa més participativa, els poders polítics ens brinden unes eines o instruments més aviat escadussers i parcials.

El principal d’ells és l’anomenada INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR. Es tracta de recollir un número ingent de signatures, sota unes formalitats realment notables, en pro d’una formulació legislativa concreta, que cal menar al Parlament de Catalunya per què quan a aquest li sembli entri al debat parlamentari. El número de signatures exigides, el termini per recollir-les, i les formalitats de validació de les mateixes fan quasi be impossible assolir-les fora de l’àmbit metropolità, i sense el suport de les administracions. A més, queda en mans dels partits parlamentaris la seva presa en consideració per dur-les al debat en ple, i, encara, poden ser rebutjades sense més (exemple de la ILP contra els transgènics), o, preses en consideració, ser subjecte de tal quantitat d’esmenes que la facin irreconeixible (cas de la ILP contra les corrides de toros). Així, doncs, molta feina per a poc resultat, i del tot contraindicat per iniciatives territorials o sectorials limitades .

Una altra via és la que proposa la nova Llei de Consultes. Aquesta té quasi els mateixos entrebancs formals de l’anterior, però, a canvi, possibilita la seva aplicació a nivell municipal (no comarcal o veguerial), i obliga la Generalitat o l’Ajuntament a convocar la ciutadania a una consulta no vinculant sobre el particular interessat. En el cas que es pretengui un referèndum, cal el previ permís de l’Estat espanyol. Els dèficits democràtics, doncs, tornen a ser formals, territorials, sobirans, i de manca de vinculació. Tot plegat, doncs, una altra via morta, a la pràctica, si es proposa des de la societat civil.

La intervenció als òrgans de poder a través de la introducció de mocions en llurs plens decisoris, per exemple ajuntaments o consells comarcals, per tal que aquest instin instàncies superiors a prendre tal o qual acord legislatiu precisen de la prèvia complicitat de participants en els mateixos, la garantia d’un acord de majoria qualificada, i la voluntat de complir-lo. Està, per tant, massa sotmesa a aquestes prèvies complicitats, que causen recels i confrontacions, i tampoc no garanteixen cap resultat. Aquest ha estat l’instrument utilitzat per la PVP en la fase argumental de la campanya pro vegueria i àmbit Penedès, amb els resultats ja coneguts a municipis i comarques.

Finalment, queda el més opac i des-regulat de tots ells. La formació de grups d’influència prop dels òrgans de poder, insinuant tendències sociològiques favorables als pretesos influïts, amb caràcter d’avantatge territorial, normalment electoral, a favor dels mateixos, o de reacció més o menys abraonada, normalment territorial o sectorial, a certes negatives a allò que es proposa aconseguir per la dita influència. Malgrat ser el sistema que menys ens agrada, hem de dir que és el que dona millors resultats, atès que, utilitzat a l’extrem per la PVP en la seva campanya a favor de l’àmbit i la vegueria, és l’únic que ha donat algun fruït. La qual cosa no deixa de ser controvertit al si de la pròpia Plataforma entre el recolzament dels seus partidaris, les crítiques dels seus detractors, i en tot cas denúncia de la qualitat i capacitat de la nostra classe política.

Allò que caldria, al nostre parer, és que, conseqüència d’acostar l’elegit a l’electe, la pressió social al territori o al sector la sentís el propi electe en referència al que representa sense embuts ni escapatòria, en una reforma a fons del nostre sistema electoral que establís llistes territorials veguerials i/o obertes, d’elecció directa, i, naturalment, amb el Penedès com a una de les circumscripcions d’aquest esquema.

Sergi Marin i Sanabria

Plataforma per una Vegueria Pròpia.

L’Àmbit de Planificació entra a la recta final però no s’han esvaït tots els dubtes (comunicat 152, 15-06-2010)

2010-06-16T23:36:00.001+02:00

La proposició de llei de l'àmbit de planificació Penedès que el Parlament va acordar tramitar per unanimitat el 16 de desembre del 2009 està entrant ja a la recta final, però no s'han esvaït tots els dubtes que aquesta tramitació ha generat.

En primer lloc sorprèn la lentitud amb què ha tirat endavant en comparació amb la llei de vegueries; tot i dur-li dos mesos d'avantatge és gairebé segur que aniran al mateix Ple, i encara això serà així perquè la de vegueries ha hagut de passar pel Consell de Garanties Estatuàries. Sembla que hi ha una voluntat clara del tripartit d'evitar que l'àmbit s'aprovi abans que les vegueries. Una aprovació prèvia de l'àmbit hauria estat un argument gairebé incontestable per incloure el Penedès en el redactat inicial de la llei de vegueries.

La segona sorpresa ha estat la pluja d'esmenes que li ha caigut al damunt quan es tracta d'una llei sense complicacions i que semblava consensuada d'entrada. Unes poques són del grup Mixt (Ciutadans) però la majoria les han presentades els tres grups del Tripartit de manera conjunta. Lògicament no n'hi ha de CiU ni del PP ja que són els partits que van presentar la iniciativa legislativa.

Dues de les esmenes del PSC-ERC-ICV fan referència a un factor nou: un reglament que ha de desenvolupar la llei. Això no havia passat en la tramitació del primers àmbits ni en el de l'Alt Pirineu-Aran afegit el 2001: en aquets casos la llei era el punt final. Un reglament és sempre una arma perillosa que està en mans del govern (no del parlament) i que pot desvirtuar o descafeïnar el sentit de la llei. Un cop més el Penedès és discriminat i se l'obliga a fer un camí molt més difícil i tortuós que la resta de territoris catalans.

Una tercera sorpresa ve de la tria del relator. La ponència, com és normatiu, va nomenar un relator; tot i que la llei la van proposar els grups de l'oposició, el corró parlamentari ha imposat que el relator fos d'un dels partits del govern, en concret el representant del PSC. Es dóna la paradoxa que qui menys ha cregut en aquest àmbit, que va arribar a votar-hi en contra en comissió, que va estar a punt de presentar una esmena a la totalitat a la llei, ara serà l'encarregat de defensar-la en el ple parlamentari on es durà a aprovació.

I l'última sorpresa és una petita esmena que afecta la PVP i que queda per la història de la petulància de ses senyories. Al paràgraf setè de l'exposició de motius (que no té valor normatiu) es deia textualment "Especialment després de la forta mobilització social impulsada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia". A petició del tripartit aquest paràgraf ha estat suprimit, no fos cas que algú pensés que la ciutadania hi ha tingut alguna cosa a veure. Després s'ompliran la boca de participació.

Aprofitem l'avinentesa per informat de l'última hora de la llei de vegueries.

El 2 de juny, i en el termini mínim possible, es publica al Butlletí Oficial del Parlament la versió del Projecte de llei de vegueries amb les modificacions introduïdes a la Comissió d'Afers Institucionals. Les esmenes desestimades de l'oposició (pràcticament totes) s'inclouen en el redactat de la llei sota el títol "Esmenes reservades per a defensar en el Ple". Entre aquestes hi ha la famosa esmena de CiU, amb el número 16 que és la que demana la creació de la vegueria del Penedès; CiU manté també la polèmica esmena del referèndum. El projecte està ja llest, doncs, per anar al Ple per a la seva aprovació. Com que les esmenes es voten per separat, vol dir que fins a l'últim segon queda oberta la possibilitat de la inclusió del Penedès.

Tanmateix, primer el grup parlamentari del PP i després el de CiU han portat aquest projecte de llei al Consell de Garanties Estatuàries. Això en retardarà un mes la possible aprovació ja que no podrà anar al ple de finals de juny com volia el govern, sinó que haurà d'anar, previsiblement, al del 14-15 de juliol atès que el Consell té un mes de termini fer formular el seu dictamen. Caldrà veure, en el no gens improbable cas que el Consell formuli serioses objeccions a la llei, si el govern farà cas d'aquest màxim òrgan consultiu del nostre entramat institucional o decidirà, com ja ha fet altres, vegades tirar pel dret.

Suposant que s'aprovin totes dues lleis, al final d'aquesta legislatura ens quedarà un país amb vuit àmbits, set vegueries i una vuitena demarcació que no és exactament una vegueria (l'Aran), que segons com és més, però que en canvi no és un àmbit, i amb la resta d'àmbits que són vegueries, excepte un que no n'és, i que ben mirat és com un àmbit virtual fins que un reglament no li posi l'uniforme preceptiu. Un veritable garbuix en nom de la planificació i de l'ordenació territorial.

ARA, L'ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS

ELECCIONS CADA QUATRE ANYS (3/5), 8-6-2010

2010-06-14T21:14:00.001+02:00

Democràcia etimològicament signifiqui govern del poble, i les lleis
intenten articular els procediments perquè això sigui possible, encara
que no sempre ho aconsegueixi. La Constitució garanteix l'autonomia de
l'individu davant l'estat (status libertatis), i també el dret a
participar en la formació de la voluntat estatal (status activae
civitatis) exercint tant el dret a elegir i ser elegit a les assemblees
representatives (sufragi actiu i passiu), com el dret a ocupar càrrecs
públics. Així l'article 23.1 reconeix el dret a participar en els afers
públics, directament o per mitjà dels representants, lliurement elegits
en eleccions periòdiques per sufragi universal.

En les eleccions s'elegeixen els representants del poble. Són un
mecanisme d'expressió de la voluntat popular, però mai l'abandó del seu
poder en els electes, que són els que prenen decisions, tenen el poder
normatiu i endeguen projectes en el seu nom. La forma d'escollir-los ja
és controvertida. Així hi ha queixes de partits que no veuen una
correlació entre els vots que reben i els escons que obtenen, o pel
nombre de vots que calen per tenir un escó segons la circumscripció. Són
temes que s'articulen en les lleis electorals. I són difícilment
modificables una vegada passen l'etapa constituent ja que els interessos
d'uns i altres es contraposen i porten a l'immobilisme i la paràlisi. Un
exemple clar és Catalunya, on la llei electoral vigent és encara
provisional després de trenta anys. Aquesta és una de les raons per les
que es demana que si es modifica, i es fa per Vegueries, no poden quedar
decisions a fer més endavant tant en la definició com en l'àmbit, perquè
si una llei ja té feina per aconseguir suports, les modificacions són
gairebé impossibles. Per tant el Penedès ara.

Temes com l'administració territorial no es poden estar debatent cada
quatre anys, que és el termini habitual de les legislatures. Són fruit
de pactes institucionals i els acords es protegeixen per majories
qualificades. També l'educació, afers estrangers, pensions, relacions
laborals, estratègia antiterrorisme, etc. Malgrat això els representats
del poble poden analitzar i debatre tots els temes i actuar d'acord a
llur preparació, ideari i capacitat, entenent per tal adhesió de vots
suficients per tirar les iniciatives endavant. A vegades però es tanquen
en una torre de marfil i s'allunyen de la realitat. Malgrat es deuen al
poble que els vota, prefereixen seguir el dictat de qui els posa a les
llistes.

Per això s'articulen organismes intermedis que garanteixin l'adequada
participació ciutadana. Alguns són institucionals, encara que són poc
escoltats, no gaire efectius i sovint contaminats per la política. En
altres els ciutadans troben les lleres d'accés al poder barrades per
l'herbam dels interessos i els procediments. I sovint queden desencisats
perquè els partits solen desenvolupar ponts de diàleg amb les altres
formacions, fan acords i prenen compromisos que a vegades els
condicionen. Aleshores actuen de manera autònoma amb la representació
que tenen. Cerquen les contrapartides que creuen adients per les
negociacions i renúncies d'aquells temes que veuen difícil tirar
endavant i que acaben sent menys prioritaris. Per això floreixen els
lobbies de tall anglosaxó que cuiden de mantenir informats els òrgans
legislatius i tenen cura de que no surti cap cosa contrària als seus
interessos. Mantenen contactes, fan propostes i miren de moure els seus
partidaris per mostrar les seves capacitats. Són camins polítics
legítims, sempre que no es serveixin de pràctiques corruptes o il·legals.

D'ací que per obtenir determinants posicionaments, com la Vegueria del
Penedès, s'ha constituït una plataforma transversal, no partidista, amb
l'únic objectiu d'aglutinar esforços, explicar situacions, incentivar
actuacions, fer el seguiment i assegurar que les informacions flueixin
de dalt a baix i de baix a d'alt, de manera que es sigui el més eficient
possible en la consecució dels interessos del territori. Perquè el
ciutadà ha de tenir la certesa que els representants del poble són
simplement això, i no una autoritat més a la que han de servir.

Pere Prat
Plataforma per una Vegueria pròpia

EL PLE I LES COMISSIONS DEL PARLAMENT (2/5), 1-6-2010

2010-06-14T21:09:00.001+02:00

La PVP des d’un inici de la seva campanya, fa uns cinc anys, tenia clar que per poder aconseguir l’àmbit de planificació i la vegueria, hauria de passar pel Parlament. Per la majoria de la ciutadania, el Parlament com a institució és una gran desconeguda, però encara ho és més la seva organització i funcionament. Intentarem explicar part d’aquestes a partir de la trajectòria de la PVP. Remarquem d’entrada la diferència entre els projectes i les proposicions de llei: els primers es fan a instàncies del govern mentre que les segones provenen dels grups parlamentaris.

Atès que la creació d’un nou àmbit va dins del paquet de la legislació referent als plans territorials de Catalunya, es va optar per aconseguir que la Comissió de Política Territorial instés al Govern a fer un projecte de llei per crear l’àmbit de planificació Penedès. Això es va fer dos cops, el 2006 i el 2007, comptant amb el suport de CiU, ERC i PP, però en els dos casos es va fracassar, en el primer per l’acabament sobtat de la legislatura i en el segon per les contínues dilacions del govern en concret del Departament de Política Territorial que van anar molt més enllà dels quatre mesos que preveu el reglament.

Es va decidir una altra estratègia que era presentar una proposició de llei de l’àmbit directament a la Mesa del Parlament (juny 2008) amb el suport dels tres mateixos partits, però a l’últim moment ERC se’n va desmarcar al·legant que continuaria treballant-hi des de dins del govern. En no obtenir-ne resultats es va demanar als partits CiU i PP que activessin la proposició de llei al Parlament (desembre 2009) i aquesta vegada va ser la definitiva: es va admetre a tràmit amb el suport de tots els grups ja que el PSC va retirar l’esmena a la totalitat.

Seguint els passos establerts, la proposició de llei s’ha tramitat a la Comissió corresponent (la de Política Territorial), on s’han dut a terme les compareixences proposades pels grups parlamentaris i a partit d’aquí ha continuat el seu camí per via d’urgència. El termini de presentació d’esmenes s’ha dilatat fins el 2 de juny, dia en que està previst que es creí la Ponència que ha de redactar el text definitiu de la llei, i que posteriorment passarà al Ple per a la seva votació i aprovació.

Pel que fa a la Llei de Vegueries, és un projecte presentat pel govern a través del Departament de Governació i forma part del desenvolupament de l’Estatut. El procediment seguit ha estat el següent: admissió a tràmit per la Mesa del Parlament per via d’urgència, votació de les esmenes a la totalitat, reenviament a la Comissió d’Afers Institucionals on s’han realitzat en un sol dia les mínimes compareixences, creació i treball de la Ponència on s’han vist les esmenes parcials a la llei. Una d’elles, presentada per CiU demanava la inclusió de la Vegueria del Penedès, que com se sap no figura en el redactat inicial de la llei, però la majoria governamental (PSC,ERC,ICV) la va rebutjar el passat dia 27 de manera que a hores d’ara la vegueria Penedès queda ajornada sine die.

D’altra banda, l’informe del Lletrat del Parlament posa en qüestió l’adequació de diversos punts de la llei amb l’Estatut i en aquest context els grups de l’oposició n’han sol·licitat l’enviament al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que dilatarà un mes la tramitació (a part de la sentència del Tribunal Constitucional que previsiblement s’abraonarà amb les vegueries). El tràmit parlamentari ha de continuar amb la recepció de l‘informe del Consell, el reenviament de la llei al Ple, on es podran admetre esmenes, el debat i la votació de la llei.

Tot i que les circumstàncies no inviten pas a l’optimisme, creiem que encara queden oportunitats, si hi ha la coherència i la valentia política suficient, perquè el Penedès sigui una Vegueria més de Catalunya, ara, des d’un inici. Després d’anys de feina, i donada la solució pactada pel govern amb el Síndic d’Aran, creiem que és hora que el Govern sigui coherent i no discrimini al Penedès per interessos partidistes.

Julio Ramon i Berrio

Plataforma per una Vegueria pròpia.

LA VEGUERIA AL PARLAMENT (1/5), 25-05-2010

2010-06-14T21:07:00.000+02:00

Cinc anys de treball i d’esforç de tantíssims penedesencs i penedesenques per tal de poder disposar d’un àmbit de planificació i d’una vegueria pròpies han desembocat a la riba on havia de desembocar, el Parlament de Catalunya. Si volíem que les nostres comarques tinguessin reconeguda la seva singularitat i que disposessin dels mateixos instruments que els altres territoris, calia que les lleis del país així ho establissin.

En democràcia qui fa les lleis és el Parlament, dipositari de la sobirania popular a través dels representants electes del poble. A Catalunya d’això en sabem molt, perquè portem segles d’història desbrossant aquest camí: s’ha dit que les Corts Catalanes són una de les formes democràtiques més antigues d’Europa. I al Penedès també: la primera cort general documentada es reuní a Vilafranca el 1218 durant el regnat de Jaume I.

L’actual Parlament de Catalunya fou restablert per l’Estatut de 1979, quan a tot l’estat s’instaurà la democràcia després de la dictadura. L’integren 135 parlamentaris escollits pel sistema de llistes tancades i bloquejades. Una disposició transitòria implantà un sistema electoral que té com a circumscripció la província a manca d’una llei electoral pròpia que en més de 30 anys no hi ha hagut manera de tirar endavant

Els diputats s’agrupen en grups parlamentaris. L’òrgan de direcció del Parlament és la Mesa, constituïda pel president, dos vicepresidents i quatre secretaris. Hi ha dos períodes de sessions ordinàries, un que va de l‘1 de setembre al 31 de desembre i un altre del 15 de gener al 31 de juliol. Es poden fer sessions extraordinàries fora d’aquests períodes.

Ens trobem a finals de legislatura i queden poc més de dos mesos de sessions, cosa que en principi vol dir 4 plenaris en els quals es presenten les lleis a aprovació. Les dues lleis que ens afecten de manera tan directa formen part d’un gran paquet de lleis que es pretén que siguin aprovades dins d’aquesta legislatura. A tal fi, s’estan tramitant per la via d’urgència.

Com s’ha dit abans, el Parlament és el màxim òrgan de representativitat ja que reuneix totes les persones que el poble ha escollit. Tot i que la tria té lloc un cop cada quatre anys, l’esperit democràtic no consisteix a donar en un xec en blanc als electes per tot el període, sinó que aquests escoltin contínuament la pulsació dels seus votants. Després de tot el que ha passat al Penedès en aquests darrers anys, de la mobilització a favor de la vegueria, de les mocions aprovades per la immensa majoria dels ajuntaments –que no legislen, però que representen la voluntat popular a una escala més propera, simple i espontània–, del clam dels sectors professionals, culturals i associatius, etc., seria una decepció molt gran que el Parlament no instituís l’àmbit de planificació Penedès en les mateixes condicions que la resta d’àmbits i que la vegueria Penedès no figurés en el redactat inicial de la llei de vegueries. Esperem que els nostres diputats facin honor a la seva condició de representants del poble i no de transmissors de les consignes dels partits.

Un apunt per acabar. Ja s’ha dit que Catalunya no disposa de llei electoral pròpia. Els intents de fer-la no han arribat a bon port, entre altres coses perquè segons l’actual Estatut es requereix una majoria qualificada de 2/3. On sí que sembla que hi ha acord entre totes les forces és que la circumscripció electoral al parlament català siguin les vegueries: una raó més, i de pes, per reclamar la vegueria del Penedès.

Manel Cervera

Plataforma per una Vegueria pròpia

La ponència de la Llei de Vegueries fa concessions a l’Aran però No al Penedès (comunicat 151, 02.06.2010)

2010-06-05T18:27:00.001+02:00

La llei de vegueries ha passat ara el tràmit de la Ponència. La Ponència té la missió d'estudiar les esmenes presentades i recomanar quines creu que val la pena incorporar al text de la llei; la Ponència està integrada per un representant de cada un dels grups de la cambra els quals hi tenen vot ponderat, és a dir proporcional a la seva representació. Hi ha un ponent relator que en aquest cas ha estat el diputat d'ERC senyor Miquel Àngel Estradé.

Del total de 47 esmenes considerades, la ponència tan sols recomana tenir-ne 9 en consideració que afecten 5 dels 32 articles, i 6 més que modifiquen les disposicions addicionals. Totes les esmenes recomanades per la ponència són de les que han estat presentades pel PSC+ERC+ICV, llevat de 3 del PPC amb poca incidència.

Amb les seves recomanacions la ponència redacta un informe que lliura a la comissió corresponent, en aquest cas la d'Afers Institucionals, la qual és qui farà el redactat definitiu del projecte de llei que se sotmetrà al Ple. Aquest informe haurà d'anar acompanyat del que ha estat demanat al Consell de Garanties Estatuàries. El Ple és qui ha d'aprovar la llei votant en principi article per article, i durant la sessió plenària hi ha encara lloc per fer modificacions.

Pel que ens afecta més directament, una de les esmenes recomanades modifica l'article 9 que estableix les demarcacions veguerials on s'atén la reivindicació del síndic de l'Aran d'excloure aquest territori de la vegueria de l'Alt Pirineu, mentre que no es té en consideració l'esmena que afectava el mateix article reclamant l'addició de la demarcació veguerial del Penedès. O sigui que a la pràctica hi ha vuit demarcacions, malgrat haver-se dit per activa i passiva que només n'hi hauria set, però la vuitena no és el Penedès.

Aquests són els fets a data d'avui. Davant d'aquests fets, el Secretariat de la PVP vol fer constar el següent.

1. L'excepció aplicada a la vall d'Aran, no fa més que confirmar un tracte de favor al síndic d'Aran, diputat del grup del PSC, i una clara actitud del tripartit de deixar de banda les reivindicacions del Penedès.

2. En aquest mercadeig, ha quedat ben clara un cop més l'escassa capacitat (o bé l'escassa voluntat) d'ERC d'incidir a favor de la vegueria Penedès en del si del govern i de la ponència.

3. La llei de vegueries, feta amb consensos parcials, desoint les reivindicacions del territori, qüestionada en diversos aspectes pel mateix lletrat del Parlament, i portada al Consell de Garanties Estatuàries, no sembla que sigui el millor instrument per a una organització de futur i estable del territori. I enllà de tot això, la PVP només pot donar el seu suport i assentiment a una llei que inclogui el Penedès.

4. En qualsevol cas, la PVP continuarà lluitant i pressionant perquè l'esmena a favor del Penedès sigui incorporada i pugui ser votada a favor en el tràmit final de la llei que és el Ple del Parlament.

ARA, L'ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA PENEDÈS

Una esmena a la Llei de Vegueries pot fer possible la Vegueria Penedès Ara (comunicat 150, 03-05-2010)

2010-05-04T23:22:00.001+02:00

Ens trobem en aquests moments en plena tramitació de la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació (el que coneixem com a àmbit) i de la llei de Vegueries. Els nostres darrers comunicats 148 i 149 informaven de la intervenció del president de la PVP en el tràmit de compareixences de la llei de Vegueries i d’ell mateix i altres representants del territori en la de l`àmbit de planificació; aquest dimecres dia 5 hi haurà la segona tongada de compareixences en relació amb aquesta darrera llei, la qual a partir d’aquest moment seguirà la seva tramitació per la via d’urgència. Cal destacar la unanimitat de la Cambra a favor de l’àmbit i les afirmacions de representants dels partits de la majoria governamental en el sentit que aquest àmbit s’aprovarà amb el mateix contingut que la resta, paraules que esvaeixen els dubtes d’un possible “descafeïnament”.

A part d’aquest tràmit, en relació amb l’activitat parlamentària que afecta el Penedès cal remarcar els dos punts següents.

a) La presentació d’esmenes a la llei de vegueries. El termini acabava el dia 28 d’abril i avui han sortit publicades al Butlletí Oficial del Parlament. N’hi ha un total de 45 presentades pel grup parlamentari del PP (25), els tres partits de la majoria governamental de forma conjunta (14) i el grup parlamentari de CiU (6). Volem destacar que les dels grups de la majoria inclouen algunes propostes formulades per la PVP en el sentit d’agilitar la tramitació en els articles 4-6 que són els que preveuen la creació de noves vegueries. Però sens dubte l’esmena de més transcendència per als penedesencs és la tercera de les presentades pel grup de CiU que afecta l’article 9 de la llei, el que enumera quines són les vegueries, i diu textualment així: Addició: h) La demarcació veguerial del Penedès comprèn els municipis corresponents a les comarques de l‘Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, llevat, en aquest cas, dels 7 municipis de l’Alta Anoia... (els enumera). Si aquesta esmena s’aprovés, tindríem la vegueria del Penedès al mateix moment que s’instauressin les altres set, cosa que vol dir, si els terminis es compleixen, en un màxim de dos-tres mesos. Cal tenir en compte que el mateix Butlletí del Parlament d’avui publica la creació de la ponència parlamentària que ha d’elaborar l’informe sobre la llei de vegueries.

b) La reunió de membres de la PVP amb parlamentaris dels grups que han donat suport a la vegueria: CiU, ERC i PP. Val a dir que els representants del PP excusaren la seva assistència. Amb els dels altres grups es va parlar, sobretot, del tema de l‘esmena de CiU per sondejar (i impulsar) la disponibilitat a donar-hi suport. Tot i que la conversa no sempre va ser fàcil, i tot i que els dos partits mantenen posicions no coincidents, la impressió dels membres de la PVP és que es comença a produir un desglaç i que la possibilitat d’un vot favorable suficient a l’esmena pro-Penedès no és una quimera.

Per acabar unes reflexions complementàries

- Com se sap l’Estatut està pendent de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol i un dels aspectes que té moltes possibilitats de ser suprimit és el de les vegueries, especialment en el sentit que aquestes substitueixen les diputacions.

- En el supòsit d’aprovació i no recusació de les vegueries, caldrà per desplegar-les modificar fins a 14 lleis estatals, cosa que vol dir comptar amb la no sempre fàcil anuència i col·laboració del govern de Madrid; podria ser que això es fes una vegada, però si el Penedès no hi és d’entrada, serà dificilíssim tornar a moure la maquinària estatal per a noves modificacions

- En el supòsit de no aprovació de la llei o de supressió de les vegueries per part del Tribunal Constitucional (que es podria produir fins i tot abans que la llei fos aprovada), recobra una especial rellevància l’àmbit de planificació ja que segons la legislació vigent, mentre no hi hagi una nova divisió territorial, els àmbits exerceixen subsidiàriament les funcions de descentralització de la Generalitat i dels seus serveis.

Per a la PVP, les 8 vegueries són sobretot una aposta per a l’equilibri territorial de Catalunya ja que poden millorar les condicions econòmiques, ambientals i socials de tot el país, i no cal dir del Penedès. Per això, volem fer una nova crida i aquesta sí que serà la definitiva, dirigida a tots els partits, també al PSC i a ICV, per aprovar ara el projecte de llei de vegueries, amb la demarcació del Penedès incorporada.

La PVP és una entitat cívica que ha cohesionat el moviment a favor de la vegueria del Penedès tan bé com ha sabut i amb tanta energia com ha pogut. Ara hem arribat a un punt gairebé de final del recorregut i la responsabilitat que la vegueria sigui una realitat és en mans dels nostres representants electes. Esperem que actuïn amb responsabilitat, per damunt de consignes i tacticismes, i facin realitat la VEGUERIA PENEDÈS ARA: ho tenim a tocar, i per això continuarem amb el nostre compromís de treball fins el darrer instant, que vagi teixint les complicitats necessàries.

Video: Compareixença de la PVP i d'altres organitzacions i persones a la tramitació de la Llei de l'Àmbit Penedès, 21.04.2010

2010-04-30T23:43:00.001+02:00

Vídeo de la nostra intervenció, la dels representants dels grups parlamentaris i la resposta final:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=781474&p_cp2=tot&p_cp3=131&p_cp22=cerca

Parlament de Catalunya,
Comissió de Política Territorial. 21/04/2010 - sessió ordinària
Compareixença d'una representació de la Plataforma per la Vegueria del Penedès amb relació a les proposicions de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació i de modificació de l'article 2 de la Llei 1/1995 i l'article 12 de la Llei 23/1983.
Data: 21/04/2010
Durada: 1 h. 2 m. 18 s.

Compareixença de la PVP i d'altres organitzacions i persones a la tramitació de la Llei de l'Àmbit Penedès (comunicat 149, 23.04.2010)

2010-04-29T07:05:00.001+02:00

El passat dimecres 21 d’abril, va tenir lloc la primera sessió de compareixences en relació al projecte de llei de l’àmbit de planificació Penedès que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

El tràmit de compareixences és un mecanisme de participació ciutadana previst per l’article 106 del Reglament del Parlament i té per objectiu que la societat civil, especialment els sectors afectats per una llei determinada, pugui expressar el seu parer. Els diferents grups proposen les compareixences i, en el cas d’aquesta llei se n’han admès un total de ¿? les quals s’han repartit en dues sessions, la de dimecres i una propera prevista per al 5 de maig. Sobta la generositat d’acceptació de compareixences en comparació amb l’estratègia restrictiva que es va donar en el cas de la llei de vegueries. És evident d’interès dels grups de la majoria parlamentària d’accelerar al màxim aquesta llei, mentre que la de l’àmbit s’ha anat demorant fins al punt que, tot i haver començat a tramitar-se dos mesos abans, no es podrà aprovar abans que la de vegueries, cosa que dificultarà enormement la inclusió del Penedès en el primer redactat d’aquesta llei de vegueries.

Els compareixents en aquesta primera sessió van ser:

Sr. Albert Tubau, en representació de l’Associació d’empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès
Sr. Ramon Felip president de la Unió Empresarial de l’Anoia
Sr. Albert Calzada, president de la Unió Empresarial del Penedès
Sr. Fèlix Simon, president de la plataforma per una Vegueria Pròpia
Sr. Ramon Arnabat, president de l‘Institut d’Estudis Penedesencs
Sr, Francesc Pascual, president de la denominació d’origen Penedès
Sra. Maria Rovira, en representació del sindicat Unió de Pagesos
Sr. Francesc Rica, en representació del sindicat UGT
Sr. Jesús Burgueño, membre de la Comissió de Delimitació Territorial del Col·legi de Geògrafs de Catalunya
Sr. Josep Roca, director del Centre de Política del Sòl de la Universitat Politècnica de Catalunya
Sr. Jaume Font, doctor en geografia i especialista en ordenació territorial.

Al matí van intervenir els tres representants de la unions empresarials els quals es van posicionar clarament a favor de l‘àmbit i de la vegueria, llevat del Sr. Calzada que va mostrar una certa ambigüitat tot i que l’associació que presideix hi està adherida de fa anys. En canvi va ser especialment clara i contundent l’exposició del Sr. Tubau.

El primer grup de compareixences de la tarda va incloure els Srs. Simon, Arnabat i Pascual, els quals van defensar l’àmbit sense fissures, cadascú des de la seva respectiva entitat i punt de vista. El Sr. Simon va fer èmfasi en el complicat calendari que ha hagut de seguir aquesta tramitació i en els reiterats incompliments del Departament de PTOP dels mandats parlamentaris. El Sr. Arnabat va lamentar que lEP hagués estat exclòs de la compareixença a la llei de vegueries i va defensar de forma documentada i brillant la necessitat de l’àmbit i la vegueria. El Sr. Pascual va exposar mitjançant un power point la justificació i característiques de la denominació d’origen Penedès i com hi sortirà guanyant amb l’àmbit començant pel fet que permetrà superar molts dels actuals trencacolls administratius.

El torn següent va reunir els representants dels sindicats, amb una magnífica exposició de la representant de la Unió de Pagesos, mentre que el de la UGT no va entrar pràcticament gens a parlar de l‘àmbit

El darrer torn va reunir tres persones en qualitat d’expertes en ordenació territorial i aquí els vents no van acabar de bufar a favor. El Sr. Burgueño, un dels principals responsables de l’informe Roca, va dir que la vegueria Penedès no té gens de justificació històrica i amb prou feines d’altra mena, tot i que va respectar la voluntat de les comarques. El Sr. Roca es ma mostrar com un defensor ultrancer de la metròpoli barcelonina i va afirmar que la separació del Penedès serà perjudicial per a la metròpoli i per al mateix Penedès. El Sr. Font en canvi, en un to científic i humanista alhora, va argumentar favor del àmbit i la vegueria Penedès des del punt de vista de la geografia humana, del paisatge i de l’ordenació territorial.

El funcionament de les compareixences estableix que a cada compareixent els grups parlamentaris li poden adreçar preguntes per ser contestades. Van intervenir els diputats srs. Joan Raventós (CiU), Roberto Labandera (PSC), Miquel Carrillo (ERC), Santi Rodríguez (PP) i Salvador Milà (ICV). Atès que en aquest cas tots els grups s’han posicionat a favor de l’àmbit, les preguntes no el van posar en qüestió i van ser fonamentalment de dues menes: unes demanant certs aclariments sobre qüestions relacionades amb l’exposició de cada compareixent en relació a l’àmbit i altres justificant la posició de cada grup en aquest tema de l’àmbit i/o en el de la vegueria: en aquest aspecte va destacar el representant d’ERC. També va ser especialment significativa la intervenció del Sr. Labandera afirmant que el seu grup era favorable a l’àmbit no per convenciment sinó per compromís polític.

La PVP valora en general de manera positiva aquesta sessió entenent-la com el penúltim pas cap a la consecució de l’àmbit de planificació Penedès, tot i que lamenta la lentitud del procediment. També mostra la satisfacció pel fet que els diversos grups, i especialment els de la majoria governamental, van afirmar que aquest àmbit no sofrirà cap mena de rebaixa i tindrà la mateixa categoria i tractament que la resta dels altres set actualment vigents. Això consta al diari de sessions i serà una argument a esgrimir en el cas que algú se’n desdigués.

ARA, L’ÀMBIT FUNCIONAL I LA VEGUERIA

Fotos PVP al Parlament de Catalunya, 21-04-2010

2010-04-25T11:17:00.001+02:00

Compareixença al Parlament de Catalunya sobre l'Àmbit Funcional de
Planificació pel Penedès.

La PVP compareix al Parlament de Catalunya per l'Àmbit Funcional del Penedès, 21-04-2010

2010-04-24T08:57:00.002+02:00

Dimecres, 21 d’abril del 2010, Comissió de Política Territorial
Sessió: ordinària - Sala de grups

La Comissió de Política Territorial va començar ar les 10 hores i a l’ordre del dia hi apareixien 135 punts.

Els 121 primers son preguntes al govern, que el conseller Nadal respongué oralmente.

Els punt 122 al 135 foren les compareixences, de la proposició de llei de reconeixement del Penedès com a àrea funcional de planificació.

HI va haver intervencions de les patronals: ADEG + UEP + UEA

A més de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP), van comparèixer les entitats l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) i la Denominació d’Origen Penedès.

També comparegueren els sindicats: COP, UGT i UE, i finalment 5 especialistes.

Un cop acabades les compareixences, la proposició segueix el tràmit per la via d’urgència.

La PVP a la "Xerrada sobre les lluites territorials i el sindicalisme nacional i de classe", 21-04-2010

2010-04-24T08:53:00.003+02:00

La Pobla de Claramunt, exposició "El Penedès pot i vol ser Vegueria"

2010-04-24T08:33:00.003+02:00

La Sala Municipal d’Exposicions de la Pobla de Claramunt ha acollit des del diumenge 18 d’abril de fins al divendres 23 d’abril de 2010 l'exposició-mostra sobre la Vegueria del Penedès, amb el títol “El Penedès pot i vol ser vegueria”.

La mostra, organitzada pel departament de Cultura de l'Ajuntament de La Pobla de Claramunt, la va inaugurar l’alcalde, Santi Broch, i membres de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (Vegueria Penedès).

AMB LA VP, EL TERRITORI ADQUIREIX PROTAGONISME. Fèlix Simon, El 3 de Vuit, 09-04-2010

2010-04-17T19:39:00.001+02:00

La campanya iniciada a principis del 2005 per la Plataforma per una Vegueria Pròpia és la que desencadena els moviments parlamentaris a favor de l‘àmbit i la vegueria, gràcies all recolzament d’una majoria aclaparadora del territori. La Vegueria del Penedès, no ha estat mai una prioritat de cap partit, només cal consultar les hemeroteques. Per això ara, és el pitjor moment per reivindicar que un partit ha fet més que un altre. Sense la Plataforma per una Vegueria Pròpia, s’estaria tramitant la llei de Vegueries al Parlament de Catalunya, sense pena ni glòria per al Penedès, i tampoc tindríem l’Àmbit Funcional propi. Des d’ERC s’insisteix darrerament, per desviar l’atenció, a responsabilitzar CIU de no tenir l’Àmbit Funcional, ja que ho podien fer en aprovar la llei 1/1995, que va fixar 6 àmbits d’aplicació, sense el Penedès, o que des del passat 16 de desembre s’haurien pogut espavilar una mica i tenir ja fetes les compareixences.

Però també, convé recordar que les propostes de resolució sobre la creació de l’àmbit, amb les 4 comarques incorporades, van ser presentades primer per CIU i el PPC, per separat, i aprovada a la Comissió de Política Territorial el 21.06.2006; una segona vegada per CIU i també pel PPC, va ser aprovada per la mateixa Comissió el 5.12.2007, però davant de d’incompliment del govern aquests dos mateixos grups presenten proposicions de llei que, ara sí, arriben al Ple del Parlament i són aprovades per unanimitat el 16.12.2009. ERC no va liderar cap d’aquestes iniciatives en formar part dels governs del tripartit i d’Entesa, malgrat que el text de la declaració programàtica que estableix la creació de vegueries, no concreta enlloc el nombre.

Podem afirmar doncs, que si CIU hagués volgut, el Penedès seria Àmbit funcional des del 1995, però és tan cert com això que si ERC hagués volgut haguéssim tingut l’Àmbit el 2008, i en els dos supòsits, el mapa de vegueries sobre el que ha treballat de moment el govern seria de vuit, com afirma el diputat Miquel Carrillo, “perquè pren com a base els àmbits de planificació vigents”.

Ens trobem a les vigílies de la campanya electoral del Parlament, i tenim la tramitació de la Llei de vegueries i de l’àmbit funcional del Penedès. Davant de tot aquest panorama, ¿què cal fer ara? ¿què és el millor per al Penedès? Dir que ara hi som més a prop, i que s’ha deixat una porta oberta a la llei, per fer-ho possible a la propera legislatura, ens sona a especulació. Perquè és clar, poden passar dues coses:

- si governen els mateixos d’ara, és a dir el tripartit, i el PSC no la vol de cap manera, no sé com es pot prometre que la tindrem a la propera legislatura.

- si governen uns altres, és a dir CiU, i si com el Sr. Carrillo no es cansa de repetir, aquest partit està fent tots els possibles per impedir la vegueria, doncs tampoc no hi ha cap garantia que la tinguem.

Els que no vivim de la política i no estem condicionats per les estratègies de partit, com és el cas de la PVP, ho tenim ben clar. Creiem que el més senzill, lògic i raonable, és que els partits que hi són favorables tant en el territori, com en el parlament, com en el posicionament dels seus òrgans de govern, aprovin l’àmbit funcional sense esmenes i també la llei de vegueries amb el Penedès incorporat, i s’hauran acabat les discussions. Ens sembla que qualsevol altra opció hipoteca el futur de la vegueria i va en contra de la voluntat majoritària del Penedès.

Per la nostra part continuarem persistint i perseverant fins el final, convençuts que tindrem un àmbit funcional com els altres 7, i diguem-ho clar, des de la PVP només podem recolzar la Llei de Vegueries si hi ha la del Penedès. Un cop aprovat l’àmbit funcional, mentre no es legisli sobre la divisió de Catalunya en vegueries, el Govern de la Generalitat ha de tenir en compte subsidiàriament els àmbits territorials definits, i el del Penedès també, com els altres 7, ni més, ni menys; i el dia que s’aprovin les vegueries, en aquesta o a la propera legislatura, la nostra també hi serà, però des d’un principi, i amb els mateixos drets.

Fèlix Simon

President

Plataforma per una Vegueria Pròpia

SI ERC VOL, TINDREM LA VP ARA. Fèlix Simon, L'Extra, 07-04-2010

2010-04-17T19:37:00.001+02:00

Si no hagués nascut la Plataforma per una Vegueria Pròpia, s’estaria tramitant la llei de Vegueries al Parlament de Catalunya, sense pena ni glòria per al Penedès, i tampoc tindríem l’Àmbit Funcional propi. Des d’ERC s’insisteix darrerament, per desviar l’atenció, a responsabilitzar CIU de no tenir encara l’Àmbit Funcional, ja que ho podien fer en aprovar la Llei 1/1995, que va fixar 6 àmbits d’aplicació, sense el Penedès, o que des del passat 16 de desembre s’haurien pogut espavilar una mica i tenir ja fetes les compareixences.

I cal explicar també que en un altre moment, tampoc no es va poder aprofitar la proposició de llei presentada pels diputats d’ERC, Srs. Josep Lluís Carod-Rovira, Jordi Portabella, Josep Bargalló, Ernest Benach i Angel Colom, de modificació del Pla Territorial General de Catalunya, en el sentit de reconeixement de les comarques del Penedès com a àrea funcional de planificació. La petició era d’incorporar una nova àrea funcional de planificació, amb les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf, però sense l’Anoia. El 21 de maig del 1996, decau la proposició, ja que el govern de CIU no va donar la conformitat a la seva tramitació.

Les propostes de resolució sobre la creació de l’àmbit, amb les 4 comarques, amb l’Anoia també incorporada, són presentades la primera per CIU i el PP, per separat, i aprovada a la Comissió de Política Territorial el 21.06.2006. Aquesta iniciativa havia prosperat gràcies a la campanya iniciada a principis del 2005 per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. La següent proposta, presentada per CIU i també pel PP, va ser aprovada el 5.12.2007; però davant de l’incompliment del Govern, es presenten per part d’aquests dos mateixos grups les proposicions de llei que, ara sí, arriben al Ple del Parlament i són aprovades per unanimitat el 16.12.2009. En totes aquestes iniciatives ERC no hi va participar, en formar part dels governs del tripartit i d’Entesa.

És doncs ben cert que si CIU hagués volgut, el Penedès seria Àmbit funcional des del 1995, però és tan cert com això que si ERC hagués volgut hauríem tingut l’Àmbit el 2008, i en els dos supòsits, el mapa de vegueries sobre el que ha treballat de moment el govern seria de vuit, com afirma el diputat Miquel Carrillo, “perquè pren com a base els àmbits de planificació vigents”. Recordar també que el text de la declaració programàtica signada el 21.11.2006, pel PSC, ERC i ICV, no estableix el nombre de vegueries, però si que estableix que la llei ha d’incloure la creació, modificació i la supressió de les vegueries.

Estaria bé, també recordar a tothom que els actuals diputats penedesencs al Parlament, Santi Rodriguez i Dolors Montserrat (PP), Joan Raventos i Marta Llorens (CIU), Miquel Carrillo i Marina Llançana (ERC), Roberto Labandera i Mila Arcarons (PSC), van ser escollits pels respectius partits i no pas pel territori. Ara per “culpa” de la Plataforma, tots ells s’han hagut de posicionar, alguns fan campanya a favor de la VP i d’altres en contra, seguint en bona part les directrius del partit respectiu, exactament 6 a 2; però 4 la volen ara, 2 a partir de la propera legislatura i 2 no la volen mai.

Ara som a les vigílies de la campanya electoral del Parlament, tenim la tramitació de la Llei de vegueries i de l’àmbit funcional del Penedès. Davant de tot aquest panorama, ¿què cal fer ara? ¿què és el millor per al Penedès? Dir que ara hi som més a prop, i que s’ha deixat una porta oberta a la llei, per fer-ho possible a la propera legislatura, ens sona a especulació. Perquè, és clar, poden passar dues coses:

- si governen els mateixos d’ara, és a dir el tripartit, i el PSC no la vol de cap manera, no sé com es pot prometre que la tindrem a la propera legislatura

Des de la PVP creiem que el més senzill, lògic i raonable, és que els partits que hi són favorables tant en el territori, com en el parlament, com en el posicionament dels seus òrgans de govern, aprovin l’àmbit funcional sense esmenes i també la llei de vegueries amb el Penedès incorporat, i s’hauran acabat les discussions. Els que no vivim i no estem condicionats per la política de partits, ho tenim més que clar, i creiem que qualsevol altra opció seria injustificable, donat que aniria en contra de la voluntat de la majoria de penedesencs. Negar-s’hi, seria una clara vulneració de l’esperit democràtic que voldríem per al país.

Ens toca doncs continuar persistint i perseverant fins el final, convençuts que tindrem un àmbit funcional com els altres 7, i diguem-ho clar, des de la PVP només podem recolzar la Llei de Vegueries si hi ha la del Penedès. Un cop aprovat l’àmbit funcional, mentre no es legisli sobre la divisió de Catalunya en vegueries, tindrem els mateix drets que els altres 7, ni més, ni menys; i el dia que s’aprovin les vegueries, si es a la propera legislatura, la nostra també hi serà, però des d’un principi.

Fèlix Simon

President

Plataforma per una Vegueria Pròpia

Compareixença de la PVP a la Tramitació de la Llei de Vegueries (comunicat 148, 29-03-2010)

2010-04-02T14:06:00.001+02:00

El passat divendres 26 de març, la PVP va ser invitada a comparèixer a la comissió d’Afers Institucionals del Parlament per donar a conèixer als grups parlamentaris la seva posició davant d’aquesta llei.

El tràmit de compareixences és un mecanisme de participació ciutadana previst per l’article 106 del Reglament del Parlament i té per objectiu que la societat civil, especialment els sectors afectats per una llei determinada, pugui expressar el seu parer. Els diferents grups proposen els compareixents i, en el cas d’aquesta llei se n’havien demanat més de 100, la major part a proposta de l’oposició; a l’hora de la veritat només hi va haver 14 compareixences de les 16 proposades per la majoria governamental (entre les quals la PVP) que va vetar totes les de l’oposició: entre aquestes que van ser rebutjades hi havia, pel que fa al Penedès, l’Institut d’Estudis Penedesencs, i els representants de les associacions empresarials i del món del vi i el cava, etc.

Signants del Manifest per la Vegueria de l’Alt Pirineu, junt amb la PVP l’únic representant civil; totes les altres compareixences provenien del món polític: els presidents de les 4 diputacions, de la federació i de l’associació de municipis, els presidents dels consells comarcals de la Cerdanya i el Solsonès i els alcaldes de Lleida, Tarragona, Reus i Tortosa. Van declinar la invitació el síndic d’Aran i el senyor Miquel Roca. Per part de la plataforma va intervenir el seu president Fèlix Simon. Sobre aquesta intervenció i el conjunt de la sessió cal recalcar els punts següents

Al començament el president de la PVP va lamentar el rebuig de tants testimonis, especialment els dels penedesencs que avalen la petició de la vegueria, i va dir que a l’hora de la veritat, la participació ciutadana en els afers públics troba tota mena d’entrebancs.
El gruix de la intervenció va seguir el discurs habitual de la PVP. Va exposar les raons de tipus històric, geogràfic, econòmic, demogràfic i social a favor de la vegueria pròpia; va insistir en la necessitat de preservar aquest territori envoltat d’una àrea metropolitana potentíssima i una altra d’emergent, però encara amb prou caràcter per no ser absorbit; i va expressar que és ara, al moment d’aprovar-se la llei, quan convé que hi sigui el Penedès i no deixar-ho per a un hipotètic futur. Va acabar resumint la intervenció en tres raons: a) la identitat penedesenca; b) els acords parlamentaris (el darrer per unanimitat) a favor de l’àmbit de planificació que és la condició i l’avantsala de la vegueria; i c) i sobretot la voluntat expressada democràticament per la gran majoria d’ajuntaments de les quatre comarques.
En el torn d’intervenció, els representants dels grups parlamentaris van comentar l’exposició del president de la PVP i es van posicionar sobre el seu contingut, alhora que li adreçaven diverses preguntes. Pel grup de CiU, va parlar Lluís Corominas que va prendre partit de manera pública i inequívoca a favor de la vegueria Penedès; la segona intervenció va ser de la representant del PSC Carme Figueras que va mantenir la coneguda postura d’oposar-s’hi sense matisos. ERC, per mitjà de Miquel Carrillo, es va atribuir el mèrit de la creació de les vegueries i es va mostrar favorable a la inclusió de la del Penedès tot i que va defensar fer-ho més endavant entenent que la llei deixa la porta prou oberta. La representant del PP M. Ángeles Olano també va dir que estava d’acord amb la vegueria Penedès; finalment, Jaume Bosch d’ICV va dir que el compromís era de 7 vegueries però que no es tancaven a futures ampliacions.
D’entre les respostes donades pel president de la PVP destaca la que va fer al PSC en el sentit que all territori hi ha hagut –i s’està donant ara– un pronunciament de molts electes i fins i tot d’algun diputat a favor de la vegueria Penedès, cosa que mostra una clara contradicció amb la postura inflexible de la direcció del partit. Al representant d’ICV li digué que en cap document dels pactes de govern dels dos tripartits hi figura el nombre de vegueries de manera que set no és un compromís públic, però li va agrair la flexibilitat mostrada. També va agrair el suport dels grups favorables a la vegueria Penedès i els va demanar un darrer esforç per introduir i votar l’esmena pertinent que permeti incloure-la en el redactat inicial.

Dues curiositats per acabar. D’una banda, l’exposició de Fèlix Simon va ser seguida amb un gran interès i un gran silenci a tota la sala, interès i silenci més evidents que en d’altres compareixences. D’altra banda, les intervencions dels diferents grups parlamentaris van propiciar estones de “foc creuat” entre ells, cosa que tampoc havia passat en altres compareixences i que posa de manifest que la qüestió de la vegueria Penedès està en el centre del debat de la llei de vegueries.

Compareixença de Fèlix Simon, PVP, per la llei de vegueries, Parlament de Catalunya, 26-03-2010

2010-03-28T19:05:00.004+02:00

Comissió d'Afers Institucionals. 26/03/2010 - sessió ordinària

Compareixença de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, amb relació al Projecte de llei de vegueries.
Compareixença.

Intervinent: Simon Paraiso, Fèlix
Entitat de l'intervinent: Plataforma per una vegueria del Penedès
Expedient: 353-00920/08
Data: 26/03/2010
Hora: de 13:18:28 a 13:34:45
Durada: 16 m. 17 s.

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=635078&p_cp2=635922&p_cp3=62&p_cp22=cerca

Parlament de Catalunya, 26-03-2010: Seqüencia del debat de la Compareixença de Fèlix Simon, PVP, per la llei de vegueries

2010-03-28T15:42:00.002+02:00

Compareixença de Fèlix Simon, portaveu de la Plataforma per la Vegueria Penedès, amb relació al Projecte de llei de vegueries.

Cliqueu:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=635078&p_cp2=tot&p_cp3=62&p_cp22=cerca

Convocatòria de la Compareixença de la PVP al Parlament, 26-03-2010

2010-03-28T15:18:00.001+02:00

Divendres 26 de març 2010 (a partir de les 9,30 hores)

COMISSIÓ D’AFERS INSTITUCIONALS

Compareixences del Projecte de Llei de Vegueries

Sala de grups – Parlament de Catalunya.

Emissió en directe Canal 1 (www.parlament-cat)

La compareixença de la PVP: 13 hores aproximadament..

Podeu consultar l’ordre del dia:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/ordre-dia?url=PCAT_URL/actualitat/agenda/260347471.htm

LA PVP I LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DE VEGUERIES (Comunicat 147, 15.03.2010)

2010-03-16T19:41:00.001+01:00

La PVP celebra l’inici del debat de la llei de vegueries, l’instrument que ha de permetre al Penedès disposar de vegueria pròpia, però alhora manifesta, com ja va fer al seu moment, la seva contrarietat pel fet que el projecte de llei presentat pel govern tripartit no la inclogui en el redactat inicial, objectiu principal de l’acció política d’aquesta plataforma.
La PVP manifesta el seu desacord amb la presentació d’una esmena a la totalitat de la llei per part dels grups parlamentaris del PP i especialment de CiU, encara que valora que un dels arguments esgrimits per presentar-la fos la no inclusió de la vegueria Penedès en el redactat del projecte. Tot i que des del nostre punt de vista no presentar-la hauria aplanat el camí, confiem en la voluntat manifestada per aquests grups d’esmenar la llei en el sentit que hi sigui inclòs el Penedès durant la seva tramitació per a la seva aprovació en el moment inicial
El passat dijous 11 de març, una representació de la Plataforma va ser rebuda pel president d’ERC, Sr. Joan Puigcercós acompanyat d’altres diputats i diputades del territori, i pel ponent d’ERC a la llei, Sr Miquel Angel Estradé. Tot i constatar que les posicions pel que fa a la inclusió del Penedès de forma immediata en l’actual redactat de la llei continuen certament allunyades, hem de fer constar el bon ambient de la reunió i el caràcter dialogant del president que va deixar les portes obertes a les nostres demandes atenent a la conjuntura política de cada moment, i va acceptar incorporar millores ara mateix en el redactat de la mateixa que facilitin que en un futur proper pugui haver-hi noves vegueries, si s’escau.
Manifestar la nostra satisfacció per la presentació i aprovació, moltes d’elles per unanimitat, a diversos ajuntaments i consells comarcals de mocions en el sentit de reclamar la inclusió de la vegueria Penedès en el redactat inicial de la llei. Recalcar que la satisfacció és encara més gran pel fet que aquestes mocions no han esta impulsades en cap cas per la PVP, i responen al fet que aquests estaments han assumit la reclamació com a pròpia.
Fer saber que, per la nostra part, hem redactat una Declaració a favor de la Vegueria Penedès ara i l’hem enviat a tots els regidors i regidores dels ajuntaments de les quatre comarques per tal que la signin. La intenció és recollir un bon plec de signatures i fer-lo arribar al Molt Honorable President del Parlament com una mostra més del suport del territori a la necessitat i urgència d’aprovar ara la vegueria Penedès.

La nova cultura del territori penedesenc (Fèlix Simon, 10-03-2010)

2010-03-16T19:30:00.000+01:00

L’ECONOMIA DE L’ENDEMÀ DE LA CRISI

III Pla Estratègic de l’Alt Penedès (FUNDACIÓ PRO PENEDÈS)

Dimecres, 10 de març de 2010, al Castell de Castellet

-------------------------------------------------------------------------------------------

Comunicació: La nova cultura del territori penedesenc

Avui, el Penedès és una realitat complexa i fràgil, un territori estressat, però que gaudeix encara d’una gran riquesa i diversitat de paisatges, un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu en la prevenció dels incendis forestals i de l’erosió del sòl. La importància del paisatge és cabdal per a qualsevol territori, ja que a més de valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial i identitària.

Les persones com a centre de l’atenció

El manifest del maig del 2006 de la Societat Catalana de Geografia, diu textualment: Cada ciutadà té dret a viure en un àmbit digne, sa i bonic, però també té el deure de prendre’n cura i d’exigir que els representants de la societat vetllin per ell. I afegia poc després: El paisatge és un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom. Caldrà doncs tenir present la seva complexitat, ja que és el resultat de l’acció d’innombrables factors interrelacionats i depenents entre ells, factors naturals i humans: una part fonamental del tot la formen les persones, que són predominants a l’ecosistema. L’ecologia aplicada al territori, proposa que la manera de portar endavant els projectes territorials s’ha de canviar per una altra que es basi més en l’observació i descripció permanent i en un diàleg constant entre polítics, tècnics, agents socials i ciutadania, de manera que es puguin resoldre més rapidament les necessitats de la població, i millorar el seu benestar.

Els avantatges competitius d’un territori

El Penedès conté valors ecològics, culturals i patrimonials, els quals constitueixen el context necessari per poder bastir una economia, si aquesta en respecta els límits i les condicions d’equilibri. El potencial endogen d’un territori constitueix un actiu econòmic de primer ordre. Però la nostra cultura ho veu al revés; és l'economia el marc de referència que decideix si és possible tenir en compte l'ecologia i fins a quin punt. I des de ja fa temps que l'economia real és esclava de la financera que domina el món especulant sobre qualsevol realitat. Han de prevaler els valors de la sostenibilitat ambiental, de l’eficiència funcional i de l’equitat social.

La competitivitat de les empreses d’una regió geogràfica com el Penedès es troba determinada i condicionada per un ampli ventall de factors, des dels propis d’estratègia i recursos de les empreses fins als més indirectes, com les infraestructures, o les mateixes actituds socials. Aquesta mena de consideracions van ser posades de moda a principis dels anys 90 com a resultat de les investigacions fetes a partir de l’anàlisi de deu països amb diferent grau de desenvolupament. Van observar i proposar com les economies podien ésser estructurades en els anomenats clusters d’empreses afins, de suport, i relacionades a l’entorn de fonts d’avantatge competitiu d’ordre superior, com habilitats o coneixements específics. Sense parlar pròpiament del Penedès com a cluster, sí que per la mida i les característiques podrien ser d’aplicació algunes de les seves receptes.

Per evitar que es continui consumint amb desordre i voracitat un recurs limitat, com es el territori, cal un compromís del conjunt de la població. Els experts vaticinen que la gestió prudent del territori ha d’esdevenir l’element central d’un nou debat democràtic on participin tots els actors implicats. Així se’n podrà assumir una definició extensiva que identifiqui els seus caràcters i valors ambientals, paisatgístics i urbans amb el territori propi de les persones, amb els seus “llocs”. A partir d’aquí caldrà promoure una nova representació del patrimoni territorial per renovar la consciència dels propis valors identitaris, i garantir una ajuda per valoritzar aquells actors econòmics, socials i culturals que participin creativament en la formació de projectes que augmentant el valor del patrimoni territorial local, generin una nova economia social.

La cohesió territorial es una prioritat dinàmica que fa imprescindible identificar les idiosincràcies i les prioritats específiques de cada territori de cara a millorar la competitivitat i el benestar individual i col.lectiu. A banda del PIB, cal tenir en compte altres indicadors i mesurar l’impacte dels canvis estructurals de la població i els territoris, però també s’hauran d’establir indicadors d’intangibles: creativitat, innovació, cooperació, participació, etc. I establir diversos criteris de valoració, com poden ser el grau i la forma de la participació social en la presa de decisions; la qualitat ambiental i social incloent-hi el reconeixement de la diversitat cultural i el grau d’autonomia del sistema territorial local en la producció, la informació, la cultura, els estils de vida, etc.

El territori, espai de llibertat i poder

L’impuls dels valors de sostenibilitat ambiental, d’eficiència econòmica i d’equitat social requereix una nova cultura del territori, que afavorirà alhora l’evolució harmònica del paisatge. Aquesta cultura es projecta com un motor de canvi i converteix el territori, en aquest cas el Penedès, en un espai de llibertat i de poder, obert als valors de la modernitat, per progressar sense ambigüitats en el sentit de la solidaritat i el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu.

Les administracions que actuen a cadascun dels nivells territorials (local, regional/veguerial, autonòmic, estatal i europeu) han de revisar els seus objectius, les seves normatives i els seus instruments de gestió territorial per posar-los al servei de la col·lectivitat d’una manera més efectiva. La planificació territorial ha de proporcionar acords bàsics sobre, per exemple, el traçat de les infraestructures, el desenvolupament dels assentaments i el sistema dels espais oberts.

Aquests acords fan realitat la implicació ciutadana en la gestió pública. I com a conseqüència d’un major nivell d’autogovern, de federalisme i de democràcia directa, augmenta significativament el benestar personal, tal com ho demostren estudis seriosos. La gent és més feliç quan pot participar en la política a través d’un govern a escala pròxima i comprensible; quan aquest govern desborda l’àmbit individualista i encoratja les relacions humanes, i per tant polítiques, que menen a compartir preocupacions i il·lusions comunes i a establir renovades pautes de justícia distributiva.

Una qüestió de supervivència col.lectiva

La creació de l’entitat “Plataforma per una vegueria pròpia” a principis del 2005, va significar obrir un debat intens i democràtic en què, respectant tots els parers, s’ha produït una inclinació clarament majoritària a favor que el Penedès disposi del seu Àmbit Funcional de Planificació i d’una Vegueria Pròpia. El treball que s’ha dut a terme ha estat fonamental per consolidar la feina feta anteriorment i per potenciar el sentiment de pertinença, el de moltes persones que estimen i volen el millor Penedès possible, convençuts que el futur no es una cosa feta i predeterminada, sinó que es troba obert a molts futurs possibles.

El naixement de la PVP va ser una resposta a una necessitat sentida i creixent. Tot procés ha de tenir un desllorigador, és a dir, un esdeveniment que el faci arrencar. La planificació territorial i urbanística és un instrument essencial per a l’actuació dels poders públics, i el Penedès durant molts anys ha continuat trossejat, i sense veu ni vot. Ara, el govern i el Parlament no es poden desentendre del nostre territori ja que, com dèiem en el nostre manifest inicial de fa més de cinc anys, si les societats es constitueixen en allò en què els homes i les dones creuen, la recuperació d’una vegueria pròpia comportaria per a tot aquest territori millores molt importants:

a) Refermar la nostra capacitat de decisió a l’hora de definir les grans línies estratègiques del nostre territori, que, per la situació geogràfica que té, pateix les pressions metropolitanes.

b) Permetre gestionar millor les infraestrucures i els serveis públics, així com l’ús dels recursos públics en general, en apropar la gestió a la ciutadania.

c) Incrementar la força i la sobirania a l’hora de participar en les decisions de futur del país, ja que disposaríem d’una veu pròpia i deixaríem de ser un mer receptacle de decisions preses en instàncies foranes.

d) Reforçar els llaços socials i culturals que han anat forjant la nostra identitat, contribuint així a una millor qualitat de vida.

Per això, i per moltes altres raons, ens cal disposar el més aviat possible d’una nova organització territorial que doni resposta a les aspiracions i a la voluntat del Penedès.

Fèlix Simon

President de la PVP

PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA

L'Extra, 10-03-2010: LA MARCA TURÍSTICA DEL PENEDÈS (Fèlix Simon)

2010-03-13T10:51:00.001+01:00

http://www.extracomarcal.cat/2010/03/lextra-n-341.html

Amb la nova organització territorial de Catalunya, les quatre diputacions provincials hauran de cedir als consells de vegueria les tasques referides al turisme. L’actual herència de les diputacions de Barcelona i Tarragona, pel que fa al Penedès, no respon a les necessitats futures, ja que a més d’esdevenir un Àmbit Funcional, tindrem una Vegueria Pròpia, fet que permetrà disposar d’un projecte únic per a les quatre comarques també en el que fa referència al turisme. Per això s’ha de treballar-hi des d’ara mateix, si creiem que aquest espai cal protegir-lo de tota pressió despersonalitzadora. Cal recordar que el repte de les destinacions turístiques és posar-ne en valor la riquesa i els atractius, amb una forta dosi d’imaginació, de cooperació público-privada, planificació a mig i llarg termini i una excel·lent promoció, i per això és imprescindible poder gestionar l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, una òptima dotació i gestió dels serveis públics, etc.

Actualment, l’Alt Penedès i el Garraf formen part de la marca turística Costa del Garraf; l’Anoia de la Catalunya Central; i el Baix Penedès, de la Costa Daurada. O sigui que també turísticament les quatre comarques estan fragmentades i repartides. Aquests dies s’ha fet pública la proposta de crear una nova marca turística, que substitueixi l’actual Costa del Garraf integrada per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Garraf, per Costa de Barcelona, mar, modernisme & Penedès. Una idea que parteix de l’actual esquema provincial pre-veguerial, a punt de quedar obsolet.

Crec que caldria deixar en suspens una decisió com aquesta i obrir un debat en profunditat que garantís a mig termini, la veritable promoció internacional de tot el Penedès. El més assenyat seria crear una Taula Turística del Penedès, amb la participació de tots els Consorcis i Patronats municipals de turisme de les quatre comarques, per establir línies estratègiques per al desenvolupament integral del turisme de l’espai de la Vegueria. Poder escoltar les inquietuds, les necessitats i les propostes de la gent que lidera i empeny el sector turístic en els eixos de la innovació, la competitivitat, la promoció i la internacionalització. Reflexionar sobre les alternatives que tenim per donar resposta als reptes que –en un món cada vegada més interrelacionat i globalitzat– també es plantegen per al futur del turisme al Penedès, una oportunitat real de creació de riquesa.

No podem oblidar que la marca Penedès és el territori històric que va del Llobregat fins el Gaià i de Montserrat fins a la Mediterrània, una zona que cal conservar i potenciar-ne el valor afegit de les 30.000 hectàrees d’espai agrari que s’hi inclouen, una excepcional realitat agroambiental enmig de l’àrea més densificada de Catalunya. Per això a les actuals marques turístiques catalanes: Pirineus, Val d’Aran, Terres de Lleida, Catalunya Central, Costa Brava, Costa de Barcelona-Maresme, Barcelona, Costa Daurada, Costa del Garraf, i Terres de l’Ebre, caldria afegir-n’hi una de nova, la del PENEDÈS, que promocionés les quatre comarques de la vegueria, i que podria anar acompanyat amb un lema que remarqués el fet d’estar alhora tan a prop (físicament) i tan lluny (paisatgísticament) de Barcelona.

El paisatge de qualitat és un bé col·lectiu i conservar-lo com a patrimoni és un actiu per a les economies especialitzades en la prestació de serveis turístics. El Penedès ho pot fer, perquè ha pogut conservar en bona part els atractius paisatgístics, i a més és un corredor de pas. El Penedès, Denominació d’Origen, representa molt més que unes terres de vinya amb tradició mil·lenària, el territori ens ofereix infinitat d’alternatives, des de les rouredes de l’Anoia a les platges del litoral. A nivell cultural, el llegat és extraordinari, l’art és viu i les tradicions es mantenen amb modernitat. El Penedès bressol de personalitats, ha atresorat un patrimoni festiu magnífic. El Penedès és divers, i alhora és també unitari. Per aquestes i moltes altres raons, ens cal implementar, i és possible fer-ho, la nostra marca turística, amb les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Penedès i el Garraf.

Fèlix Simon

Moció a favor de la Vegueria Penedès a l'Ajuntament de Vilafranca, 02-03-2010

2010-03-06T08:41:00.001+01:00

El passat dia 02-03-2010, el ple de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès va aprovar una moció a favor de la Vegueria Penedès amb els vots a favor de tots els grups.

Recentment a Sant Sadurní d'Anoia el ple també va aprovar una moció per unanimitat de tots els grups en aquest sentit.

L’acord diu: Sol·licitar als grups parlamentaris, que en el tràmit d’esmenes al projecte que es durà a terme en seu parlamentària, tal i com preveu la llei, introdueixi l’esmena per a la creació d’una nova vegueria…

Podeu llegir la moció sencera:

http://www.vilafranca.org/doc/doc_37957884_1.pdf

Intervenció a l'ACTE CENTRAL CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA 28F, El Vendrell 21-02-2010

2010-03-06T08:33:00.001+01:00

En nom de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, permeteu-me que us digui que em sento molt honrat de trobar-me entre vosaltres, penedesencs alguns, però catalans tots i totes.

Com sabeu, des de fa cinc anys, la gent del Penedès ens hem mobilitzar per poder decidir el nostre futur, volem aconseguir un espai propi: la Vegueria Penedès, un projecte sobre les previsions de la nova organització del territori de Catalunya en base a la descentralització de la Generalitat. No es tracta, per tant, d’una mera reforma administrativa. Si fos així, potser no s’ho valdria. El que ha de ser és un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat.

Tots nosaltres, estem immersos en una situació de neguit permanent, per la indiferència i manca d’entusiasme d’alguns polítics que no escolten les demandes i necessitat sorgides des del territori. I una demostració de tot això, es la decisió que va prendre el govern de la Generalitat el passat 2 de febrer amb l’aprovació de la llei de Vegueries, però sense el Penedès; i no ens han donat cap explicació per la imposició del model de 7, com tampoc la donen, per la imposició del Centre d’Intercanvi de Mercaderies, l’anomenat Logis Penedès.

Els que som humanament sensibles, segurament aquí ho som tots, ens sentim humiliats i molt desorientats d’escoltar sempre la mateixa cançó, aquella cançó de l’enfadós, que els porta ha actuar, amb l’estratègia dels fets consumats i sense escoltar el territori. No podem acceptar les actuals intencions del govern i, des del territori, entre tots, hem de tenir la capacitat per aconseguir que els partits facin possible els canvis necessaris en els projectes de govern referits al Pla territorial general de Catalunya, a la llei veguerial i a la llei electoral. Si el Parlament és l'espai on les i els representants polítics del poble exerceixen les funcions de creació, control i impuls de l'acció del Govern de la nació, i si de veritat recull el sentiment i la voluntat de la ciutadania, té el deure de reconèixer el Penedès. I a més, els grups que en el territori han donat suport a aquest reconeixement són majoritaris a la cambra.

Al Baix Penedès, igual que a l’Alt, a l’Anoia i al Garraf, hem de continuar insistint en la necessitat de tenir el nostre propi Pla Parcial Territorial del Penedès, l’instrument que ens permetrà actuar amb eficàcia i efectivitat en allò que ens es més pròxim i entre d’altres prioritats, poder desterrar definitivament el CIM (una infraestructura que potser seria útil a l’Anoia com gent d’allí ha manifestat) i poder posar fre a la galopant contaminació, provocada pels “virus metropolitans”. El nostre territori està estressat, i en ple procés de transformació, en part per la desprotecció jurídica de l’espai agrari i en part pels estralls, insisteixo, de la pressió urbanística, industrial i logística feta des de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

Nosaltres però tenim la sort de poder triar entre aquesta opció no volguda o el marc essencial que ens ofereix la realitat natural que ens envolta, perquè al Penedès, sortosament, tenim encara una dimensió que permet planificar a escala humana, amb més continguts polítics i no estrictament tècnics, a favor de les persones, per això VOLEM menys creixement i més desenvolupament, per frenar el deteriorament dels recursos naturals.

Estem vivint al límitde la capacitat del territori, hi ha un deteriorament del paisatge i la D.O. Penedès, no acaba de tenir el prestigi que té, per exemple, La Rioja, una Comunitat Autònoma espanyola i una província sense Diputació, amb molts menys habitants que el Penedès. Cal que el Penedès recuperi el seu prestigi, un futur millor i més esperançat de les nostres comarques, tenim tots els actius per esdevenir un referent a Catalunya i a Europa.

Es bo recordar que el sentiment de dignitat neix de l’orgull i l’alegria de sentir-se persona i col·lectiu de persones que volen ser i se senten vinculats per l’esforç i el desig de prosperitat amb categoria humana. És per això, que com totes les conquestes que tenen per fita la pròpia dignitat, ara ha arribat el moment, que la voluntat del poble exerceixi, el dret a decidir, l’amor a la terra, per l’autodeterminació permanent de cada comunitat humana, per la construcció d’una voluntat col·lectiva; des de l’àmbit de la regió/vegueria, en el nostre cas la del PENEDÈS, fins a l’àmbit de Catalunya i de la nació catalana.

Les societats es constitueixen en allò en que els homes i les dones creuen. Proposem un model que aposti compaginar llibertat amb solidaritat dins un esquema polític que faciliti una millor participació i responsabilització a través de la descentralització en la presa de decisions. Ara, volem fer arribar la nostra veu a tot Catalunya per demanar solidaritat amb unes comarques que som poble i que no volem viure per més temps dividides; que volem participar en les decisions que ens afecten, de manera efectiva, amb sentit comú. És una qüestió de supervivència col·lectiva.

La democràcia només pot ser possible mitjançant el desenvolupament d’una xarxa viva, promotora de comunitats lliures i responsables, subjecte col·lectiu de llibertats i de responsabilitats, per a esdevenir un autèntic moviment polític. Cal deixar de banda les diferències, per poder enfortir les assemblees i les xarxes ciutadanes. Seran elles les que hauran de donar un dia un cos ben sòlid i un teixit resistent al referèndum vinculant sobre la independència. Un referèndum que ha de tenir per base l’autoorganització de tot el poble.

Si la democràcia és pluralitat, cal que la capacitat de decidir retorni al poble, i que qualsevol ciutadà doni el seu vot, pel que vulgui i mentre vulgui. Per això, estem convençuts que ha arribat el moment que la voluntat del poble, que som tots nosaltres, s’exerceixi en el dret a decidir. Si fem pinya, entre tots ho farem possible. Ara podem caminar “cap a una democràcia de més qualitat basada en l’equilibri de drets i deures i en la participació ciutadana”

I recordeu, als vostres familiars, als vostres veïns, als vostres amics: el 28 de febrer, TOTS A VOTAR!.

Serà un CLAM en defensa de la dignitat del nostre poble.

Fèlix Simon
President PVP
El Vendrell, 21-02-2010

Novetats Penedesfera (comunitat blocaire),05-03-2010: Portal, Twittaires i Malvasia&Blogs

2010-03-06T08:26:00.001+01:00

En Daniel Garcia Peris, responsable de la Penedesfera, ens ha fet arribar les següents notícies:

El Portal de la Penedesfera en manteniment

Des de fa tres setmanes el Portal de la Penedesfera ofereix un format provisional a l'espera de solucionar els problemes amb el servidor d'allotjament. Fins fa ben poc Batega el tenia allotjat però el creixement de la base de dades amb els apunts dels blocaires ha pujat fins més d'1,5 Gb i això li provocava problemes al seu servidor. Quadricula va acceptar allotjar la Penedesfera però els recursos que necessita la Penedesfera, que acostuma a tenir unes 400 visites diàries, fa necessari trobar una altra solució que esperem arribi aviat. A tots dos s'ha d'agraïr la seva col.laboració. Mentrestant al portal hi ha disponible un google reader "d'emergència" per aquests casos, on hi són però les darreres entrades dels més de 650 blocaires de la Penedesfera. També teniu un widget amb els Twittaires de la Penedesfera.

Twittaires de la Penedesfera

Tenim un nou espai per visualitzar la Penedesfera al Twitter. Més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2010/02/16/la-penedesfera-llistat-de-twitters-i-twittaires-del-penedes

Malvasia&Blogs

El 3r Vins&Blogs de la Penedesfera o Malvasia&Blogs ja és aquí. Més informació a http://www.danielgarciaperis.cat/2010/02/27/3r-vinsblogs-de-la-penedesfera-o-malvasiablogs

Salutacions,

Daniel García Peris

Institut d'Estudis Penedesencs, 28-02-2010: Manifest per la Vegueria Penedès

2010-03-01T23:14:00.001+01:00

L’INSTITUT D’ESTUDIS PENEDESENCS, reunit en assemblea a l’Arboç el dia 28 de febrer del 2010, a la vista de la proposta de Llei que presentarà el Govern de la Generalitat al Parlament de Catalunya EN RELACIÓ A L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL EN SET VEGUERIES, VOL FER PÚBLIQUES LES SEGÜENTS

CONSIDERACIONS

CONSTATAR amb profund disgust que la proposta de divisió territorial en Vegueries no respecta la voluntat majoritàriament expressada pels penedesencs i penedesenques de manera personal i a través de les seves institucions.
CERTIFICAR que l’aplicació de la divisió territorial en Vegueries prevista desmembra definitivament la unitat comarcal penedesenca que queda trossejada en tres vegueries diferents.
SUBRATLLAR el convenciment que la creació de l’àmbit de planificació Penedès, aprovat el 16 de desembre del 2009 pel Parlament de Catalunya, resultarà finalment inoperant i d’impossible aplicació si no es reconeix la unitat territorial del Penedès en una única Vegueria.
REMARCAR que tot i que la proposta de llei pugui deixar la porta oberta a la futura creació de noves Vegueries, és ARA, quan s’inicia tot els procés, que cal deixar ben clar l’existència de la Vegueria Penedès.
INSISTIR en el convenciment que Catalunya pateix una greu descompensació demogràfica, econòmica, cultural i política a l’entorn del centralisme barceloní, dèficit que caldria corregir des dels organismes de govern del país.
MANIFESTAR que sense la Vegueria del Penedès aquest territori i la seva gent restaran condemnats a esdevenir únicament un espai satèl·lit al servei de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona-Reus.
REFERMAR que les comarques de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i una part substancial de l’Anoia, per trajectòria històrica, marc geogràfic, realitat econòmica i cultural, pes demogràfic i, sobretot, per la voluntat de la seva ciutadania i de les seves institucions, reuneixen les condicions necessàries per esdevenir la vuitena vegueria de Catalunya des d’ara mateix.

Per tot això, l’assemblea de l’Institut d’Estudis Penedesencs vol expressar:

LA VOLUNTAT de ser present, de forma lliure i pacífica, en totes les iniciatives, activitats i actes reivindicatius a favor de l’imprescindible reconeixement de la Vegueria del Penedès ara, i especialment davant del Parlament de Catalunya.

LA INTENCIÓ de demanar de forma explícita i evident a tots els representants polítics i institucionals de les comarques penedesenques la seva responsabilitat de lluitar pel reconeixement explícit de la Vegueria del Penedès, i demanar-los que refermin públicament el seu compromís individual i col·lectiu vers ella.

LA CONVICCIÓ que no és coherent ni possible una Catalunya de futur que no reconegui ni valori identitats comarcals com la del Penedès i que es basi únicament en la potència metropolitana de Barcelona.

EL COMPROMÍS de tots els membres de l’Institut d’Estudis Penedesencs de continuar treballant per l’estudi i coneixement dels elements que configuren la història, la cultura, la realitat i la identitat del Penedès.

I amb la voluntat de deixar-ne constància, ho fa explícit i públic a l’Arboç el diumenge 28 de febrer del 2010.

LA PLATAFORMA I EL MÓN DEL VI I EL CAVA PRESENTS AL PARLAMENT DE CATALUNYA (comunicat 146, 26-02-2010)

2010-02-26T20:22:00.001+01:00

La Plataforma per la Vegueria Penedès i els representants del sector del vi i del cava van viure ahir una intensa jornada al Parlament de Catalunya. La representació penedesenca a la seu de l’òrgan legislatiu estava integrada pel president i quatre membres de la Plataforma i per les següents personalitats del món del vi i el cava:
- Francesc Pascual, president de la Denominació d’Origen Penedès.
- Joan Amat, president de l’Institut del Cava
- Joan Gil, director de la Unió Vinícola del Penedès
- Patrick William Webb, gerent de PIMECAVA
- Joan Tarrada, president de l’Acadèmia Tastavins Penedès – Sant Humbert

A dos quarts de quatre en punt davant la porta principal del Parlament i sota l’empara d’una gran pancarta de la vegueria, va tenir lloc una roda de premsa, amb nodrida representació de mitjans, durant la qual es van destacar els tres motius principals d’aquesta presència penedesenca al Parlament
- la necessitat d’accelerar els tràmits per a aprovació de la llei de l’àmbit Penedès
- la persistència en la demanda d’obtenir la vegueria com més aviat millor, si pot ser dins d’aquesta legislatura, ara que la tramitació de lleis de vegueries és immediata.
- el suport del món del vi i el cava a aquestes demandes entenent que disposar d’àmbit i vegueria pròpies són factors decisius per a la vinya i el paisatge penedesencs, per al futur econòmic del sector i per a la promoció de la marca Penedès.

Un cop dins el Parlament es va tenir ocasió de saludar i conversar amb destacats parlamentaris com ara el conseller de Governació Jordi Ausàs, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya Joan Puigcercós o el diputat penedesenc del PSC Roberto Labandera.

Seguidament la representació penedesenca va ser rebuda per parlamentaris dels tres grups que han donat suport a les demandes penedesenques: CiU, ERC i PP. Per part de CiU vam ser rebuts pels diputats Josep Rull, portaveu del seu grup a la Comissió de Política Territorial i pels penedesencs Joan Raventós i Marta Llorens. Per part d’Esquerra ho van fer la portaveu parlamentària Anna Simó i els diputats de la vegueria Miquel Carrillo i Marina Llansana. Per part del PP hi van ser la portaveu parlamentària Dolors Montserrat i el diputat Santi Rodríguez, tots dos penedesencs.

Les converses van tenir un to alhora distès i exigent i estaven basades en els tres motius abans esmentats de la presència penedesenca d’ahir al Parlament. Tant els membres de la plataforma com els representants del vi i el cava van tenir ocasió d’exposar les seves expectatives i els seus temors i creiem que va ser d’una extraordinària importància visual i de contingut posar de manifest com la reivindicació de la vegueria té, entre moltíssims altres suports, el dels representants d’aquest sector econòmic tan vital i tan emblemàtic del Penedès.

Per la seva part, els diputats que ens van rebre es van mostrar oberts i receptius. Com a conclusió concreta i de gran rellevància s’ha de fer esment del compromís dels representants dels tres grups a tramitar per la via d’urgència la llei de l‘àmbit Penedès: això permetrà arribar en molt millor posició a l’hora de la discussió de la llei de vegueries. Pel que fa a aquesta llei, els grups de CiU i PP estan disposats a demanar la creació de la vegueria Penedès en aquesta legislatura, mentre que amb el grup d’ERC vam acordar abordar en profunditat aquesta possibilitat durant la reunió, ja confirmada per al proper 11 de març, amb el president del partit Sr. Joan Puigcercós.

EL PENEDÈS, POT I VOL SER VEGUERIA, JA!

directe.cat, 25-02-2010: El Penedès apressa el Parlament a iniciar els tràmits necessaris per la vegueria pròpia

2010-02-26T00:07:00.001+01:00

Insten a tramitar per via d'urgència la llei que permetria convertir la zona en 'àmbit'
La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP) ha portat al Parlament les seves reivindicacions perquè el Penedès sigui la vuitena vegueria catalana. Els representants de la plataforma s'han reunit amb els representants dels grups parlamentaris per instar-los a tramitar per via d'urgència la llei de l'Àmbit Funcional que permetria al Penedès convertir-se en àmbit, pas previ perquè pugui ser vegueria. Segons Fèlix Simon, president de la PVP, no s'entendria que el Penedès no es convertís en vegueria si la majoria de municipis (63 de 73), de la població i del sector empresarial hi estan a favor.

Simon ha comentat que el fet que les vinyes del Penedès hagin estan sotmeses a una forta pressió pel creixement demogràfic en els últims anys fa indispensable la creació de la vegueria del Penedès. En aquest sentit, ha advertit que la marca ja està 'tocada de mort', i més quan ha de competir amb La Rioja, que té menys població i una comunitat autònoma al darrere. Per això, Simon creu que és normal que el sector del vi i del cava estigui a favor de la mesura i vegi amb preocupació el futur de la marca i del territori.
...

http://www.directe.cat/noticia/19936/el-penedes-apressa-el-parlament-a-iniciar-els-tramits-necessaris-per-la-vegueria-propia

La PVP al Vendrell a l'acte central de la Consulta sobre la Independència del 28 Febrer

2010-02-25T23:46:00.001+01:00

El passat diumenge, 21-02-2010, al matí, una delegació de la PVP va ser al Vendrell a l’acte central de la “Consulta sobre la Independència” del 28 Febrer. La intervenció va ser aproximadament de cinc minuts i es va projectar l’audiovisual de la campanya per la Vegueria, "El Penedès un clam".

Vegeu-ne algunes notícies:

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/139493.html

http://www.vilaweb.cat/noticia/3692866/crida-participar-28f-lacte-final-campanya-vendrell.html

Acte Inauguració Exposició Capellades, 21-02-2010

2010-02-25T23:38:00.001+01:00

Aquest diumenge, 21 de febrer de 2010, s'ha inaugurat, a la vila de Capellades, la nostra
exposició itinerant "El Penedès pot i vol ser Vegueria".

A 2/4 de una, en representació de la Plataforma, ha iniciat l'acte en
Toni Castells tot donant la benvinguda als assistents. L'ha seguit el
tinent d'alcalde de Capellades, sr. Marcel·lí Martorell, que ha fet un
recull de les reivindicacions i les dificultats de sintonia dels
diferents territoris en relació al projecte de llei de Vegueries. Ha
remarcat la unanimitat en la demanda per la Vegueria Penedès. En Josep
Faura, de l'equip que va planejar l'exposició, ha fet una explicació de
les línies de fons que han orientat el temari i el text i que
justifiquen la solidesa argumental del lema: "El Penedès pot i vol ser
Vegueria". Al final, ha encoratjat a seguir en la tasca, malgrat el
panorama actual de dificultats. L'acte s'ha clos amb una copa de cava.

Recordem que aquesta exposició estarà oberta fins el 7 de març. El
divendres de 6 a 8 de la tarda i el dissabte i diumenge de 12 a 2 del
migdia i de 6 a 8 de la tarda. El lloc és la Sala Les Voltes - Casa Bas
de Capellades.

Capellades, Exposició "El Penedès pot i vol ser Vegueria"

2010-02-19T19:38:00.003+01:00

Sala Les Voltes, Casa Bas
C/ Amador Romaní 4
Capellades

Del 21 de febrer al 7 de març de 2010
Divendres: de 6 a 8 tarda
Dissabtes i Diumenges: de 12 a 2 migdia i de 6 a 8 tarda

Inauguració: diumenge 21 de febrer 2/4 d'1 del migdia

Organitza:
Plataforma per una Vegueria Pròpia (Vegueria Penedès)

Col.labora:
Ajuntament de Capellades